Però permetrem que se’ls enduguen a Madrid?

Malauradament, la societat civil no farà res per que cal un lideratge que la posi en marxa fixant uns objectius i unes consignes…
Fa un any el meu govern era la Generalitat, la meva policia els mossos i la gent que trobava ai a les manifestacions, la meva força i confiança.
D’això fa un any.
Ara el meu govern no hi és, i si surt alguna iniciativa que desafii al gobierno, tenim un president del parlament que molt eficaçment evita que tiri endavant.

Tenim uns partits que fan el que poden per evitar la independència i qualsevol mobilització és tatxada de perjudicar el judici dels HEROIS presos polítics que son on son per que van no fer el que calia i van confiar en la clemència del Rey pensant que tornarien perdonats com a súbdits lleials i elegibles de president de la Generalitat a canvi de submissió.

Tenim unes entitats civils que en el seu moment estaven molt actives i que ara demanen permís i fan les coses que fan amb la boca petita, per por a ser criticats amb l’excusa de perjudicar el judici?.

Tenim un Consell PER la república que no fa res esperant a tenir 1.000.000 de socis com a excusa per continuar igual, segurament per no perjudicar el judici.

Aquest judici és una farsa però tothom l’utilitza per refredar el tema.

Les CUP no creuen en les individualitats, el que mana és el col·lectiu diuen, però haurien sacrificat tot un país per un sol home.
Cal un lideratge, algú que es posi al capdavant de la gent, marqui una línia a seguir i no surti corrents a la primera brisa.

Els presos no han de sortir de Catalunya, però si preguntes a ERC, no hem de fer res que perjudiqui el judici.
La meva teoria és que ja han pactat ser declarats culpables, que reconeixeran que ho son a canvi de l’indult, i això tancarà qualsevol possibilitat d’un altre referèndum, ja que els HEROIS hauran reconegut la seva culpabilitat.

Complertament d’acord Vicent. Però si proposo a alliberar els presos, molts em diuen que els presos mateixos no volen ser alliberats. Sembla que ells mateixos volen anar al judici per enseignar al món la injusticia i l’autoritisme d’Espanya. Doncs si ells no ho volen, que podem de fer?

En Amer té rao, però ell coneix molt bé la situació a Espanya i Catalunya. Però semble la communitat internacional vol veure un judici, sigui just o no, abans que opinen. Per això és imprescindiple que hi haura un equip internacional d’observació durant el judici.

Jo penso que s’ha d’aturar immediatement la injustícia i alliberar els presos o al minim aturar amb tota resistència que tenim els transports d’els presos. Però tambe aixì es provoca que no tornaran mai més un cop que no aconsegim l’aturada de les furganetes i els presos seran condemnats. I qui la pagara son els presos i les seves families. És a dir o s’ha de fer ben preparat i molt bé en una manera que no podiem fallar o s’ha de fer res per a minimitzar el risc de no retorn.

Jo crec que no hauriem de permetre que se’ls enduguin. Però si els obríssim la porta, ells voldrien sortir?.
I l’altra pregunta: hi ha algú a Catalunya en aquest moment que tingui pebrots i capacitat per organitzar una cosa així?.
Per als presos ara la seva esperança és el judici i això els manté ferns, però ho saben de debò que la gent s’està desmobilitzant degut a l’actitud dels seus partits?.
Em dona la impressió que els dirigents d’ERC i els seus seguidors han caigut en una mena de messianisme que els fa veure les coses de manera molt esbiaixada i es pensen que el judici serà com el sermó de la muntanya.
D’altra banda què passa amb Jxcat?. No hi ha estratègia ni lideratge. Sembla com si els presos i Puigdemont fossin de diferents partits o no poguessin contactar.
Si la gent que estem per la unitat no som capaços de convencer als mateixos votants d’ERC i la CUP d’aquesta necessitat, difícilment repetirem un altre 1octubre a les portes de les presons!

