Però qui s’ha cregut que és, Jesús María Barrientos?

Està molt clar que la transició no va tocar res del poder judicial. I aquest té una arrel franquista immaculada. Aquests dos bons senyors estan convençuts que el seu càrrec està per damunt de tot. I encara més per damunt d’un subjecte que representa a uns colons díscols que se’n volen anar de casa de l’amo. I ells representen això: l’amo. Seran magistrats, però no han arribat a eixir de l’Edat Mitjana. El feudalisme només es manté en els països més endarrerits políticament. Que solen coincidir, en bona mida, amb els més pobres. I ells es consideren cavallers al servei del Senyor. Ben fet, Roger Torrent.

El magistrat Barrientos fa un any va jutjar l’Artur Mas, Joana Ortega i la Rigau al TSJC per desobediència i prevaricació al organitzar la consulta del 9-N-2014. I el seu càrrec de president del TSJC li va regalar el Consejo General del Poder Judicial. No li deu rés a Catalunya ni als catalans ni a les nostres institucions; al contrari, la seva feina consisteix en aplicar el Dret Penal de l’Enemic a casa nostra. El seu deure no és només jutjar “fets” (tasca de tot jutge d’aquest món) sinó també intencions, pensaments, idees que semblin que poden apartar-se dels Principios del Movimiento. El fet que el Caudillo s’hagi mort és irrellevant perquè la seva doctrina segueix il•luminant a los buenos patriotas.

Vist així, Vicent, hem de comprendre que ens tracti com a indígenes d’una de les colònies de l’imperi i que no pugui sentir cap respecte per rés nostre.

Ahir en Roger va donar una classe magistral de respecte a la democràcia. Li agraeixo i el felicito de tot cor, però no és la mel per a la boca de l’ase. No serveix de res voler ensenyar educació als ocupants; no més podem fer-los fora. I ja està.

Visca la República!

El que passa és que aquesta gent accepten estar condicionats pel club 155 i actuen amb prepotència ignorant que és el respecte degut incloent al de les seves pròpies lleis, tampoc volen veure la realitat documentada de la no violència del poble republicà ni volen respectar la llibertat d’expressió quan aquesta no els hi convé.
A més són capaços d’entrar en contradiccions sent conscients i de posar-se en evidència sense cap mena vergonya.
Les veritats els hi fan mal i no volen escoltar-les quan no els hi agradan.
Valents representants de la justícia espanyola, quina indecència.
Són mereixedors de que algún día hagin de rendir comptes al davant de Tribunals Internacionals per prevaricació.
Cal JUSTÍCIA en majúscules.

Vicent, tots sabem que aquesta gent es proclamen “servidors públics”, però “en su fuero interno” (com dirien ells) són més de “yo imparto …” en el sentit de “jo mano”, o “sóc part dels que manen”.
Servir ?, “però vosaltres catalans què us heu cregut !!!”, et diria ell, “en su fuero interno”.
Però tens raó, formalment són servidors públics, dels nostres impostos viuen, i per tant, mentre això sigui així, se’ls ha de continuar exigint que es comportin com a tals.

Sembla que alguns ja comencen a pensar que sí, que “sortiran escrits”, com deia jo mateix abans d’ahir; i es van reposicionant. Però aquestos dos que menciones encara no ho saben que també poden “sortir escrits” (haver de respondre davant la justícia internacional)

En algun lloc he llegit que això de la independència és cosa de molta paciència, entre altres coses. Però quanta paciència !!!

Respecte als càrrecs i les institucions catalanes és quelcom que no podem esperar de l’estat espanyol, l’única opció és exigir-lo amb contundència. Exigir-lo explícitament, en veu alta, però també no arronsant-se o autocensurant-se per allò de “no embolicar més la troca”. Bé pel president Torrent avui.

Després de les càrregues i els empresonaments, l’unionisme sembla haver-se envalentit. No ho podem permetre. Hem de repetir fins a l’extrem que hi ha presos polítics, hem de reposar cada estelada, llaç groc o pancarta que arrenquin, hem de denunciar la involució alarmant de l’estat espanyol (que no és d’ara, és clar, però és que va a més). Això és una guerra, també psicològica: guanyarà el més fort mentalment.

