28.03.2025 - 21:40
Avui els carrers de València es tornaran a omplir amb crits de “Mazón, dimissió”. Serà la sisena gran manifestació contra el president de la Generalitat per la gestió de la gota freda, convocada per més de dues-centes entitats cíviques, socials i sindicals, les associacions de víctimes i els comitès locals d’emergència i reconstrucció, entre més. Com en cada convocatòria, els organitzadors volen centrar l’atenció en una qüestió concreta per a donar-hi relleu. Aquesta vegada serà el personal d’emergències.
Amparo López treballa al 112 de fa disset anys, i ha estat assídua en les mobilitzacions per a demanar la dimissió de Carlos Mazón. Recorda que el 29 d’octubre hi va haver una “allau” de trucades. En concret, en van rebre 19.821, per a vint treballadors, malgrat que el president defenia que el 112 no s’havia col·lapsat. Les línies no van caure, però, amb els recursos humans de què disposaven, era impossible d’atendre totes les peticions. “En cap moment vam deixar de rebre trucades. Nosaltres som un equip humà i agafàvem una trucada darrere l’altra sense parar. No hi hauria hagut bastants mans i veus ni amb cent persones”, diu.
No va ser una jornada fàcil. “Va ser un dia molt intens i amb molta càrrega emocional, amb companys que tenien familiars afectats i eren ací treballant. No en sabien res. Companys que intentaren arribar al torn de treball i es quedaren pel camí perquè les carreteres es començaren a tallar, a inundar, i ells mateixos van ser afectats a l’hora d’intentar arribar a la faena”, diu. Els que havien acabat la jornada al matí o al migdia, també es van trobar atrapats en les carreteres fins l’endemà al matí. A més d’estar sotmesos a jornades laborals extenuants, tampoc no reben suport psicològic per a poder gestionar la càrrega emocional i mental de les trucades que van atendre.
“Mentre treballem, no ens podem permetre el luxe de deixar-nos endur per les emocions, perquè si no no podem ajudar la gent. Però hi havia moments, com quan deixes de parlar amb eixa persona, abans d’atendre la següent trucada, en què no podíem reprimir les llàgrimes. Quan començava a eixir el sol, en algunes zones començava a baixar l’aigua i ens deien que ja podien veure un poc el que hi havia al seu voltant, era complicat perquè ens demanaven ajuda, però hi havia persones que ja havien deixat de respirar. Hi havia persones que es trobaven amb una situació que no havien pogut visualitzar durant la nit, i hi havia persones que, desesperadament, intentaven trobar éssers estimats, veïns o coneguts que havien vist com els arrossegava l’aigua i ja no sabien on eren”, conta.
Tot i ser un servei públic essencial, no són funcionaris de la Generalitat, sinó que formen part d’una subcontractació per mitjà d’una empresa d’atenció telefònica (contact center). “La nostra faena no té res a veure amb vendes ni amb el telemàrqueting. Per a nosaltres no són clients, per a nosaltres són persones angoixades que ens telefonen segurament en el pitjor moment de la seua vida, i no ens veiem emparats en aquesta mena de conveni”, assenyala López.
Per què van a la manifestació?
Amparo López coneix bé la normativa que legisla el seu àmbit de treball, perquè fa molts anys que es dedica a les emergències. “Jo he decidit d’anar a les manifestacions perquè d’açò algú se n’ha de fer càrrec. Hi ha una responsabilitat total i absoluta. La llei 13/2010 sobre protecció civil i gestió de les emergències de la Comunitat Valenciana deixa molt clar de qui són les competències, els nivells d’emergència, qui ha d’activar i qui no ha d’activar els sistemes d’alerta. Hi havia informació meteorològica. Si t’informaves amb l’AEMET, amb l’AVAMET, amb els mitjans de comunicació, sabies què passava. No entenc com els responsables polítics, que són els que han de prendre l’última decisió per a determinades actuacions, com diu la llei, no ho feren. Per a mi és per dignitat, per respecte a les víctimes, un respecte absolut i profund. Sent dolor i crec que les víctimes i els seus familiars mereixen respecte i sanar aquest dolor, que serà impossible, perquè la pèrdua dels familiars és irreparable. Però, per respecte, per dignitat i per justícia, cal ser present en les manifestacions”, diu.
A més, com a col·lectiu de treballadors del 112, reclamen de ser part de ple dret de l’administració pública, que la gestió del telèfon d’emergències del País Valencià siga directament regida per la Generalitat, i no dependre d’empreses subcontractades. Rebutgen un conveni de central d’atenció telefònica. “Volem que se’ns represente i se’ns entenga. Som professionals de les emergències, no som personal de telemàrqueting, no venem res. Hi som sempre. No tan sols deixem la nostra professionalitat, sinó part de nosaltres mateixos en cada trucada”, reivindica. I ara, més que mai, cal valorar aquesta faena. És per això que fa una crida perquè “tot, tot, tot, tot, tot el món que tinga una miqueta de consciència i responsabilitat acudisca a la manifestació”.
La manifestació eixirà de la plaça de l’Ajuntament de València a les 18.00 i recorrerà el carrer de les Barques, el carrer del Poeta Querol, el carrer de la Pau, la plaça de la Reina, el carrer dels Brodadors i el carrer del Micalet fins a la plaça de la Mare de Déu.