La pregunta és: els nostres líders ho permetran? S’ho deixaran fer?
Des d’abans de les eleccions del 21 D, els nostres líders no estan fins. Gasten més energia en protegir-se de i competir amb els altres independentistes que en presentar un front comú.
Els romans ja ho tenien clar, divideix i venceràs.
La gent estem preparats, però el que no ens podeu demanar és que actuem sense un lideratge clar. Estem disposats a posar-hi el cos i arriscar la integritat física. Però la contrapartida és que hi ha d’haver un pla amb possibilitats d’èxit. Actuar cadascú per la seva banda és la recepta del desastre.
Ara els nostres líders estan per altres coses, com l’hegemonia del sobiranisme i altres coses per l’estil. Senyal que el que en Vicent apunta no els hi sembla ni tant important ni tant preocupant. És bo saber-ho, perquè nosaltres ho sofrirem de forma indirecta, però ells ho sofriran en primera persona.
Quan es cansin de competir per l’hegemonia i vulguin fer la República, ja saben on som i que han de fer.

Anit vaig trobar a la bústia de casa, un document que no crec delinquir si l’expose ací ni que siga sucintament. Parlaven en aquell paper d’una activitat informativa arreu de l’Estat, feta amb la gràcia de les famoses urnes unoctobreres, que volaren per Catalunya sense ser vistes per aquells qque no els corresponia veure-les.
El sistema de distribució era el descentrlralitzat totalment, grups autònoms, que actuaven pel seu compte i que per no avorrir seguien en un canvi constant del contigut, la forma i la situació dels objectes que compondrien la campanya per la República Catalana i per l’alliberament dels presos polítics i retorn d’exiiats.

Per aspirar a tenir opcions d’aconseguir l’objectiu, les masses necessiten lideratges ferms. Això és vàlid a la Catalunya d’avui i a qualsevol lloc del planeta a qualsevol època històrica davant qualsevol embat de sobirania. I la realitat ha demostrat que nosaltres, d’aquests lideratges, no en tenim. Potser Macià va ser l’últim rastre d’aquest tipus de lideratge que hem tingut. Fa falta algú amb uns ideals de democràcia i de llibertat irreprotxables però, sobretot, amb prou ascendent sobre les pròpies masses com per ser seguit per milers en donar el senyal convingut. I, és clar, una determinació de ferro a l’hora de donar el senyal. Puigdemont ho va tenir a les mans, crec, el passat octubre, però alguna cosa no va veure clara. Potser als mossos, potser a l’administració, potser a la judicatura, potser al carrer, potser al govern, potser al seu entorn, potser al seu cap,… Algun dia en sabrem més coses, d’aquells moments, d’aquells dubtes, però el fet és que, sigui com sigui, vam perdre una oportunitat. No vam saber jugar bé les nostres cartes. El tren, el famós tren, va passar.

I ara… ara en comptes de lideratges lúcids tenim, rebrotant ufanós, un partidisme de capelleta escampat tant pertot que ja quasi no s’hi veu res. Tan sibil·linament escampat, a més, que ha aconseguit que regni entre les masses la confusió i la manca de discerniment més absolutes. I, com a conseqüència, la desmobilització, o en tot cas una mobilització voluntariosa i abnegada però inoqua. I els titellaires del partidisme -tan nostres com nosaltres- ni es veuen al mirall de tan revinguts com estan. I bé, aquí és on som avui.

Així que, mancats de lideratges ferms i sobrats de titellaires manipuladors, no veig com és possible redreçar una situació com aquesta a curt plaç, i entre una cosa i l’altra em temo que els presos, sí, seran duts al cor del reino i allà seran durament castigats, i les masses ens enfadarem i aixecarem els braços i els mourem com els molins del Quixot, però serem això, miratges quixotescos. Ho sé, és molt trist estar escrivint això, creient això. Només se m’acut que ara potser ens toqui la feixuga tasca d’alliberar-nos de la tirania dels titellaires del partidisme, i això no es fa amb quatre dies. Potser ni tan sols és possible fer-ho. Però cal intentar-ho. Les primàries -les silenciades primàries- són un bon senyal en aquest sentit, però el seu recorregut no serà plàcid ni molt menys curt. Que tinguem sort.