Si s’han sentit concernits per l’afirmació del president del parlament, vol dir que ells formen part d’una ideologia qui permet inventar fets que no s’han produït per tenir arguments per tenir adversaris polítics mancats de llibertat. El fet és clarificador si no fos perquè els indepentistes ja ho teníem ben clar que una bona part dels jutges sobretot aquells que estan en llocs clau segueixen la línia ideològica del règim monàrquic tardofranquiste pseudo constitucional. Per cert, per quin mecanisme d’elecció han arribat a ostentar el càrrec que ocupen. Separació de poders? No em feu riure si us plau.

Bé, és que, malauradament, estan per sobre de la sobirania popular. Ja se que és trist, però és així. Potser no “de iure”, però sí “de facto” que és el que compta.

Quan un únic jutge pot impedir que es voti un candidat a la presidència de la Generalitat, coartar els drets polítics d’una bona part del parlament, deixar que s’amenaci impunement el President del Parlament, usar falses acusacions i prevaricar descaradament contra representants populars (com el cas del regidor Jordi Pesarrodona) sense que passi res i sortint-se amb la seva, com se li’n diu ?

Ja se que la teoria és que això no és així- no hauria de ser així- en un estat de dret. Però és que això és una demostració més que Espanya no és un estat de dret, que som ciutadans de segona (nosaltres i els espanyols que es pensen que això només va pels catalans) i que el sistema polític espanyol no es pot reformar.

Tampoc no es pot trencar, no ens enganyem: la població espanyola està molt contenta tal i com es troba. Les enquestes demostren una dretització galopant, una submissió absoluta i un odi visceral contra els catalans en un sector molt majoritari de la població. És el “vivan las caenas”.

Plantegem-nos si, fa 10 anys, el fiscal en cap o el ministre de justícia haurien estat capaços de plantar o escridassar públicament posem per cas la presidenta de Gispert o el President Rigol o el president Benach encara que haguessin dit alguna cosa semblant.

Tot això són arguments per dir que no podem esperar res d’Espanya ni de la seva societat, que ens cal marxar com més aviat millor, encara que tal i com son les coses serà un procés llarg, penós i, per suposat, que no passarà precisament per la revolució dels somriures, si és que es vol assolir.

Perquè amb aquesta gent poca cosa hi tenim a dir si és que volem sobreviure com a societat democràtica.

Ah, i veient com les gasten a Europa, no esperem gran cosa de ningú (una altra de les ingenuïtats que hem comès tots en el procés). Ens ho hem de fer tot sols amb una estratègia a llarg termini que combini força (que no violència), intel·ligència i sacrifici. I sobretot realisme, tones i tones de realisme. Que els unicornis blaus només existeixen als comptes del follet del federalisme i de la fada Colau.

Completament d’acord amb el teu article, Vicent. Jo sé la resposta a la teva pregunta sobre “què s’han cregut que són”? Aquesta gent s’han cregut que són el que els han dit els seus amos: se senten amos i senyors de la parcel·la catalana esclava. És evident que es creuen i n’estan segurs que estan per sobre de la voluntat popular. A banda d’això, voldria dir que em sembla un error seguir parlant de què les animalades que fan són indignes d’una democràcia. És clar que ho són, perquè de democràcia i d’estat de dret, Espanya no en te res de res. És més, és que en realitat no saben què és. No és cap deriva ultra el que està sortint a la llum ara, simplement és el final d’una mentida immensa i permesa, que Europa pagarà molt cara.

Els polítics catalans en el tema nacional s’han convertit en una colla de rebotats ploramiques buscaraons, m’explico:

En una guerra de veritat com les q veiem a la tv, quan l’enemic captura (empresona) o fereix un combatent mutilant-lo (exili) que fan? Li comencen a discutir a l’enemic que els esta faltant el respecte i fan discursos que li tornin el capturat i que li paguin una assegurança als ferits i blablabla de democràcia? No oi? El capturat es queda capturat i el mutilat a l’hospital fora del combat de primera línea, i en posen un altre que segueixi donant batalla amb totes les facultats.. i si cau ferit o capturat, dons tornem-hi..

Doncs això, jo veig els polítics catalans més pendents de que pensarà aquest (em tornarà a votar) o l’altre (el dolent espanyol) i s’obliden del de més enllà (comunitat internacional)..

L’enemic si li voleu dir així ens té les grapes a sobre que lindiuen al 155 i que ens les tregui es tant fàcil com trobar un substitut al president mutilat políticament, i posar-ne un que segueixi donant batalla.. I anar a Madrid i dir: – Hola buenos días soy el nuevo presidente de la Generalitat, soy Independentista, y, seguim, seguimos en ello. AIXI DE FÀCIL i deixem-nos de fer el ploramiques i demanar alto el foc inque ens perdonin la vida política a base de discursos en una guerra que hem començat nosaltres..

