Pétain, Hitler i la invasió de Polònia: quan els socialistes no han dubtat a dir nazi a l’independentisme

El programa d’humor Zona Franca de TV3, que feia temps que era al punt de mira de l’espanyolisme, ha acaparat bona part dels titulars de l’actualitat política d’aquests darrers dies, tot i que ERC i el PSC –en plena dansa de flirteig i cessions– van polint l’acord per al pressupost d’enguany. El motiu? Un gag de Manel Vidal, parlant dels socialistes, en què utilitzava un mem sarcàstic sobre posicions ideològiques on apareixia una esvàstica. “Si tu li parles de Catalunya, d’independència, d’una mica del que seria Catalunya com a nació a un progre espanyolista, un votant o representant socialista se situa aquí”, deia, tot assenyalant un dels extrems del símbol.

L’acudit no va fer gens de gràcia al principal partit de l’oposició, que va moure els fils –més enllà dels portals d’internet i de les campanyes de trols a les xarxes– dins el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per prendre represàlies. Poc després, el cap de Vidal va rodolar fora del plató del Zona Franca. El director de TV3, Sigfrid Gras, va negar qualsevol pressió i es va atribuir la responsabilitat de la decisió, però va admetre que tenia contacte permanent amb els consellers de l’òrgan de govern de la CCMA, on el PSC n’hi té tres de set: Lluís Garriga, Gemma Ribas i Carme Figueras.

“Respecto la decisió que han pres els responsables de la CCMA. A mi m’agraden sempre les actituds respectuoses, i hi ha límits que no convé traspassar, afectin qui afectin”, ha declarat aquest cap de setmana el primer secretari del PSC, Salvador Illa. La bola, però, no ha deixat de créixer i, arran de la censura, el presentador del programa, Joel Díaz, i un dels guionistes principals, Magí Garcia, han decidit de plegar del programa.

Les línies que ha traspassat el PSC

El cap de l’oposició ha exigit respecte per al seu partit i votants arran del gag de Vidal, mentre altres figures socialistes feien escarafalls. “Banalitzar el nazisme per atacar idees és impropi de qualsevol televisió, però ho és més en una de pública”, va dir la diputada Beatriz Silva en la comissió de control de la CCMA. Ara, enmig de l’espiral per a reclamar més mesures en contra del Zona Franca, ningú no ha recordat les vegades que el PSC i el PSOE –en mítings, entrevistes i articles, no pas en un context d’humor– han comparat l’espai polític independentista amb el nazisme.

🏛️Hoy hemos pedido al director de TV3 que la televisión pública se desmarque públicamente de los comentarios de ‘Zona Franca’ en que se vinculaba al PSC con una esvástica.

‼️Banalizar el nazismo para atacar ideas es inadmisible en una televisión pública pic.twitter.com/ziA1LD3LdL

— Beatriz Silva (@BeaSilva9) January 27, 2023

Un dels qui van fer aquesta comparació fou l’actual ministre Miquel Iceta, concretament l’octubre de 2014, quan el president Artur Mas sospesava de convocar eleccions plebiscitàries arran de la prohibició de la consulta del 9-N. “A l’Alemanya de l’any 1933 sí que hi va haver plebiscitàries“, va dir en una entrevista a Catalunya Ràdio, fent referència als comicis que va guanyar Adolf Hitler. “Era el que feien els dictadors”, va afegir. Posteriorment, en una entrevista a RAC-1, es va disculpar amb aquells que s’havien sentit ofesos i va dir que no havia “comparat l’una cosa amb l’altra”.

L’ex-senadora Victòria Camps és una altra dirigent socialista que ha incorregut en aquesta mena de comparacions. En una entrevista a Crónica Global, va assegurar que el lema ‘Un sol poble’ tenia reminiscències nazis: “Què significa això d’un sol poble? A mi no m’ha agradat mai, em sembla feixista, em sembla nazi. Ein volk, deia Hitler.”

