Què podeu veure a Perpinyà? Descobriu-ne la història amb els seus edificis

Dissabte vinent es preveu que milers de persones es desplacin d’arreu dels Països Catalans fins a Perpinyà per assistir al primer acte del president Puigdemont, i els consellers Comín i Ponsatí en terres catalanes després d’haver-se exiliat. Per conèixer millor Perpinyà i Catalunya Nord, VilaWeb us ofereix una guia per a endinsar-vos en la cultura i la història d’aquesta part del país.

Estació de Perpinyà

Si es tracta de conèixer Perpinyà, la millor manera és recórrer-ne els carrers. I això us proposem. Aquest recorregut comença a l’estació, coneguda per el Centre del món. Una denominació en honor a Salvador Dalí, que la va definir així al final del viatge triomfal entre Cadaqués, Ceret i la capital nord-catalana. Tanmateix, cal ser conscient que l’estació actual ha estat reformada i, per tant, si voleu veure de què parlava Dalí en arribar, us hi haureu d’endinsar a la part més antiga.

Palau dels Reis de Mallorca

Després us proposem que aneu al Palau dels Reis de Mallorca. Aquest majestuós palau, que trobem al cor de la ciutadella, és el monument més important de Perpinyà. Va començar a ser edificat el 1274 per acollir la cort de Jaume I, un dels personatges clau de la història de Catalunya Nord. Ell va ser qui va dividir el regne en dos, un per a cada fill. Així doncs, el seu plançó Jaume II va esdevenir el sobirà del Regne de Mallorca, que incloïa les Illes Balears, el comtat del Rosselló, Cerdanya i Montpeller. I és precisament en aquest instant quan comença el període més brillant de Perpinyà, que dura tant com el regne de Mallorca, seixanta-vuit anys. Llavors, Perpinyà es va convertir en capital continental del regne. 

L’any 1344 va passar a formar part de la Corona d’Aragó sota el mandat de Pere el Cerimoniós. Posteriorment Lluís XIII va conquerir Perpinyà l’any 1642 i la pertinença de la ciutat a l’estat francès es va ratificar l’any 1659 amb el Tractat dels Pirineus. 

El Palau dels Reis de Mallorca es pot visitar cada dia de 10.00 a 17.00 per quatre euros per persona. Els qui us hi animeu a entrar descobrireu unes capelles fastuoses que mostren tot l’estil refinat de l’època i l’estatus de Perpinyà com a centre econòmic, polític i cultural de la Mediterrània medieval.

El Castellet

El Palau dels Reis de Mallorca és un dels monuments més importants de la ciutat, però si hi ha cap edifici especialment simbòlic per a la ciutat, és el Castellet. La silueta és utilitzada com a símbol de l’ajuntament i, per extensió, de la ciutat. Un edifici molt estimat pels nord-catalans, que s’ha acabat convertit en el símbol de la resistència catalana. És situat a la plaça de la Victòria, al barri de Sant Joan, i serveix de lloc de trobada de les grans concentracions, manifestacions i esdeveniments.

Es va construir el segle XIV amb totxos i marbre de Baixàs. Al cap dels anys Lluís XI li va afegir una terrassa i la torre de totxos amb la cúpula. D’entrada era una obra militar destinada a la defensa de la porta d’entrada principal de la ciutat, després es va convertir en una presó i actualment és la seu del Museu d’Història de la Catalunya Nord Josep Deloncle. A més, és on es manté encesa tot l’any la flama del Canigó. La torre mestra, accessible pujant tots els 142 esglaons, ofereix als visitants una vista espectacular sobre Perpinyà i la muntanya del Canigó.

Llotja de Mar

Del Castellet us proposem d’anar fins a la Llotja de Mar. Aquest remarcable edifici del gòtic català va ser construït al final del segle XIV per Martí l’Humà. El van construir per ubicar-hi el Consolat de Mar, que arbitrava el comerç marítim. És un exemple destacat de les llotges medievals, presents a les grans ciutats de la Corona d’Aragó. La façana renaixentista, que es pot veure actualment i on trobareu l’oficina de turisme, és un vestigi de la reforma i l’ampliació del segle XVI.

