06.07.2019 - 22:00
El director de VilaWeb, Vicent Partal, va escriure l’editorial de dijous proppassat analitzant la situació actual de Catalunya d’acord amb el prisma de l’obra del politòleg americà Sheldon Wolin.
L’article ha despertat moltíssima curiositat sobre el personatge, fins al punt que en poques hores la Viquipèdia va incorporar-ne la biografia en català i a les xarxes socials es van anar organitzant materials que ajuden a entendre millor tant qui era com la seva crítica al sistema polític, social i econòmic.
Segons les discussions que es van poder seguir a internet, van cridar l’atenció, sobretot, els dos conceptes clau de Wolin per a interpretar la societat en què vivim. El de ‘totalitarisme invers’ n’és el primer, al qual ja s’havia referit Vicent Partal a l’editorial:
«Segons Wolin el sistema en què vivim no és una democràcia sinó un ‘totalitarisme invers’. El totalitarisme clàssic, les dictadures dels anys trenta a setanta, consistia en la captura de l’estat per un partit totalitari que usava el seu poder per a conduir la vida política i social del país. El totalitarisme invers consisteix en la captura de l’estat per les elits econòmiques, que converteixen els ciutadans en consumidors i dominen la política i la societat gràcies als partits i els mitjans.
En el totalitarisme tradicional el carisma del dictador era la peça clau. En el totalitarisme invertit no hi ha cap dictador però tampoc no hi ha polítics sinó productes a vendre en processos electorals. Se’ls inventen i els cremen. Tant hi fa. Macron o Rivera són dues operacions claríssimes, de càsting. I Sánchez mateix. Per això les eleccions ja no són un combat entre dos projectes, sinó un concurs de personalitats.
En el totalitarisme tradicional la democràcia era expressament rebutjada. El totalitarisme invertit, en canvi, fa servir la democràcia per a legitimar-se, sempre que no es puga fer servir en realitat.»
I el de ‘democràcia fugissera’ n’és el segon, com també va exposar:
«El concepte és poderós. Segons Wolin la democràcia que hi ha als nostres països no és real, perquè no hi ha control de la ciutadania sobre el poder polític i encara menys sobre l’econòmic. La democràcia que tenim és un ritual, però hi ha moments en què apareix i esclata, de sobte, una autèntica ‘democràcia fugissera’. Hi ha moments en què les societats esclaten i comparteixen unes hores o uns dies prioritzant els interessos comuns de tota la població a partir d’un fet disruptiu, que trenca els plans de les elits, les amenaça directament i fa evident la insatisfacció popular amb la vida que ens toca viure. La democràcia fugissera és aquell punt en què l’elit perd el control, cosa que generalment només pot arribar després d’un procés començat a la base i aprofitant algun trampolí, algun instrument, que el totalitarisme invertit no pot desqualificar d’entrada, perquè ha de fer veure que creu en la democràcia.»
Un pensador original i compromès
L’inventor d’aquests dos conceptes, Sheldon Sanford Wolin, va nàixer el 1922 i es va morir el 2015. Durant cinquanta anys va fer de politòleg, ensenyant en universitats dels Estats Units i del Regne Unit, sobretot a Princeton. Va ser una figura essencial en el naixement de l’anomenada Escola de Berkeley. Aquest grup de pensadors, vinculats a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, van lluitar per retornar el debat sobre la política al terreny de l’acció.
De Wolin es pot dir que es tracta d’un politòleg que va ocupar més de cinquanta anys de la seva vida a bastir una anàlisi sobre la realitat del sistema polític, econòmic i social dels Estats Units, i per extensió del món occidental.
En el seu llibre Politics and Vision formula un enfocament interpretatiu de la història del pensament polític, basat en l’estudi acurat de diferents tradicions teòriques. Para atenció especialment a la manera en què contribueixen als significats canviants d’un vocabulari polític rebut, incloses les nocions d’autoritat, obligació, poder, justícia, ciutadania i estat.
Al seu assaig Political Theory as a Vocation, escrit en el context de la Guerra Freda, la Guerra del Vietnam i el Moviment pels Drets Civils, va criticar el conductisme acusant-lo d’afectar la capacitat de comprendre les crisis de l’època. Trenta anys després, va formular explícitament la importància de la teoria política i l’estudi del pensament polític com a ‘una activitat primordialment cívica i secundàriament acadèmica’.
L’estudi del 2001 sobre Alexis de Tocqueville, Tocqueville Between Two Worlds, ha estat considerat una obra mestra i un dels millors treballs d’estudi sobre la democràcia i les seves formes d’acció.
La participació de Wolin en les lluites dels anys seixanta va significar per a ell una experiència formativa que afirmava que era a la base del seu pensament més original. Sobretot va interessar-se a comprendre la democràcia participativa i en la crítica al formalisme de la democràcia oficial. Seguint aquesta perspectiva, es va relacionar amb una àmplia gamma de pensadors, entre els quals Hannah Arendt. No solament la va conèixer, sinó que també hi va exercir una gran influència.
Políticament, va escriure assaigs sobre moltes qüestions i conceptes d’actualitat, incloent-hi l’anomenat terrorisme, el conservadorisme, Jimmy Carter, Henry Kissinger o Ronald Reagan. El seu llibre The Presence of the Past va ser una crítica molt dura al reaganisme que li va valer l’enemistat de la dreta més conservadora, tot i que ell no era marxista.
El seu darrer llibre, Democracy Incorporated. Managed Democracy and the Specter of Inverted Totalitarianism, partia de l’administració de George W. Bush i l’anomenada ‘guerra contra el terror’ per presentar una crítica molt dura al punt a què ha arribat la política i reclamava la recuperació dels valors democràtics i del be comú. El seu pensament polític es preocupa especialment del destí de la democràcia si continua a les mans dels imperatius burocràtics i l’elitisme i si es manté l’exaltació dels principis i les pràctiques de gestió, que aparten les motivacions ideològiques.
La seva oposició a la regressió democràtica que va començar als Estats Units arran els atemptats de l’11-S el va portar a escriure texts, com ara aquest publicat a Newsday, en què es demanava si una nova forma de feixisme començava a substituir la democràcia a Amèrica.
La majoria de les seves obres han estat traduïdes al francès i moltes al català, però sembla que mai els seus llibres.
L’any 2014 Chris Hedges i Sheldon Wolin va mantenir una llarga conversa televisada responent a la pregunta sobre si el capitalisme i la democràcia podien conviure. Aquests són els vuit vídeos de la conversa completa.
