‘Perquè la cultura sigui el nervi i la sang de la república, convidem tothom a votar’

De Sergi Belbel a Gemma Sendra, de Colette a David Carabén, de Joel Joan a Enric Majó, de Marc Recha a Manuel Huerga, de Marc Parrot a Francesca Llopis…, més de tres mil artistes han signat el manifest ‘Decidim cultura’ que fa una crida a la participació en el referèndum d’autodeterminació del dia 1 d’octubre. El document, que s’ha presentat avui a migdia, es pot llegir sencer ací. Té una llista molt llarga d’adherits, entre els quals destaquem Jordi Savall, Enric Casasses, Aina Clotet, Julio Manrique, Dolors Miquel, Pau Riba, Jordi Savall, Clara Segura, Agustí Villaronga, Nora Navas, Bel Olid, Isona Passola i Quico Pi de la Serra.

El manifest s’ha llegit aquest migdia a Barcelona, a la plaça de Gardunya, que s’ha emplenat força, mentre els rumors d’entrades de guàrdies civils a més ajuntaments circulaven entre la concurrència. El manifest ha estat llegit en llengües diferents. Pere Arquillué i Rosa Boladeras, en català; l’escriptora Jenn Díaz, en espanyol; Jusep Maria Boya, director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, en aranès; l’actriu Maria Molins, en anglès; el músic Jordi Savall, en francès; i Sílvia Bel, en italià. El públic ha cridat ‘Votarem’, ‘Votaremos’, ‘We will vote’, etc. Ací en teniu un vídeo:

La part final del manifest anima a la participació: ‘Perquè la cultura sigui el nervi i la sang de la república, ens proposem de participar en el referèndum del dia 1 d’octubre i convidem tota la gent que respecta i s’estima la cultura a votar.’ L’acte ha congregat més gent que no s’esperava, i finalment s’ha hagut de canviar de lloc: de la plaça del Macba a la plaça de Gardunya. El professor Jordi Balló anava informant del canvi de lloc els vianants que es trobava. I comentava la jugada amb el del costat: ‘Ara és molt interessant. Ara tots tenim una de dues imatges al cap. O nosaltres votant, o la policia impedint que votem. I veig que hi ha gent que vol que la policia eviti que votem, però la imatge de la policia li crea rebuig. Però és el seu desig, que li crea rebuig. No els agrada la imatge que desitgen: policies barrant el pas a gent amb una butlleta […]. Al final, amb això de la cultura doncs passa igual. Hi ha dues mirades: la de l’home que es limita a reproduir la realitat tal com és i la de l’home que hi té alguna cosa a dir. Vol canviar-la, no tan sols reproduir-la. I això és així.’

La gent es feia fotografies en grup. Izaskun Arretxe, del Ramon Llull, amb el món del llibre, Marc Parrot amb uns músics, i allà en un racó l’escriptor Julià de Jòdar, diputat de la CUP, observava la plaça. Al seu costat, el sector de fotògrafs de premsa s’agrupava per aconseguir de fer fotografies del port de Barcelona un cop s’acabés l’acte. Allà dins els policies espanyols intenten dormir, i alimentar-se, tot i la pressió dels estibadors de la CNT que no volen col·laborar amb els homes que volen impedir el vot a les urnes. Al seu costat, dos membres del col·lectiu artístic han quedat demà a la set del vespre perquè uns veïns havien organitzat una xerrada per fer el contrari: fer del col·legi electoral on els havia tocat votar una fortalesa.

Un altre dels assistents a l’acte va ser una francesa instal·lada a Barcelona des de fa anys. Colette. Professora: ‘Jo era federalista, abans, però l’1 d’octubre votaré que sí. Perquè tinc la sensació que tornem enrere. Als temps de Franco. Lluitant per drets fonamentals. Poca broma. Jo m’he fet independentista ara. I estic pendent de parlar una mica amb la comunitat francesa de Barcelona. Però saps què passa, que jo ja sóc més catalana que francesa’, deia, al costat del productor i director de cinema Lluís Miñarro, i de Marc Recha.

Gemma Sendra, que va ser un alt càrrec cultural durant el govern tripartit, maragallista, i ara és membre de la Fundació Maragall, va animar la gent a fer una xarxa europea, i contactes amb directors de museus, artistes, curadors o responsables polítics del món de la cultura europea. ‘Els hem d’explicar què passa aquí i, si cal, demanar-los que vinguin a fer d’observadors internacionals. Jo votaré l’1-O, i votaré que sí’, va dir Sendra.

L’editora Isabel Martí parlava amigablement amb Jaume Ciurana, del PDCat a l’Ajuntament de Barcelona, abans d’acostar-se amb coses a dir. Com sempre: ‘Et vas mirar el que et vaig dir o no? La connexió independentista de l’Assange, ja t’ho vaig dir, ve de molt lluny. La seva mà dreta, a qui jo li vaig publicar un llibre, recordes, fa anys cercava una estelada per Barcelona i estava molt assabentat de la qüestió catalana. No és nou, això de l’independentisme i l’Assange. No és nou.’

El teòric de la comunicació Enric Marín, finalment, va resumir la seva visió: ‘Als anys setanta es va fer el Congrés de Cultura Catalana per encarar la nova etapa democràtica. Ara això no s’ha fet. Encarem la independència i el sector cultural no s’ha pensat, ni ha articulat, el seu paper en la nova república. Avui, si de cas, en podria fer un primer intent.’