En una línia semblant va parlar Àngel Sáez, regidor del govern del PSC a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), sobre l’exhibició d’estelades en el concert de Sant Esteve al Palau de la Música. “La primera fotografia és l’Alemanya nazi, 1939. La segona és el Palau de la Música, 2019. Vuitanta anys de diferència, la mateixa propaganda”, va piular. I afegí: “Que no us enganyin, és feixisme!” Més tard va esborrar el missatge, sense cap mena de conseqüència.

Durant la primavera del 2018, el diputat al congrés espanyol José Zaragoza va desvirtuar unes paraules de Màrius Torres per acusar el president Quim Torra de citar el mariscal Philippe Pétain, president de la França de Vichy, col·laboradora amb el règim nazi. “En la seva línia xenòfoba. Vergonya que sigui president”, va piular. Arran de la indignació del president, el diputat es va disculpar. Tanmateix, la llista de dirigents socialistes que han titllat Torra de nazi –Alfonso Guerra, Javier Lambán, etc.– és gairebé infinita.

Torra citando a Petain, el Presidente de la Francia colaboracionista. En su línea xenofoba. Vergüenza que sea el President. pic.twitter.com/iLvpSGbgCN

— José Zaragoza (@J_Zaragoza_) May 27, 2018

Precisament Lambán, en un debat a les Corts d’Aragó (2018), va dir que la Moncloa actuava amb l’independentisme amb el mateix consentiment que la majoria de governs europeus amb el nazisme abans de la Segona Guerra Mundial. “La política d’apaivagament seguida pels successius governs a Catalunya, la progressiva deixadesa de funcions de l’estat en aquesta comunitat, ha produït l’efecte contrari. […] És el que van intentar Chamberlain i Daladier amb Hitler”, va declarar.

Per una altra banda, l’ex-vice-president espanyol Alfonso Guerra, que fa molt de temps que demana més duresa contra l’independentisme, no va dubtar a qualificar de cop d’estat el referèndum de l’1-O. “No es pot negociar amb els colpistes, igual que no ens vam asseure el 1981 a negociar res amb Tejero, Armada o Milans del Bosch”, va declarar en una entrevista a Onda Cero poc després del referèndum. “Sap quants milions de persones convocava Hitler a Alemanya?”, va dir per a menystenir la participació en la votació.

Així mateix, si reculem una mica en el temps, l’ex-president Felipe González, abans de les eleccions del 27 de setembre de 2015, va escriure un article a El País, que es titulava “A los catalanes”, en el qual malparlava de Junts pel Sí i el seu projecte independentista.  “És el més semblant a l’aventura alemanya o italiana dels anys trenta del segle passat. Però ens costa d’expressar-ho així per respecte a la tradició de convivència de Catalunya”, deia.

Més rostres de la vella guàrdia socialista, com ara José Bono, Juan Carlos Rodríguez Ibarra i Marcel·lí Iglesias, tampoc no van dubtar gens a incórrer en aquesta mena de comparacions. “Es pot ser català i espanyol, del Madrid o del Barça, catòlic, homosexual o heterosexual. La majoria de catalans se senten espanyols, i això no ha de ser cap problema. Quan a Alemanya va començar a ser sospitós tenir dues identitats, la catàstrofe que tots lamentem s’acostava”, va dir l’ex-president del congrés.

De totes maneres, el premi gros se l’enduu l’eurodiputat alacantí Domènec Ruiz, que en un ple sobre les euroordres va comparar la DUI del 27 d’octubre de 2017 amb la invasió de Polònia per l’exèrcit nazi. “Allò que van fer Puigdemont o Ponsatí no és cap broma, no és cap broma declarar la independència unilateral. […] La Segona Guerra Mundial va començar alterant de manera unilateral una frontera. Ha vist què ha passat al Capitoli, li sembla una broma atemptar contra l’ordre constitucional?”, va dir.