30.10.2017 - 22:00
Peter Luykx és diputat del parlament belga i president del grup d’amistat que s’ha creat en aquella cambra per seguir de prop el procés català. És flamenc i membre del partit Nova Aliança Flamenca. Resideix, doncs, al país on Carles Puigdemont s’ha desplaçat i on és previst que avui farà una compareixença davant els mitjans. No és casualitat que el president hagi anat a parar a l’estat de Luykx: membres del govern belga han parlat obertament d’oferir asil polític al president català. I en aquesta entrevista Luykx parla del possible asil, de com veu la querella presentada pel fiscal de l’estat i de les eleccions que Rajoy pretén fer el 21 de desembre.
—Creieu que el govern català pot demanar asil al vostre estat, Bèlgica?
—Penso, tal com vaig escriure ahir, que Catalunya és un realitat. Crec que ha de mantenir-se en la seva via pacífica i digna per a defensar la independència. Espanya és capaç de tot, però crec que Catalunya té ara mateix una posició molt forta i l’ha de mantenir. Si Espanya fa ús de la força, fins i tot militar, pot quedar fora de la UE. Tanmateix, és una possibilitat que no preveig. Catalunya ha de preservar aquesta posició que s’ha guanyat, perquè a llarg termini la comunitat internacional es trobarà obligada a reconèixer la independència. El diàleg polític encara és possible i necessari, però no pas per a tornar a l’autonomia prèvia al procés. No hi ha retorn possible a la situació prèvia, després de tots els anys i la convocatòria d’un referèndum. Seria una estupidesa pensar que es pot tornar enrere. Han passat massa coses i tothom ha de saber que la negociació ha de servir per a establir les condicions del divorci, per a arribar a acords amb vista a les relacions futures entre Catalunya i Espanya.
Si Espanya fa ús de la força, fins i tot militar, pot quedar fora de la UE
—Creieu que Catalunya continua essent una república i ens hem de mantenir com a tal.
—Crec que és una posició molt forta que cal mantenir, sí. Espanya no és capaç de restablir les coses tal com estaven abans del procés. No ho poden canviar. Potser només podrien aconseguir-ho fent servir l’exèrcit, però si fan un ús desproporcionat de la força, Espanya quedaria fora de la UE.
—Sorprèn la posició de Flandes, arriscant possibles enfrontaments amb Espanya per a mantenir una bona relació amb el govern català.
—El meu partit polític, la Nova Aliança Flamenca, ha visitat Catalunya unes quantes vegades aquests últims anys. Sempre hi ha hagut molt bona connexió entre el moviment català i el flamenc; per això crec que estem més ben informats que la majoria de l’opinió pública belga sobre Catalunya. Evidentment, no volem que augmenti la tensió. Tanmateix, una manera perquè la comunitat internacional entengui què passa és explicant què s’ha fet la darrera dècada. Una de les nostres tasques és aquesta: fer entendre a la gent què passa a Catalunya. Fent això, la Nova Aliança Flamenca certament corre el perill que se li compliquin les coses dins el govern belga, però també al govern dins el marc europeu.
—S’afirma que un polític europeu no pot demanar asil dins la UE perquè no existeix la figura del ‘refugiat intern’. Però Bèlgica es va reservar la competència per a fer-ho. És correcte?
—És correcte, la legislació belga és així. El nostre secretari d’estat d’Asil i Immigració, Theo Francken, va deixar clar que si Carles Puigdemont demanava asil, la seva sol·licitud es podia estudiar. No és res especial. Simplement va explicar com funciona el sistema. Va afirmar que Puigdemont té dret de demanar a asil, llavors s’hauria d’estudiar el cas i veure si l’hi donen.
—Tanmateix, el primer ministre va dir que era millor no parlar d’aquestes coses i que l’asil de Puigdemont ara mateix no és sobre la taula.
—El senyor Michel ha fet una crida al diàleg i és partidari de rebaixar la tensió. Per això, el preocupa que es faci gaire soroll amb aquest afer. Crec que el problema no és si Bèlgica pot garantir l’asil. El problema real és que Rajoy i el PP fan servir mesures molt estrictes per obstruir un procés totalment democràtic.
A la llarg termini la comunitat internacional es trobarà obligada a reconèixer la independència
—Quina força té la vostra posició? És tan sols el vostre partit, també és el govern o és fins i tot el parlament?
—Jo miro de convèncer els meus companys per fer més costat a Catalunya. Per això hem fundat aquest grup d’amistat. Hi ha més de seixanta diputats, cadascú amb el seu punt de vista. No ens importa compartir els nostres punts de vista, però en els aspectes principals hem d’informar aquests diputats sobre què passa realment a Catalunya. Alguns creuen que és una cosa molt recent, però és una qüestió de dècades i, especialment, des de 2010.
—Ahir al matí el fiscal general espanyol va presentar en nom del govern de Rajoy querelles de rebel·lió i sedició contra Carles Puigdemont. Què us sembla?
—Això prova que el govern espanyol refusa qualsevol diàleg polític. De fet, el govern espanyol es va aïllant a Europa. Com més persisteixin a refusar el diàleg més s’aïllaran a Europa. Per això, i m’agradaria repetir-ho, Catalunya és una realitat. Resistiu en la vostra posició i, com Puigdemont va demanar, feu desobediència pacífica. És una posició molt forta, la que teniu ara.
Resistiu en la vostra posició i, com Puigdemont va demanar, feu desobediència pacífica
—El president Rajoy ha convocat eleccions el 21 de desembre, un moviment molt llest. Què hauríem de fer: mantenir la república i alhora cridar a la participació, potser boicotar-les…?
—Primer de tot, no crec que les eleccions resolguin el problema. Les eleccions només són una eina per a mesurar les posicions i les opinions de Catalunya. A més a més, falta molt de temps fins al 21 de desembre: amb la tensió actual, cada dia és pràcticament com un any en política. Crec que seria adequat de veure què passa aquests dies i hores vinents, abans de confirmar que Catalunya pogués participar en les eleccions.