Nota:
L’altra pregunta és si (tots) els presos voldrien que els alliberéssim. O els seus familiars. Jo crec que molts imaginem que una bona part d’ells no ho voldria. Ho dic perquè humanament tot és comprensible i respectable, però la resposta a aquesta pregunta dóna la mesura de la gravetat de la situació que vivim com a moviment i com a nació.

Si cada any hem sabut organitzar milió i mitg de persones per vestir-se d’un color, col.locar-se a un llic concret i fer o dir el que toqui tots a l’hora, crec que CDR’s i ANC (i qui s’hi afegeixi) seràn capaços de coordinar una centéssima part d’aixó al voltant de les presons de forma rotaciional i permanent per evitar que sen’s els enduguin i de pas tornar a posar la nostra causa a primera pagina de les noticies internacionals.
Necessitem un lider q doni crit de sortida. President: es l’hora.

El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Serveis Penitenciaris, és l’encarregada de definir l’orientació de l’execució penal a Catalunya i d’implantar les propostes, plans i programes per a la seva execució. Catalunya és l’única comunitat autònoma espanyola que té transferides –des de l’1 de gener de 1984- les competències en matèria de serveis penitenciaris i, per tant, coordina i supervisa la implantació de polítiques en aquest àmbit. En definitiva, tenim les claus de les presons, no? Aleshores la pregunta es si hem d’esperar a que vinguin les furgonetes espanyoles a endur-se’ls o si ja podrien anar fent via cap a Brusel·les…….suposant que els presos estiguessin d’acord a sortir. Perquè la desmobilització del carrer es ‘peccata minuta’ si la comparem amb la desmobilització que hi ha entre el Govern, el Parlament i els polítics dels partits sobiranistes. Esta molt clar que, si no la fem molt grossa, ningú es preocuparà per nosaltres. La pregunta es: qui dona el senyal de sortida?

Quan es va jutjar el president Mas i els consellers pel 9N a Barcelona hi havia molta gent davant el TSJC, però no la que calia, havíem d’haver sigut de 30.000 a 50.000 persones cada dia per pressionar de valent, com el famós 20-S davant d’economia, però no hi eren.
Si a Barcelona hi va haver poca gent per pressionar, quina gent es pensen que hi haurà a Madrid a 600 km?

Els deixarem que se’ls emportin a Madrid i no passarà res. Els jutjaran, els condemnaran a una pila d’anys i no passarà res. I no passarà res perquè l’independentisme està dividit, i està dividit gràcies a ERC, però no són els únics. Junqueras es el principal obstacle de la unitat del independentisme, i de que es facin les passes per implementar la Republica.

Abans, per les coses impossibles o els miracles anàvem a Lourdes, ara fem peregrinacions i concentracions als “Lledoners”.

És l’únic que sabem fer.

Necessitem que l’ANC prengui les regnes perquè si no, un dia ens llevarem i ens assabantarem que per la nit se’ls han endut secretament a Madrid. I haurem fet tard.

Crec que cal preparar la hisenda pròpia i que ens manifestem pagant els impostos a la Generalitat. Això farà molt més mal que qualsevol manifestació o vaga general que poguem fer. I de nou, per fer això, necessitem l’ANC perquè els nostres polítics no semblen que estiguin per la labor, especialment ERC.

A Cornellà de Llobregat des de fa mes d’1 any cada dilluns es fa una caminada per la llibertat dels presos polítics. Vaig observar com una dona reia sarcàsticament de la petita manifestació d’unes 30-40 persones. Aquest fet te un valor immens e incalculable.

En PEU DE PAU vol dir tot el que hem fet i tot el que fem. En PEU DE PAU també vol dir que el somriure sarcàstic de la dona es converteixi en la ganyota rabiosa típica de les mentalitats dèspotes e intransigents.

