La lluita de les víctimes de grups sectaris per a blindar els seus drets judicialment passa per un moment important. Fa unes quantes setmanes, la Xarxa de Prevenció del Sectarisme i l’Abús de Debilitat (RedUNE) va lliurar 300.000 signatures per demanar una proposta de llei que inclogui la persuasió coercitiva al codi penal espanyol. L’objectiu és poder condemnar les situacions de manipulació psicològica per part de grups o persones amb penes fins de vuit anys de presó. Ja existeix el delicte de coaccions i també són punibles les associacions il·lícites que fan servir l’alteració o control de la personalitat, però víctimes i juristes consideren que les definicions són massa ambigües i a la pràctica costen d’aplicar. De fet, fins enguany no s’havia aconseguit una condemna contra un líder sectari per manipulació psicològica, i explicitar-ho al codi penal podria ajudar a aconseguir més condemnes semblants.

Una mena de manipulació psicològica

Però què és exactament la persuasió coercitiva? “És molt subtil. De fora, es pot veure com algú canvia de personalitat i voluntat, assumeix un paper que no volia… Sense que calgui violència, et van entabanant a poc a poc”, assenyala Juantxo Domínguez, president de RedUNE. És una mena de manipulació psicològica molt sibil·lina, que sovint aprofita una situació de certa vulnerabilitat d’algú per, lentament, anar-lo controlant. La Marta –nom fictici perquè el seu cas és enmig d’un procés judicial– cercava teràpia psicològica i va anar a parar a un grup que feia servir aquesta mena d’estratègies. “El líder no era un psicòleg, era una cosa que anava més enllà, i també parlava de qüestions espirituals i de creixement personal. Al principi em semblava una teràpia normal, però a poc a poc els líders van prendre el control de les nostres vides. Ens feien creure que només a través seu podríem tenir una connexió espiritual, que només ells tenien la veritat i la solució als nostres problemes. Et feien sentir culpable: si no seguies les instruccions que et donaven, allò no se solucionaria.”

Aquest cas té a veure amb els grups de pseudoteràpies, tant psicològiques com físiques, que la RedUNE diu que han augmentat aquests darrers anys. Tanmateix, testimonis i experts també assenyalen aquesta persuasió coercitiva en grups religiosos. Lydia Casanova va formar part dels Testimonis de Jehovà durant tretze anys. Hi va arribar perquè els seus pares d’acollida n’eren membres. “Creuen que el cos governant, que són vuit homes, són directament elegits per Déu i que s’ha de fer tot allò que diuen. Jo hi vaig entrar a deu anys, no coneixia res més i no volia decebre els meus pares. Allà et fan estudiar la Bíblia i et diuen que algunes coses que aprens a l’escola no són certes, com ara la teoria de l’evolució. A disset anys vaig començar a estudiar educació social a distància. Et desaconsellen d’anar a la universitat perquè consideren que allò és la saviesa dels homes, no de Déu, però no és del tot prohibit. Amb els estudis, vaig començar a obrir la ment i això va ser el primer pas per a sortir-ne. Per exemple, vaig passar d’entendre l’homosexualitat com una cosa que em feia fàstic a una cosa natural. Vaig començar a plantejar-me moltes coses i justament que t’apareguin dubtes és la seva gran por”, explica. Recorda que fins aleshores havia rebut pressions que no es feien del tot explícites. “T’expliquen el bateig com un acte de llibertat individual perquè el fas de més gran, però en realitat tens molta pressió per a fer-lo.”

La pressió de grup i l’aïllament

Un dels elements característics de la persuasió coercitiva és la pressió del grup. També la pot exercir solament una persona, però les dinàmiques col·lectives l’agreugen. Per una banda, més persones impulsant algú a fer una cosa tenen més força que no pas una de sola. Per una altra, com que una de les tècniques que s’acostumen a fer servir és l’aïllament d’uns altres entorns, aquell grup s’acaba convertint en l’únic que té la persona i sortir-ne té un preu molt alt, que implica soledat i estigma. Això origina una dinàmica molt tòxica de dependència de què és difícil de sortir. “Ens feien creure que només dins el grup érem capaços d’arribar a la part més profunda del nostre ésser i de l’autoconeixement. Fora del grup, el món era Matrix, el mal. Em van allunyar dels amics, de la família, de la feina… També et deien que confessar coses molt íntimes era positiu perquè volia dir que t’obries. Al principi m’acollien i em feien sentir forta i valenta, però a poc a poc m’anaven fent petita, tal com passa amb la violència de gènere”, recorda la Marta.