Adossada a la llotja hi ha la casa de la vila, bastida entre el segle XVI i XVII i que conserva un cert aire gòtic, visitable els dies laborables. Al costat, hi ha l’edifici del Palau de la Diputació, construït el segle XV per Maria d’Aragó, esposa d’Alfons V el Magnànim. Fins a la Revolució Francesa va ser la seu del Consell Sobirà i partir d’aleshores es va convertir en el Palau de la Justícia. És una obra de l’arquitectura catalana de l’època, i ha estat classificada com a monument històric. Ara per ara és ocupat per oficines de l’administració.

Tot plegat és situat a la plaça de la Llotja, on cada dilluns hi ha una ballada de sardanes, un dels signes de la catalanitat que més passió desperta entre els perpinyanesos.

Barri de Sant Jaume

El barri de Sant Jaume és conegut pel barri de la comunitat gitana, que durant molts anys ha preservat la llengua a Catalunya Nord. A finals del segle XVIII molts gitanos provinents de Barcelona i Figueres hi van anar a parar fugint de la pressió exercida per l’estat espanyol perquè deixessin els seus costums, tant lingüístics com culturals.

A part d’això el barri és conegut pel Mercat de la plaça de Cassanyes. És obert cada matí, però el dissabte i el diumenge és quan hi ha més ambient. És el mercat a l’aire lliure amb més vida de la ciutat. S’hi poden trobar parades amb productes de tota mena, d’èxits a obres d’artistes locals, passant per productes gastronòmics o la verdura de la temporada. S’hi respira un clima molt agradable per a passejar-hi tranquil·lament.

Al mateix barri podem trobar l’església de Sant Jaume, que va ser construïda durant dues èpoques diferents, una part el segle XVI i l’altra el XVIII, cosa que fa que hi trobem dos absis però una sola nau. Aquesta església és molt coneguda perquè és el punt de sortida de la processó de la Sang o dels Misteris, que, d’ençà del segle XV, se celebra a Perpinyà el Divendres Sant. Va ser instaurada per Sant Vicent Ferrer, que va fer cap fins al Rosselló per posar pau entre els papes de Roma i Avinyó. El dominic valencià va crear la Confraria de la Sang, que durant quatre segles va celebrar la processó el Dijous Sant i després de decaure durant els segles XVIII i XIX, va ressorgir als anys cinquanta. Un ritual molt important per als locals.

Teatre de l’Arxipèlag

Dels indrets que us proposem de visitar, el Teatre de l’Arxipèlag és el més modern. Es va construir el 2011 i és d’una gran bellesa externa. Es tracta d’un gran edifici rodó de color vermell dissenyat pels arquitectes Jean Nouvel i Brigitte Metra.

El Centre Cultural Català de Perpinyà

El Centre Cultural Català de Perpinyà, més conegut com ‘El Casal’, és una illa de normalitat lingüística i cultural al cor de Perpinyà. Situat a l’avinguda del Liceu 23 és el punt de trobada per molts nord-catalans, on es fan des de tota mena d’actuacions culturals a xerrades o cursos de català.

Activitats especials pel aquest cap de setmana

A més, aquests dies diversos col·lectius de nord-catalans han organitzat diverses activitats per donar la benvinguda als catalans del sud. La colla del músic i productor Raph Dumas proposa concerts, bon beure i bon menjar. Unes activitats que s’allargaran de divendres a diumenge sota el títol ‘No perdis el Nord!’.

La colla del gran @Raphdumas organitza tres dies d’esdeveniments entre els barris del Baix Vernet i Malloles. Dues adreces a tenir en compte tant aquest cap de setmana com més endavant (que la vida continua!):
Tet Cafè: 76 avinguda Torcatis
Pyrènéon: 133 camí del Pas de la Palla pic.twitter.com/c24APxio2R

— Pablo Bonat (@pablobonat) February 26, 2020

El dissabte també s’organitza una fira d’entitats i cultura nord-catalana amb motiu de l’acte del Consell de la República a Perpinyà. La fira té l’objectiu de donar relleu a la cultura i al teixit associatiu de Catalunya Nord.