Cal veure gent participant però també calen accions directes i contundents que mostrin arreu que NO PASSARAN MAI.

Per tant fent-nos veure i participem alhora que passem a posar en marxa la rebel·lió.

Només ens tenim a nosaltres. Això ho hem de tenir clar. Hem de ser capaços de passar per sobre l’actual classe política, la gran majoria de la qual voldria veure Puigdemont ben enterrat. Mirem sinó l’assumpte de les llistes per anar a Europa. Una pregunta que em faig des de fa temps és si tots els presos polítics actuaran de la mateixa manera amb el judici. No puc estar més d’acord amb les paraules d’Aamer Anwar: no esperem al judici, anem a la nostra. Perquè potser després les estratègies d’alguns ens colgaran durant anys i panys.

Totalment d’acord, i fa temps que ho escric per tot arreu ón puc. Si esperem els judicis Serà massa tard per ells, i un missatge de rendició de cara a l’ exterior. És com dir, que confiem en la justícia espanyola i que si diu que hem comès un delicte, és que l’hem comès i ens hem de deixar tancar. Perquè no hem d’oblidar que ens jutgen a tots, malgrat només hagin segrestat als nostres representants. Per tant, no sé a què esperem. ANC i Omnium estant desfullant la margarida, ERC posant tota l’energia en apartar al President Puigdemont de la partida, posant a Bildu aquesta condició per pactar amb ells a les europees (https://m.eldiario.es/catalunya/politica/ERC-Bildu-BNG-Europeas-Puigdemont_0_839216509.html), la CUP ningú ho sap. Juntsxcat, barallant-se pels que volen seguir la Crida i els que no en volen sentir la pols, etc. Per tant, si hem d’esperar a tota aquesta colla que junts semblen una gallina sense cap, ho tenim fatal. Ens quedarem esperant una consigna, que no arribarà, perquè tan presos com entitats, han exceptat la justicia espanyola i el seu relat fals de facto. I amb això els están legitimant. Molt decebuda amb Dolors Bassa, que ha estat la primera en dir que si obrissim les presons ella no en sortiria pas. Demostrem-los a tots, tots, que nosaltres no hem comès cap delicte, i per tant els nostres tampoc. Només vam votar! I si el que els fa ràbia és que vam guanyar, que si posin fulles! Sortim i parem el païs!!! Diguem dia i hora!

Si, Sr. Partal, permetim que jo també insisteixi en els mateixos termes que em vaig expressar ahir.

Nosaltres hi som, dos milions. Diuen que per immobilitzar el país només calen 400.000 persones (fronteres, aeroport, carreteres….). Bé, aquestes 400.000 persones ja les fem entre jubilats, estudiants i els pagesos, col.lectiu que no falla mai, és a dir, que la població activa no caldria ni que deixés de treballar, recordi que els jubilats d’ara són els manifestants dels ’70 – ’80. Bé… doncs si s’arribés a fer una acció d’aquestes característiques els nostres polítics haurien de portar bolquers, sobretot els dos més importants. I vostè em dirà que no ho hem de deixar tot en mans dels polítics, sobre el paper li donc la raó, però aleshores hauria, de fet és, el poble qui s’hauria de sentir recolzat pels seus representants.

Més, p.e. tenim els Mossos que davant d’una manifestació que hauria d’haver estar prohibida totes dues vegades, enlloc de contenir els qui a tot arreu serien il.legals, es dediquen a fustigar els nostres. I el Conseller ineficaç de torn agafat a la poltrona.

Més, ara han canviat el Conseller d’Acció Exterior i hi han posat un altre que quins vivim a Barcelona i l’hem escoltat, sabem que no té ni suc ni bruc i que està en la línea d’ERC de no fer res (no entenc com encara es pot lloar la no-feina del Conseller Romeva, Conselleria que com la d’Economia no havia fet els deures per poder implantar la República).

