Documenten per primera vegada la pervivència de l’‘Homo sapiens’ a les selves tropicals africanes

  • Un investigador de l'IPHES ha participat en la troballa d'eines de pedra de fa més de quaranta mil anys que ho certifiquen

VilaWeb

ACN

10.01.2025 - 14:54
Actualització: 10.01.2025 - 16:06

Un estudi internacional aconsegueix de documentar per primera vegada la pervivència i adaptació de l’Homo sapiens a les selves equatorials. El descobriment ha estat possible gràcies als treballs fets als jaciments de Río Campo, a Guinea Equatorial, on s’han trobat eines de pedra de fa més de quaranta mil anys. Aquestes demostren l’adaptació de l’ésser humà a les regions tropicals i obren noves línies de recerca respecte a l’adaptació d’aquesta espècie a contextos ambientals desafiants. La investigació ha comptat amb la participació de l’expert en tecnologia lítica i investigador de l’IPHES-CERCA, Juan Ignacio Morales, i ha estat publicada a la revista Quaternary Science Reviews. Es preveu que l’equip continuï les excavacions i anàlisis a la zona.

Els treballs arqueològics que han portat a aquest descobriment s’han dut a terme a trenta afloraments estratigràfics del període Quaternari situats a la regió de Río Campo, a Guinea Equatorial. Setze d’aquests espais van proporcionar eines lítiques complexes. A través de tècniques de radiocarboni i luminescència estimulada òpticament, s’ha establert que les troballes són de fa més de 76.000 i 20.000  anys.

Els quatre-cents divuit artefactes de pedra que s’han recuperat són puntes bifacials, nuclis Levallois i eines de grans dimensions, destinades a la caça i el processament dels animals. Aquests mostren la destresa tècnica dels Homo sapiens, però també la seva capacitat de planificació i organització. Trets que segurament van ser crucials per la seva supervivència a aquest tipus d’entorns.

Morales recalca la importància d’aquesta troballa: “Les eines recuperades a Río Campo evidencien una tradició tecnològica que connecta amb altres indústries lítiques del centre i sud d’Àfrica, com l’Axeulià i el Sangoense. Això apunta a una transmissió de coneixements tècnics sostinguda durant mil·lennis i una herència cultural profundament arrelada.” Amb aquest estudi es posa en rellevància la importància de situar l’Àfrica central com a escenari fonamental per entendre les diverses estratègies d’adaptació d’aquesta espècie

L’equip d’investigadors continuarà amb els treballs a la zona, per tal de millorar la comprensió de les primeres ocupacions humanes a l’Àfrica central i la seva importància en la nostra evolució com a humans.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor