Dissabte es farà a Perpinyà una manifestació i una marxa de torxes contra el tractat dels Pirineus

Perpinyà acollirà dissabte una manifestació sota el lema ‘Sem Catalunya Nord’ per a commemorar els 363 anys del tractat dels Pirineus que va imposar la partició de Catalunya en dos. El Col·lectiu 7 de novembre ha organitzat la jornada que començarà a les quatre de la tarda amb la mobilització des de la Plaça Catalunya i continuarà amb un acte polític al Castellet, a les sis. A les set hi ha prevista una marxa de torxes des del Castellet fins a la Casa Musical i els actes es clouran a les vuit amb concerts i un DJ.

El manifest recorda que malgrat la partició que va suposar el tractat dels Pirineus, al nord del país segueixen sent catalans. “Malgrat la persecució i la marginalització oficial -i social- de la nostra llengua, malgrat l’eliminació de les institucions pròpies i malgrat la imposició d’una uniformització francesa en tots els àmbits de la vida”, afirmen. Per això, des de 1984 cada any surten a manifestar-se pels carrers de Perpinyà per dir, “ben alt i clar”, que són Catalunya Nord i Països Catalans.

A la manifestació d’enguany, a més, volen denunciar, de nou, el tancament dels passos fronterers i l’actuació del Prefecte dels Pirineus Orientals prohibir als representants municipals d’Elna i Banys d’Arles expressar-se en català als consells municipals de la Catalunya del Nord. “La cacera de bruixes continuarà contra els ajuntaments que ja han aprovat aquesta moció als seus plens municipals”, remarquen al manifest.

Aquest espectacle, afegeixen, xoca amb “l’alegria escèptica” de l’acord per desenvolupar fileres bilingües a tots els centres educatius en deu anys. “L’Oficina Pública per la Llengua Catalana s’ha trobat com a responsable de desplegar aqueix acord, però només té pressupost per a dos treballadors, mentre l’OPL basca té uns 40 treballadors per a una població molt més reduïda i una llengua més saludable”, afirmen.

Per tot plegat, reclamen el reconeixement oficial del català a la Catalunya Nord i que l’administració pública els atengui en català; la reobertura dels passos fronterers; l’ensenyament immersiu a tots els centres educatius públics; un estatut particular per a Catalunya del Nord; reconèixer el 7 de novembre com a festiu oficial a Catalunya Nord i polítiques socials i econòmiques que permetin als nord-catalans viure dignament.