Aquestes dón dues mostres, i si tenim memòria, en podríem nomenar mitja dotzena més. Bé doncs torno a repetir que tot i així nosaltres, la gent del carrer hi som. Creu que no hem increpat els nostres polítics? En aquest diari mateix, quins deixem comentaris els hem qüestionat força vegades? Escolten? no.

Li posaré una mostra, ja pot sortir la ciutadania dies i dies a demanar eleccions que si no hi algú que les convoqui ens hi podem morir.

Vaig acabant, som necessaris poble i polítics si tots dos van alhora, però no es pot lleurar si els bous no van al mateix pas.

Dèia Emile Durkheim que el ciutadà (i ciutadana) ha de sentir que el seu Estat el protegeix, el nostre, el català, ens ha abandonat.

Jo també vaig escoltar les paraules de Aamer Anwar i hi estic d’acord. Penso que si esperem a que comenci el judici, ens haurem tornat a equivocar.
Des de que comenci el judici fins que es publiquin les sentències (que ja sabem que seran condemnatòries); fins que es pugui accedir a la justícia europea i resolgui; i fins que la justícia espanyola se’n doni per assabentada i sobre tot, les prengui en consideració (cosa que dubto); poden passar molts i molts anys.
Escoltant el punt de vista d’alguns juristes, que opinen sobre la possibilitat i conveniència d’impugnar això que anomenen “judici” però que de fet es un càstig, entenc que s’hauria de fer tot el possible per aturar-lo.
Per la dignitat del presos i dels defensors: si els acusats i els advocats actuen com ho farien en un judici normal, seriós i amb garanties, acceptaran de facto, totes les irregularitats comeses i reconeixeran la seva validesa.
Però encara hi ha un altre raó per a mi, molt important: que es tornin a empotar els presos lluny de Catalunya. Tenir-los a Estremera o a Alcalà Meco, va comportar pels mateixos presos i per les seves famílies i amics, conseqüències econòmiques, físiques i psicològiques greus.
M’angoixa la possibilitat de que els presos siguin retornats a les presons espanyoles, perquè a banda de les humiliacions que hauran de patir mentre duri el judici, no sabem quan tornaran.

Cert, no ho hauríem de permetre. Però l’independentisme ja s’ha perdut. Ha guanyat Espanya. És així. Partal, dius que s’han de dir les coses pel seu nom. Doncs el nom és ERC que si no volem dir ‘traïdors’ busquem una altra paraula. Però ERC des d’abans del 21 de desembre que ja va decidir acabar amb el moviment. El que ha fet només la història els desemmascararà, el PdCat també ha reculat, però no tant com ERC, la CUP ha fet exactament el mateix amb unes altres paraules i Junts per Catalunya s’ha quedat sol.
L’ANC no pot fer res, els tallen les ales, Omnium no escolta el seu president que diu i repeteix que la presó no és el més important , que el que cal és lluitar per la independència. Omnium envia vídeos per demanar la llibertat dels presos i no convoca a res. (Atenció, jo també vull que els presos siguin fora), tenim primàries i més primàries.
La premsa d’aquí, unes al servei d’ERC, les altres a l’unionisme i poca cosa més. TV3 fent la puta i la ramoneta…
Què voleu que us digui, vaig als actes i cada dia hi veig menys gent.
No ho sé, no sé on és la clau…

Posem fil a l’agulla?. Tres aspectes: a) qui ho farà? voluntaris crec que en sobren, tampoc en calen tants però ha de ser de tota confiança. B) com? haurien de desapareixer i apareixer fora de l’abast dels ñols. Això ja ho sabem fer. C) qui vol ser alliberat? només ho hem de preguntar als interessats, qui vulgui que ho digui i qui no també.
Avantatges d’això, separar el gra de la palla, treure la carota a tants impostors que ens portant al pedregar i tornar a posar el tren a la via que ja és hora de deixar de perdre el temps i moltes altres coses.
Qui vulgui podrir-se a Espanya que ho faci, és la seva opció i als altres no ens podem lligar a la seva covardia.