I jo sóc dels que diria a Madrid: En esta última batallita nos habéis tocado unos cuantos, correcto si queréis por haber pasado vuestras líneas rojas legales, pero es que ahora vamos a sobre pasaros, ya lo veréis.. La mayoría os va a convencer.. Si no lo aceptáis, ya vendrà alguien de fuera a explicaroslo..

Si els politics catalans volen alto el foc, que ho diguin i vagin per la via legalista i treballin per aconseguir una majoria consolidada, molt consolidada, la comunitat internacional els hi agrairà, sinó, que continuïn la guerra (o el ploramiques que es l’unic que fan) i a veure quants més ens en capturen o mutilen, fins arrivar a tocar la societat civil (ahir 14 detinguts més i si altres tanta lluita volen donar que comencin a deixar de pagar impostos i acceptar multes i presó o embargaments.. a veure quants en quedaran de vius o si marxaran tots a l’exili..) i en aquesta última opció la comunitat internacional i potencies acabaran dient-se entre ells, aquests Catalans són uns ploramiques aque ho volen tot i no els agrada res..

Podria dir més coses però no tinc més temps..

Barrientos és un funcionari públic al qui paguem el seu sou tots els ciutadans. La seva obligació es servir a aquests ciutadans i no fer de taliban.
Per tant, ha de respectar les institucions catalanes, per més que vagin carregats de medalles i es disfressin en unes togues dels temps medievals que, sens dubte, deuen afectar al seu comportament.
Encara recordo amb desgrat el comportament dels jutges i fiscals quan van cridar a declarar al president Mas. La seva “superioritat” i la seva fatxenderia.
Els hem de recordar qui són i què representen i si alkgú no li va bé, quen plegui o els tribunals que controlen el seu comportament els haurien de cesar, per més que sigui demanar coses impossibles, perquè aquests tribunals supervisors encara són més carques que els jutges i fiscals als que han de controlar.

I tot el problema es perque hem començat abans d’hora la guerra sense tenir l’exèrcit i munició adecuada i alguns es pensaven que això era una broma que en treurien rèdits politics, i els que ens van encendre la metxa de la primera bomba, una minoria de 10 de 135 diputats ara segueixen en la seva història, quan 65 diputats els pasin el document per verificar i acceptar a 4 diputats diran: – Mireu, no ens agrada, torneu a comencar, o feu elnque diem nosaltres.

I així anem en el tema nacional.. En l’econòmic també fent el ploramiques i despilfarrant i endeutant però lluites freticides per repartir el pastís multimilionari que en diuen engrunes..

Ja s’anirà arreglant tot, esperem..

Els autodenominats “democrates” en la que van dir “reforma democràtica” ens van deixar aquesta herència: un ramat de jutges feixistes en un sistema que es retroalimenta. En comptes de reciclar-se i assumir el nou sistema basat en la sobirania popular, el Règim del 78 ha continuat produint funcionaris allunyats de la ciutadania, a la que menystenen, i sotmesos i servils amb els poderosos: les elits espanyolistes castellanes.

Els que ja el 78 vam denunciar la Constitució de Roca Junyent, Solé Tura i tants altres caps pensants, erudits socials i experts jurídics i polítics i els seus pactes amb el feixisme per homologar i atorgar credibilitat democràtica als actuals Anar, M.Rajoy, García Albiol, i als neonazis de Ciudadanos tenim si més no la satisfacció de veure que teníem raó quan cridàvem a la resistència i la ruptura amb el franquisme.

Esperem que algú aprengui i no ens facin empassar-nos ara i altre cop una mini “reforma estatutària” a canvi de fer de “palanganerus” de les castes dominants castellanes.

Els botiflers i l’estat totalitari.
Una vegada més agraït pels teus editorials. Queda un gran problema pendent, que és el de la justícia. Els catalans volem justícia, no només consòl. Els botiflers, a més de ser servils, que seria el seu problema, fan mal als ciutadans del nostre país i a les seves institucions i caldria que rebessin el just càstig després d’un judici just.
La falta de respecte a les normes democràtiques és lògic dintre del sistema totalitari. El valor suprem no són els drets humans sinó la unitat d’Espanya, i aquest valor suprem guia polítics, jutges, policíes, periodistes, funcionaris i militars. Només quan la unitat d’Espanya no està en perill, es pot deixar joc a les norme democràtiques, sinó fos que l’impuls autoritari avicia el poder i, posats a fer, ja fan servis el poder dictatorial per a tot el que els,hi ve de gust. És la dinàmica del TOTALITARISME, que si no topa amb alguna roca, tendirà a la dictadura.

