Dolors Feliu, nova presidenta de l’ANC

El nou secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha elegit la jurista Dolors Feliu com a nova presidenta de l’entitat. Ha rebut el vot de 48 secretaris nacionals mentre que l’altre candidat, el pallasso i ex-regidor d’ERC Jordi Pesarrodona, que va ser el candidat més votat a les eleccions al secretariat nacional, n’ha rebut 16. Finalment, Pesarrodona ha estat escollit vice-president, un càrrec que compartirà amb Uriel Bertran, ex-diputat de Solidaritat Catalana per la Independència. Jordi Domingo ha estat escollit com a secretari i Josep Pedrol Martí, tresorer.

Segons que ha informat l’ANC, després de dues voltes on el resultat de la votació per a la vice-presidència ha estat molt empatada el plenari del secretariat nacional ha proposat una vice-presidència compartida. Així, Bertran ha retirat la seva candidatura i s’ha elegit Pesarrodona, amb el compromís que dimitirà després del primer any de mandat i després donarà suport a Bertran perquè ocupi el càrrec durant el segon.

Dolors Feliu és advocada de la Generalitat i ha estat vinculada a l’associació Sobirania i Justícia. Fou directora general de Drets i Assumptes Constitucionals de la Generalitat de Catalunya, designada per Junts, i membre del Consell Assessor per a l’impuls de Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, l’òrgan promogut pel president Quim Torra per a organitzar els preparatius per a un debat constituent republicà.

Feliu també ha estat professora associada de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra (1999-2011), ha publicat molts articles i monografies acadèmiques i ha participat en conferències especialitzades en matèria de procediment normatiu, competències, finançament autonòmic i drets fonamentals.

La presidenta sortint, Elisenda Paluzie, ha agraït a Feliu i Pesadorrona que s’hagin ofert a rellevar-la i a servir Catalunya des de l’ANC en un moment que veu complicat per l’independentisme. “Tots sabem que l’independentisme no està en el mateix moment que estava anys enrere quan era molt diferent presentar-se a unes eleccions de l’ANC”, ha dit. La victòria clara de Feliu a la votació d’avui, ha dit Paluzie, fa que surti reforçada per encarar els reptes del seu mandat.

Feliu ha dit que encara amb força el repte d’encapçalar l’entitat i amb la voluntat d’edificar la nova etapa sobre el que s’ha construït fins ara. Ha dit que l’independentisme ha viscut en un “núvol” els últims anys per la repressió de l’estat i la pandèmia, i que ara toca reactivar el moviment independentista posant una data a l’horitzó. Un dels seus objectius, ha dit, serà impulsar una llista cívica al marge dels partits polítics per a presentar-se a les eleccions al parlament, fugint de personalismes. “Esperem que quan arribi el moment hi hagi una gran massa de gent perquè aquesta opció de la llista cívica sigui majoritària i transversal”, ha dit.

El més votat no és sempre el president

És la segona vegada a la història de l’ANC que qui ocupa la presidència no és el candidat més votat. Després del comiat de Carme Forcadell com a presidenta, l’editora nord-americana Liz Castro va ser la candidata al secretariat nacional més votada, per davant de Rosa Alentorn, Agustí Alcoberro i Jordi Sànchez, i en canvi, va ser Sànchez qui va acabar elegit president, tot i ser el quart candidat més votat pels socis. Després de tres anys amb Forcadell com a presidenta, els membres de la direcció sortint van dissenyar una candidatura de consens que havia de presidir Sànchez, que aleshores era adjunt al Síndic de Greuges, però els resultats no van ser els que esperaven. D’una banda, la guanyadora va ser Castro, una ciutadana nord-americana aliena a aquest pacte, i d’una altra, Sànchez va acabar per sota d’uns altres membres de la candidatura de consens, com ara Alentorn i Alcoberro.

Un any després, Liz Castro va tornar a guanyar les eleccions i, una altra vegada, no li van permetre de presidir l’ANC, tot i que Jordi Sànchez havia dit que si ella es postulava a la presidència, tal com va fer, ell no s’hi presentaria. Aquesta vegada, Jordi Sànchez va quedar segon, però va ser reelegit president de l’entitat, d’on va encarar moments tan complexos com l’organització del referèndum, les mobilitzacions al carrer, les pressions al govern per la gestió del resultat i el seu empresonament, el 16 d’octubre de 2017, per la concentració davant el Departament d’Economia i Hisenda el 20 de setembre. Un mes després d’haver estat empresonat, Sànchez va dimitir com a president i va anunciar que seria candidat a les eleccions del 21-D a la llista de Junts per Catalunya.

Agustí Alcoberro va conduir l’entitat, com a vice-president, fins a les següents eleccions, que va guanyar Elisenda Paluzie i, ara sí, es va recuperar el costum d’ungir president el candidat més votat pels socis. L’any següent va tornar a ser la candidata més votada i va ser revalidada al capdavant de l’ANC.