A veure, com ho fem dos milions o més de persones, sense líders, per posar-nos d’acord i fer una acció tan contundent com la que proposa Vicent de no deixar marxar les furgonetes de la GC amb els nostres presos?, fem una assemblea?, potser al pla de Lleida que hi cabrem tots?. Estem com estem i som on som gràcies al nostres polítics que no veuen el país, només veuen el seu partit i la seva poltrona. Vaig dir fa uns dies amb ironia (que alguns no van entendre) que ens hauríem de fer tots d’ERC i així el problema de la unitat s’hauria resolt.

Fa dies que tinc la sensació que no som prou seriosos a l’hora de definir el punt on estem. Cal tenir clar que els líders que teníem, temporalment o no ens els han pres, i que el cap que tenim, és una bellíssima persona, però la veritat és que no és un líder, ni sembla que ho vulgui ser. Per tant, ens cal ser prou intel·ligents per a cercar un nou líder capaç d’unir-nos a tots deixant de banda els partits -que ja han demostrat que no són capaços d’unir-se-, deixar-nos de discursos i de corals i passar a l’acció organitzada com abans. Els nostres exiliats i presos polítics, estan fent la guerra pel seu compte, i tinc la sensació que té molt més problema el govern espanyol que no pas ells a l’hora de resoldre el gran merder en què s’han fotut. Que quedi clar que en cap moment parlo d’abandonar-los, però sí que veig clar que només fent excursions cada diumenge i cantant no els resolem gran cosa. Crec que ja és hora de deixar de lamentar-nos i passar de nou a l’acció, estant segurs que els nostres presos i exiliats ho aplaudiran a rabiar perquè tots volem el mateix, i només els podrem alliberar des d’una República independent. Per a fer-ho necessitem un lideratge amb prou autoritat i la ment clara, que ens ajudi a organitzar-nos. Cerquem-lo entre tots. És hora de continuar la lluita!

Uf…estic llegint els comentaris i la majoria sembla que ha calat fort els comentaris de l’altre costat per desanimar-nos.
Estic segura que amb petites coses aniríem fen camí , ara mateix hi ha la vaga dels CAPS, ben segur que tenen tota la raó ,
però a davant de cada cap uns quants jubilats hauriem de repartir uns fulls explicant les seves queixes i al mateix temps
assabentar que això be de lluny quant Alfonso Fernández Díaz ens comunica ” LES HEMOS DESTROZADO EL SISTEMA SANITARIO”
si volem que la gent s’impliqui cal fer gestos en que sentin que els trepitgen els seus drets, potser sí que els que ens haurien d’ajudar estan adormits.

ESTEM DISPOSATS A FER UN MAIDAN ?

Un any després dels fets d’octubre l’independentisme ha de pactar una estratègia conjunta que vagi més enllà d’esperar amb els braços plegats la sentència del judici. Si el virus del partidisme abasta fins i tot als mateixos presos i exiliats, parlar d’una estratègia unitària abans dels judicis sembla complicat perquè no hi ha ni tan sols complicitat entre les organitzacions cíviques, entre l’ANC, ÒMNIUM, AMI, etc.

Ho dic perquè estic completament d’acord que s’hauria d’impedir que se’ls enduguin a Madrid, però això s’ha de planificar en un seguit d’accions que coordinin el govern amb el carrer i amb Waterloo segons un full de ruta que doni continuïtat a la resposta i passi de ser reactiva a ser proactiva.

L’acció de resistència a les presons ha de tenir darrere una acció política, si no anem a una desmoralització. La ciutadania esperem massa de la classe política (són ells, els únics que tenen responsabilitats ?), no veig tampoc que tinguem la decisió i l’entrega que tenien els ocupants de la plaça Maidan de Kiev on part de la societat ucraïnesa va manifestar-se amb tot el coratge amb l’esperança d’engegar una revolució democràtica que acabés amb la corrupció. Els manifestants a Maidan eren molt diversos i la seva resistència i heroïcitat va portar la UE a implicar-s’hi, a solidaritzar-s’hi…

On està avui la nostra “avantguarda revolucionària” de la CUP?