Judicatura en ple, el President del Parlament, es una de les máximes figures representatives de la majoria del poblé catala. Fins aquí suposo que ho enteneu.
En aquest moment es LA MÁXIMA FIGURA QUE REPRESENTA AL POBLÉ CATALA, A TOT, I PER TANT, A LA SOBERANÍA DE CATALUNYA. Anem a pams, perque aneu assimilant el gran error, d’altivesa i intocable del vostre carrec.
La vostre feina i molt important es……..servir i protegir al POBLÉ. Sense cap color de bandera ni idea. Quan passeu la porta cap als tribunals, heu de deixar enrera les idees i aplicar amb rigor les Lleis.
Per tant heu d’estar sentadets a aquesta graaan poltrona i respectar el que diu el poble per boca del nostre representant. vosaltres i, ho torno a repetir sou treballadors que TOTS paguem. Els catalans tambe. Capitoooo??

Crec que l’editorial ho interpreta molt bé. Els magistrats espanyols -hereus ideològics, continuïsme històric dels qui van guanyar la guerra i no van haver de passar comptes, ben diferent dels perdedors alemanys i italians- consideren que el seu projecte és l’espanyol, i els seus superiors són els estadistes espanyols, i per tant no tenen perquè tenir en compte l’opinió d’una part -petita, desenganyem-nos- que no comparteix projecte ni jerarquia.
Malauradament són molt coherents, tot demostrant que conceptes com la sobirania popular, els drets civils, fins i tot els drets humans, estan en un nivell inferior en la seva escala de valors respecte del que pot ser la solidesa de l’estat espanyol, el manteniment dels privilegis oligàrquics, i el compliment de la llei.
A part de quedar astorats per la franquesa amb la qual actualment ho posen de manifest, i de revoltar-nos contra el que creiem injust i indigne, faríem bé de prendre’n nota per no replicar vicis en la república catalana.
Vist el comportament entre la nostra societat civil via ANC i Òmnium, i vist el sectarisme -perdó, volia dir partidisme- entre la nostra classe política, res no ens garanteix una república catalana inclusiva, transparent, justa, decent i al servei dels ciutadans, excepte si ens hi posem conscientment , constantment a assolir aquestes virtuts.

Sí, sí, el jutges de l’Estat es creuen estar per sobre els ciutadans. Però això és un típic hàbit de funcionari. També de les administracions catalanes, siguem realistes. Per exemple, el Consell comarcal de l’Alt Empordà. Quan fas gestions te n’adones que els funcionaris pensen que els ciutadans estem per servir-los a ells i no a l’inrevés. Un contrast amb els funcionaris de països centreeuropeus (p.e. Els Països Baixos), on et tracten com un “cliënt”.
Una cosa que hauríem de canviar a la República catalana, que no s’assemblin als funcionaris de l’Imperi Espanyol.

Bona Vicent, exactament. La teva pregunta és molt adequada. Què s’han cregut aquests jutges? No estan per damunt dels altres poders, i menys del llegislatiu. Al revés, ells han de aplicar les lleis que fa el llegislatiu, no les ordres de l’executiu. I el llegislatiu reflecteix directament la soberania, que és del poble, dels ciutadans, no dels jutges. Tots els poders de l’estat procedeixen de fet del poder llegislatiu, del Parlament, instrument directe de la voluntat popular. Tot això, que és ben elemental en una democràcia, convé ara repetir-ho cada dia perquè sembla una teoria extranya. El Sr. Barrientos ha d’estar al servei de les lleis que faci el Parlament, i ha de fer cas del seu màxim representant que és el President Torrent ara mateix, que té tot el dret a fer les observacions i crítiques que cregui convenients, només faltaria. Sr. Barrientos: segui i calli! Ahir vostè va cometre un acte antidemocràtic per definició, saltant-se la Constitució amb premeditació, i haurien de obrir-li un expedient sancionador. Prou tergiversar les coses més elementals: sense democràcia no hi ha llei, hi ha arbritarietat!