02.03.2022 - 20:31
|
Actualització: 02.03.2022 - 21:16
El gener del 2015 es va celebrar el setantè aniversari de l’alliberament del camp de concentració nazi d’Auschwitz-Birkenau. El camp va ser alliberat per la 332a divisió de l’Exèrcit Roig. Però, contra allò que podia semblar natural, Vladímir Putin es va negar a assistir-hi. Estava indignat perquè el govern polonès hi havia convidat també el govern d’Ucraïna, per la raó que la 332a divisió era formada per militars ucraïnesos. Putin va voler participar en una mena d’acte paral·lel a Moscou, on va amollar la seua indignació afirmant que “els banderovtsi“ –i Putin va fer servir la paraula de manera que volia “els ucraïnesos“– havien estat col·laboradors dels nazis, havien participat en l’aniquilació dels jueus i per això ara aniquilaven russos al Donbass. I per aquella raó, va dir, no podia compartir-hi els honors que els retien a Auschwitz.
Aquest ús malintencionat de l’expressió banderovtsi ha estat, de fa anys, la peça central d’una maniobra persistent del Kremlin que fa que avui, malgrat les evidències històriques, pràcticament tots els russos i una bona part d’occidentals es facen en veu alta una pregunta que, amb les dades històriques a la mà, no té trellat. No, els ucraïnesos ni són nazis ni ho han estat mai. I realment sembla mentida amb quina facilitat hi ha catalans que cauen en el parany, si tenim en compte que fa anys que som víctimes d’estratègies calcades provinents dels espanyols.
La paraula banderovtsi fa referència als seguidors de Stepan Bandera (1909-1959), dirigent de l’Organització Nacionalista Ucraïnesa i de l’Exèrcit Insurgent Ucraïnès, dues forces d’extrema dreta que, efectivament, van col·laborar en alguns moments de la guerra amb els nazis. Bandera predicava la neteja ètnica d’Ucraïna, contra els russos però també contra els tàrtars, els polonesos, els gitanos i els romanesos, i les seues activitats criminals van ser terribles. Ara, aquestes activitats representaven, definien, els ucraïnesos?
No. Tret que acceptem que els col·laboradors dels nazis als Països Baixos, a Dinamarca, a Noruega o a França defineixen sengles països al mateix nivell. O que puguem dir això mateix dels russos. Perquè cal recordar que a la Rússia soviètica va haver-hi també un Exèrcit d’Alliberament Rus, la Russkaia Osvoboditel’naia Armiia, dirigit per un ex-general de l’Exèrcit Roig, Andrei Vlàssov, que va col·laborar amb els nazis en alguns moments.
D’entrada, supose que ja s’entén que no té solta que l’únic país d’Europa que haja d’haver estat marcat per la col·laboració d’una part dels seus polítics amb el nazisme siga Ucraïna. Però és que això no és tot. Aquesta falsa caracterització és insultant perquè amaga que en la lluita contra els nazis van morir-hi vuit milions d’ucraïnesos i més de dos milions més foren enviats a camps de concentració. O tapa el fet que la Ucraïna que Rússia diu que va col·laborar amb els nazis té un rècord d’herois que es van dedicar a salvar jueus durant l’ocupació. 2.637 ucraïnesos han estat reconeguts i condecorats per Israel com a Justos entre les Nacions. I això fa d’Ucraïna el quart estat del món que més es va arriscar per salvar jueus de la barbàrie nazi. I de Stepan Bandera.
I ara passem de la història al present. El recurs als banderovtsi, tal com he explicat, és un parany propagandístic de Putin que, en tot cas, errors com ara la reivindicació oficial de la figura de Bandera per part d’algun dels presidents d’Ucraïna anteriors contribueixen a fer mínimament creïble. Però, i ara? Què passa, ara?
Bé, el cas és que el president Volodímir Zelenski és jueu –cosa que si més no significa que a Ucraïna l’antisemitisme, component essencial del nazisme, no té cap força destacable. Jueu i, a més, nét de jueus que van morir a l’Exèrcit Roig lluitant contra l’ocupació nazi. I l’extrema dreta – aquesta sí, seguidora de les tesis de Bandera– hi és una força extraparlamentària. Una coalició de partits d’extrema dreta –que inclou el partit Svoboda– a les eleccions del 2019 va obtenir el 2,5% dels vots i cap diputat. Venia del 2014, quan havia obtingut el 5% dels vots i sis diputats. La Verkhovna Rada, el parlament d’Ucraïna, té 450 diputats. De manera que provar de qualificar de nazi la Ucraïna d’avui, amb aquestes xifres a la mà, supose que s’entén que no té gens de trellat.
Hi ha, finalment, un argument recaragolat i difícil d’entendre racionalment, però que he sentit aquests dies, que diu que l’extrema dreta no representa en realitat l’extrema dreta. Segons aquest argument tant se val que els grups d’extrema dreta siguen tan minoritaris, perquè en realitat tot el nacionalisme ucraïnès, inclòs el d’esquerra i els anarquistes, és d’extrema dreta, diguen què diguen i facen que facen.
Bé, nosaltres ja sabem en què consisteix això. És un argument perfectament equiparable al que fan servir els ultres espanyols contra el catalanisme, però en qualsevol cas, novament, cal remarcar que és completament fals. Per exemple, hi ha gent que repeteix una vegada i una altra que el Maidan era un moviment feixista, sense explicar com és que reclamava de posar fi a la corrupció, eleccions lliures i la integració a Europa, que no semblen precisament arguments propis de l’extrema dreta mundial. És fals: el Maidan, i l’independentisme ucraïnès en general, s’ha basat sempre en un model cívic d’adhesió a la nació, sense tenir en compte l’origen ni la llengua dels ciutadans. Per això, per exemple, el primer mort per la repressió al Maidan era armeni, Serhii Nihoyan, i entre els morts hi havia ucraïnesos d’origen rus, bielorús, georgià, jueu o tàrtar.
Però la trampa ha estat parada i es pot traçar perfectament. I, tornem-hi, té l’origen en l’entorn de Vladímir Putin. Un any abans de la polèmica d’Auschwitz, el president rus s’havia adreçat al parlament. El 18 de març de 2014, quan feia sols dos dies del referèndum d’Ucraïna, es va referir unes quantes vegades al govern ucraïnès anomenant-lo “els seguidors moderns de Bandera” i va acabar –provocant una ovació que va durar minuts– afirmant a crits: “Crimea mai més no estarà en mans dels banderovtsi.” D’ací a la guerra i a la confusió mental d’alguns.
PS. Avui presentaré Fronteres a Sabadell. Si us interessa la llista de presentacions, la teniu ací.