“Als Testimonis de Jehovà no hi ha gaires normes escrites, però sí que hi ha principis, i si te’ls saltes ets mal vist. Aquesta reacció del grup fa que les normes es compleixin. Si algú té una actitud considerada dolenta es fa saber a les reunions. Encara que no sigui un assenyalament directe, tothom sap de qui es parla. A mi em van fer passar per un comitè judicial format per tres homes per haver tingut relació amb nois. Et poden perdonar o expulsar i et pregunten de tot: si t’has drogat, si has fumat… Són una comunitat, una família. Tu coneixes tots els testimonis de la teva zona i els veus setmanalment, tens un sentiment de pertinença”, explica Casanova. La contrapartida, diu, és l’ostracisme: “Quan perds aquest grup i no tens ningú fora et sents molt sol. Prèviament, t’han alertat de les males companyies, que potser són noies que porten la faldilla més curta que tu. Jo al final vaig demanar un temps per aclarir-me i em van dir que em tractarien com a una expulsada, va ser un cop molt dur. Totes les persones del grup, també els teus pares, et fan el buit. Molta gent no ho resisteix i torna, però per mi el mal fet va ser massa gran. A hores d’ara m’imagino que ells voldrien parlar-me, però la manipulació del grup o la norma no els deixa. És una manera que la bombolla no es trenqui, però al final molts porten una doble vida.”

En alguns grups apareixen uns altres mètodes de manipulació, com ara el reforç intermitent, també present en la violència masclista. “Potser durant una setmana em parlaven cada dia, m’enviaven textos i àudios, i de sobte no em parlaven durant tot un dia o si volia contactar amb els líders potser no en sabia res durant dos dies, i em preocupava”, recorda la Marta. Domínguez també ho explica: “Et canvien a poc a poc, i sovint els primers que se n’adonen són els teus familiars. A vegades es detecta a través d’un canvi sobtat de feina o d’un distanciament de la família. Així et tenen lligat de peus i mans i et converteixen en un autòmat. No parlem d’una violència física, sinó econòmica, afectiva, amenaces per no dir res de certes coses a ningú, xantatges…”

Un futur lliure de coaccions

Tots dos testimonis van aconseguir de sortir-ne. La Marta va passar dos anys en aquell grup de pseudoteràpies i se’n va anar gràcies a l’ajuda de la seva família i de la policia. “Recomano molt de denunciar, fer-ho públic, perquè això ajuda més víctimes. Continuo en tractament psicològic i m’ha quedat un sentiment de desconfiança cap a les organitzacions espirituals, però ara ja confio més en mi mateixa. Només jo mano a la meva vida”, diu. Casanova va deixar els Testimonis de Jehovà a vint-i-tres anys. Ara en té vint-i-vuit i ha aconseguit de fer més petit el sentiment del dol. “És com si se t’hagués mort algú, però aprens a conviure-hi. Penso cada dia en els meus pares, el meu germà i amics íntims, però tinc assumit que la situació no canviarà. Ara vull que es faci justícia i s’ajudi els qui encara són dins.”

L’impuls d’un canvi en el codi penal espanyol pot ser un primer pas, i la idea de RedUNE és que així es puguin enfrontar situacions que no solament tenen a veure amb pseudoteràpies o grups religiosos, sinó també amb més qüestions. “Aquesta persuasió coercitiva també apareix en el tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual o en algunes captacions amb la qüestió de les criptomonedes, que darrerament han perjudicat molts nois joves. Tenen la mateixa manera de reclutar que la dels grups sectaris de tota la vida: primer fan que t’ho creguis i després et converteixen en un reclutador més. Ara aquests grups no venen solament un producte filosòfic o religiós, sinó tota mena de productes i amb diferents formes de captació. Per això incloure aquest delicte al codi penal serà beneficiós en qualsevol violència psicològica en l’àmbit de les relacions humanes”, assenyala Domínguez.

Tanmateix, una de les qüestions que preocupen més les entitats són les pseudoteràpies. “Ja fa molts anys que es fa publicitat lliurement de teràpies que no imparteixen professionals de la salut, tractaments psicològics sense psicòlegs. Hi apareix la persuasió coercitiva perquè tu hi diposites els teus problemes i vulnerabilitat. Et fan anar pagant i canvien la teva estructura de relacions. Coneixen la teva vulnerabilitat i saben per on enxampar-te”, explica Domínguez, que esmenta, per exemple, les constel·lacions familiars.

Les associacions defensen que el canvi en el codi penal evitarà molts malentesos que es viuen amb alguns jutges, que no entenen la manipulació psicològica a què han estat sotmeses les víctimes i consideren que actuaven per voluntat pròpia. És previst que aquesta manipulació es demostri, per exemple, mitjançant informes clínics forenses que dictaminin que a algú li ha canviat dràsticament la voluntat arran del contacte amb una altra persona o grup.