El pessebre: vuit-cents anys de tradició i cultura popular

Enguany farà vuit-cents anys del primer pessebre de la història. Francesc d’Assís va construir-lo la nit de Nadal del 1223 a la ciutat italiana de Greccio, i, d’aleshores ençà, aquest costum s’ha expandit per tot el món. A Catalunya, la tradició va arribar gràcies a l’orde dels franciscans, que van popularitzar-ho entre les classes baixes i van aconseguir que es convertís en un element més de la decoració de casa.

Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes, explica que, a diferència d’uns altres indrets, ací el pessebrisme va arrelar molt de pressa perquè es va democratitzar entre la població, i no tant entre les classes benestants, de noblesa o reialesa. “Quan els pessebres van sortir dels convents i es van començar a fer a les cases senyorials i de gent rica que podia pagar bons figuristes, la gent més senzilla va voler lligar-ho amb figures més populars, i van crear els pessebres de menjador”, diu Enric Benavent, expert en pessebrisme i simbologia religiosa a l’espai públic.

Després, tota aquesta tradició va desembocar cap a les associacions, que van fer del pessebre un vehicle de més de cohesió social. Un exemple d’aquest arrelament pioner a la nostra cultura és el mercat de Santa Llúcia de Barcelona, que es fa d’ençà del 1786. A més, l’Associació de Pessebristes de Barcelona, que es va fundar l’any 1863, és la primera entitat pessebrista del món, atès que no hi ha cap document que n’acrediti cap de més antiga.

Una tradició que va més enllà de la religió

El pessebre, per Benavent, és un relat fundacional de la nostra cultura, que ha aconseguit de traspassar la connotació religiosa original. “És probablement l’única representació religiosa que trobem a les cases de persones no creients”, explica. Però considera que a vegades en certs sectors hi ha una mena de rebuig al pessebre pel simple fet de provenir de la religió. “Hauríem d’estimar el pessebre com a element cultural que és. Després, que cadascú li posi el vernís que vulgui: més religiós, més popular, o més etnogràfic”, subratlla.

Per la seva banda, Albornà considera que la dimensió artística dels pessebres n’ha propiciat l’evolució. Una prova en són els diorames –pessebres en tres dimensions–, una tècnica que va inventar Antoni Moliné l’any 1912 i que ha tingut tant d’èxit que s’ha exportat per tot el món. Creu que la supervivència del pessebrisme, en gran part, és per la seva capacitat d’adaptació al context social, als gusts estètics de cada moment i a la transmissió que se n’ha fet de pares a fills.

De tota manera, Benavent detecta que una possible amenaça per a la supervivència del pessebre és la manca de temps i d’espai. “Antigament, quan el pessebre es feia a les cases, hi havia gent que hi dedicava tota una habitació. Però ara, en pisos de setanta metres quadrats, no hi ha tant d’espai”, explica. Tanmateix, diu que simplement hem d’aprendre a adaptar el pessebre als nous temps i a l’espai de què disposem.

Quin serà el futur del pessebre?

El juny de l’any passat, el consell de ministres espanyol va aprovar un reial decret en què declarava el pessebrisme com una manifestació representativa del patrimoni cultural immaterial a l’estat espanyol. Albornà ho celebra i explica que també s’ha aprovat en més països, com ara Eslovènia i Àustria, i que a Itàlia tot just es tramita.

En tot cas, la Federació de Pessebristes diu que s’ha fet una candidatura internacional per a demanar el reconeixement del pessebrisme a la UNESCO. Confien que s’aprovarà, atès que, segons Albornà, cal un reconeixement i salvaguarda internacional a una pràctica que va molt més enllà d’una sola comunitat o d’un sol país.

Activitats especials per a celebrar els vuit-cents anys del pessebre

Com cada any, quan arriba Nadal la Federació de Pessebristes fa prop de cent vint exposicions i pessebres per tot el Principat. Tanmateix, amb motiu dels vuit-cents anys del primer pessebre, s’organitzen a Barcelona tres exposicions especials.

Dinovena biennal del pessebre català al Reial Cercle Artístic

Aquesta biennal exposa trenta-sis diorames que aporten vint-i-vuit entitats de tot Catalunya. L’objectiu és visibilitzar el pessebre i donar a conèixer la tècnica del diorama, que va començar de manera pionera a Barcelona.

L’entrada és de franc i la mostra obrirà de dilluns a diumenge, de 10.00 a 14.00 i de 15.00 a 20.00; fins el 7 de gener.

Exposició al Palau de Tinell (plaça del Rei)

A la sala Martí l’Humà del Museu d’Història, sobre el Saló del Tinell, hi ha l’exposició “Greccio, Barcelona, patrimoni cultural internacional”, que explica la història del pessebrisme al món i posa el focus en el paper que hi ha jugat la ciutat de Barcelona.

Doble exposició a la Casa dels Entremesos

A la Casa dels Entremesos s’hi podrà veure, d’una banda, l’exposició “Pessebrisme català, art i tradició”, en què s’apleguen onze diorames de pessebristes catalans. Es podrà visitar fins el 14 de gener.

D’una altra banda, i també fins el 14 de gener, hi haurà l’exposició “Pessebrisme i patrimoni, les figures del pessebre”, una aproximació a l’artesania de les figures de pessebre.