USAP

L’equip per excel·lència de la Catalunya Nord és l’USAP de rugbi, que ha tingut tradicionalment un paper important de reforçament de la identitat catalana. Podríem dir que equival a què significa el Barça al sud.

La Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (USAP, en francès) és un club de rugbi a quinze fundat el 1902. Ha guanyat set vegades el Campionat de França i és l’equip català que més competicions europees ha disputat. Juga a l’estadi Aimé Giral i té com a himne ‘L’estaca’ de Lluís Llach i de bandera les quatre barres.

Al costat de la USAP, aquests darrers anys ha pres rellevància també el club Dragons Catalans, de rugbi a tretze, que juguen a la Superlliga europea de rugbi a tretze i són l’únic equip no britànic que l’ha guanyada. Els dos equips són una font d’orgull de la Catalunya Nord.

Els qui us desplaceu divendres a Perpinyà teniu l’oportunitat de viure de primera mà què significa l’USAP per als nord-catalans. Aquest divendres a les 20.00 jugaran un partit contra el Rouen Normadie a l’estadi Aimé Giral a Perpinyà. A més, Puigdemont assistirà al partit de la USAP i prèviament, el president rebrà la placa d’honor al mur de les llegendes.

Botigues de Perpinyà

Si aneu passejant pel carrer de Lazare Escarguel, us trobareu una botiga plena de productes típics d’arreu dels Països Catalans. És la botiga Visca!, que ven des de productes d’alimentació típics de la comarca a marxandatge relacionat amb la independència i la catalanitat.

Una cita obligada és la Llibreria Catalana. Es va fundar el 1986 i és l’única de la Catalunya Nord especialitzada en llibres en català i de temàtica catalana. Va ser impulsada per l’activista cultural Joan Miquel Touron a la plaça de Joan Payrà, en un espai en què el poeta Jordi-Pere Cerdà ja n’havia regentat una. El 2012 fou traspassada a Joana Serra, activista cultural, que ha continuat endavant amb la feina de la normalització lingüística a Perpinyà. Precisament la setmana passada va guanyar el VII Premi Martí Gasull i Roig a l’exemplaritat en defensa de la llengua i aquesta setmana ha reobert després d’una reforma.

La situació de la llengua al nord ha passat per temps molt complicats. El 1659 l’única llengua que s’hi parlava era el català. Però l’estat francès va prendre tot de mesures perquè els catalans esdevinguessin francesos. L’any 1662 es van construir escoles on s’ensenyava només el francès. Deu anys més tard obligaran els cònsols de Perpinyà a obrir-ne on s’ensenyessin els costums, la llengua i la cultura francesa. El 1673 anaren més enllà i prohibiren als rossellonesos d’anar a estudiar al Principat. Malgrat tot, fins al segle XVIII el català era la llengua habitual, mentre que el francès es feia servir exclusivament per a afers administratius.

Durant molt de temps van conviure les dues llengües, però a finals del segle XVIII l’alta burgesia, influenciada per una campanya que titllava els catalans de dropos i bruts, va acabar expressant-se exclusivament en francès. El català torna a ressorgir al final del segle XIX, però amb la Primera Guerra Mundial torna a haver-hi uns anys complicats fins a l’any 1951, quan l’Assemblea francesa vota la llei Deixonne, que permet que el català torni a l’escola.

I ací la Bressola ha tingut un paper fonamental ensenyant-la els més petits. És una xarxa d’escoles associatives que practiquen la immersió lingüística en català. Són un referent de l’activisme cultural i polític a Catalunya Nord, tasca que ha estat essencial per la defensa i la recuperació de la llengua i la identitat catalanes.

Ràdio Arrels també ha estat clau. D’ençà de la creació 1981 emet únicament en català amb una programació musical que la situa al capdavant de totes les emissores dels Països Catalans respecte de la difusió diària de música catalana.