03.10.2016 - 22:00
|
Actualització: 04.10.2016 - 00:01
La dimissió de Pedro Sánchez al capdavant del Partit Socialista espanyol i sobretot la manera com s’ha produït ha despertat una onada de simpatia cap a ell que és evident i fins i tot diria que natural. Veure els homes més perillosos del PSOE matant-lo, inevitablement fa sentir una certa simpatia cap a la víctima. La cosa és tan grossa que si avui Sánchez es presentàs a les eleccions segurament obtindria més bon resultat que no a les eleccions. O, dit d’una altra manera, paradoxalment el millor candidat que podria trobar el PSOE en el cas de fer unes terceres eleccions és precisament el que acaben de liquidar.
Ara, la simpatia no ens hauria de fer oblidar qui és Pedro Sánchez. Perquè va ser ell mateix qui va intentar governar amb Ciutadans i qui va rebutjar qualsevol altra possibilitat. Perquè va ser ell qui va impedir a Ximo Puig una cosa tan revolucionària com conformar una candidatura al senat amb els tres partits signants del Pacte del Botànic –i d’ací ve la sorprenent reacció, ara, del president. Perquè va ser ell qui no va voler sentir parlar en cap moment del referèndum català i fins i tot va vetar els partits independentistes a l’hora d’establir-hi converses. Perquè va ser ell qui, en plena campanya, cridava a ‘vacunar Espanya contra el populisme i el nacionalisme’ (en realitat, volia dir l’independentisme) mentre s’embolicava en una enorme bandera espanyola. Perquè encara recorde les coses que proposava en el seu programa econòmic, durant el debat d’investidura…
Sánchez és ara un heroi caigut. Romandrà per a la història com l’home que les elits del partit van fer caure perquè no volia lliurar el vell PSOE a la dreta franquistoide. Però que això haja estat cert aquesta darrera setmana no el converteix en una cosa distinta del que ha estat aquests anys. I això, si més no, qualsevol que vulga parlar seriosament de política faria bé de tenir-ho en compte.
[Si ens llegiu per la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb què els subscriptors de VilaWeb participen en la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens hi voleu ajudar, amb una petita quantitat us podeu fer subscriptors del diari. Per saber-ne més, aneu ací.]
