Però què hi passa, a Còrsega?

De fa uns quants dies Còrsega crida l’atenció en una Europa, tanmateix, marcada per la guerra d’Ucraïna i que sembla que no tinga temps per a mirar enlloc més. Els darrers esdeveniments, dels quals heu tingut informació en aquest diari, s’expliquen per una circumstància concreta, per un fet, que és l’intent d’assassinat d’Yvan Colonna en una presó francesa. Però van molt més enllà i són un bon baròmetre de la situació i les expectatives d’un dels moviments independentistes europeus que ara mateix tenen més força.

Tot va començar el 2 de març, quan Yvan Colonna va ser ingressat d’urgència a l’UCI arran d’una agressió en què havia estat ferit greument, a la presó d’Arle, a la Provença. L’atacant ha estat identificat: es diu Franck Elong Abé i és un gihadista condemnat a nou anys de presó. Colonna va ser molt malferit i pot morir en qualsevol moment. L’atac, que passà en una presó d’alta seguretat on se suposa que la vigilància és extrema, va ser viscut pels corsos com una revenja de l’estat francès i per això a les manifestacions i als incidents d’aquests dies el crit més habitual és “Statu Francese assassinu”.

Colonna és condemnat a presó perpètua, en companyia de dos militants independentistes, Pierre Alessandri i Alain Ferrandi, acusats tots tres de l’assassinat de Claude Érignac, prefecte francès a Còrsega, l’any 1998. Colonna sempre se n’ha declarat innocent. Ja fa anys que el moviment independentista cors protesta tant per la condemna a cadena perpetua com pel fet que són tancats en presons franceses i haurien d’estar en presons de l’illa. I, sobretot, per la consideració dels tres presos polítics com a “detinguts particularment assenyalats”, una situació penal que s’aplica a persones que l’estat francès considera que no poden ser tractades seguint les normes habituals. Ara, després de l’atemptat contra Colonna, el primer ministre Castex ha anunciat que els l’han retirada. Tanmateix, el 2009, arran del cas d’un pres que estava en aquesta situació, el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg ja va condemnar l’estat francès per aquesta pràctica a les presons i fins ara no s’havia fet res.

Per a una gran majoria dels corsos, no tan sols els independentistes, aquest tracte especial, aquesta condemna suplementària, que reben Colonna i els seus dos companys no és tolerable. L’Assemblea de Còrsega, el parlament diguem-ne autonòmic, n’ha reclamat el repatriament molt contundentment i fins i tot a l’Assemblea Nacional Francesa cinc caps de grup van signar un document reclamant que fossen traslladats a Còrsega per a continuar el compliment de la pena al seu país i, d’aquesta manera, facilitar el contacte amb les famílies.

I és a causa d’aquests precedents que l’impacte de l’atemptat contra Colonna ha tingut una repercussió tan notable. França s’ha negat durant anys a les demandes populars i de les institucions corses perquè els tres presos fossen enviats a Còrsega i ara hi ha una gran unanimitat a l’hora de considerar que en una presó corsa no hauria estat atacat. Per això tothom interpreta que, d’alguna manera, sia l’estat o els funcionaris, l’atemptat es va permetre com a represàlia per la mort del prefecte Érignac. I és per aquesta sospita que la reacció ha estat tan rotunda i intensa, amb vagues multitudinàries i grans manifestacions que han acabat sempre amb atacs a la prefectura, a bancs francesos i a la gendarmeria. I ací és on el fet concret de l’atemptat contra Colonna entronca amb un corrent molt profund que recorre la societat corsa de fa anys.

Els fets cada volta indiquen més clarament que el missatge independentista ha arrelat a l’illa, on les principals institucions, del parlament als ajuntaments, o bé són controlades per majories nacionalistes o bé els partits nacionalistes hi són molt influents. Aquestes majories fa molts anys que reclamen canvis graduals de l’estatut polític de Còrsega i han aconseguit que avui tinga un sistema únic a l’estat francès, l’anomenada Col·lectivitat Territorial. Tanmateix, França no ha volgut entrar mai a negociar-ne els temes de fons, com ara l’oficialitat de la llengua, els problemes derivats de la insularitat, les mesures a adoptar per a impedir la colonització econòmica de l’illa o l’exercici del dret d’autodeterminació. I és aquesta negativa tossuda a avançar en la solució política del conflicte que ha originat l’esclat mobilitzador, especialment dels joves, que hem viscut aquests dies. I que pot assolir nivells encara molt més alts demà i despús-demà, quan és prevista la visita del ministre francès d’Interior, coincidint amb una vaga d’instituts i universitats que serà multitudinària.

Dos comentaris finals. Pels corsos la situació que viuen és colonial. No tenen cap prevenció a l’hora de definir-la així i, per tant, de presentar el seu combat com un combat antiimperialista. I la violència, que sempre diuen que és una reacció a la violència de l’estat francès, només la consideren un instrument, que es fa servir si els convé i quan els convé; i si no, no. Per a ells, la prioritat és l’alliberament del país, no pas quedar bé amb ningú.

PS. Ací teniu la Pissarreta d’ahir, sobre l’oposició russa a la guerra. I avui al vespre, si sou a Manresa, ens podem trobar a la presentació de Fronteres, a les set, a la sala auditori del Montepio de Conductors.