El sotrac dels judicis ha de donar una oportunitat a què de la improvisació, en un impuls revulsiu, del batec de les masses, surti alguna iniciativa que desencalli i desbordi el bloqueig polític. I això pot passar. Ha de passar.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Si, i tant que ho permetrem. Vaja pregunta més inocent…., Vicent.

Varem permetre que en Torrent fotés a la paperera el guanyador del 21-D, Vicent.
Varem permetre que els presos entressin a les presons catalanes, Vicent.
Varem permetre que els diputats espanyols residents a casa, llepessin en Sanchez, Vicent.
Varem permetre que els presos continuessin a lapresó, Vicent.
Varem permetre que ERC despreciés una llista conjunta europea, Vicent.
Varem permetre comprar lo de l’Otegui i veig que ja li va be només lo de les esquerres, Vicent.

Parlem amb l’ Elisenda Paluzie a veure si ens convoca a tots a parar la màquina. Si ho fa, que ho farà, la majoria dels dos milions es pensarà que no va amb ells.
Hauríen ja, de fer campanya i escalfar-ho tot per ingressar la renda del 2019 a l’Agència Tributaria Catalana, que a l’Aragonés li vingui un principi d’enginya de pit.
Però criatures, si de ben segur que n’hi ha aquí que fan el comentari i tenen els diners a bancs espanyols¡¡¡¡¡
Si, ho permetrem i ens quedarem tant i tant panxos.

Completament d’acord Vicent.
Si obrim les presons, els ostatges voldran marxar? Dons recordem que en dos dies van passar de declarar la independència i la república a entrgar- se a una justícia que ja coneixien de fa temps. Farem el que calgui per treure’ls, però el joc que estan jugant és molt perillós, els poden tenir tancats quinze anys. Van errar el càlcul? Perquè no van resistir? farem el que calgui. Perquè no van passar a la clandestinitat? O marxar a l’exili a continuar la lluita?
Encara que puguin haver negociacions de sotamà, fins i tot internacionals, cal entrar en acció. Mobilitzacions organitzades pels que a l’ombra porten el timó, i Sr Torra eleccions ja, siusplau.

Tenim un líder a l’exili, el President Puigdemont, que no agrada ni a l’estat ni als quadres dels dos partits majoritaris, perquè fa ombra a uns i altres. L’estat té clar que és el principal perill, ja que Puigdemont sí que està per la unilateralitat, i lamenta no haver tirat endavant el 10-O. Tots plegats saben que la República Catalana deixaria l’estat sense la seva principal font d’ingressos i sense seguretat laboral a tots els polítics que treballen per als partits ara dominants. El terrabastall per implantar la indepedència, l’únic camí possible per fer reeixir Catalunya, no es preveu com un camí de roses i somriures.

I tenim una entitat que s’ha proposat LIDERAR des d’aquí la implementació de la República: l’ANC. Aquest dissabte, al CTSE, ja es va demanar que les mobilitzacions comencessin ABANS que es portessin els presos a Madrid. Moltes persones tenim el convenciment que després ja serà massa tard. El dia 22 de desembre s’acaba el termini que l’ANC va donar al Govern per presentar una estratègia per fer la República. A partir d’aquí veurem si l’independentisme està disposat a mobilitzar-se, sense tenir la promesa d’un dia concret que ja siguem República. La lluita s’ha d’adreçar a un objectiu, la República, no a una data, impossible de concretar.

¿PORQUE NO HAN DIMITIDO LOS DE ERC Y PDCAT de Madrid después de REGALAR el voto a PEDRO SANCHEZ ???? los que votaron erc y pdcat han acabado VOTANDO DE FACTO PSOE !!!!! EL DE ICETA QUE SE REIA DE LOS PRESOS , LOS DEL 155!!!!!
Como decia Sr. PARTAL han lavado la imagen de corrupción violencia y neofranquista de España …

GRACIAS ERC Y PDCAT , NO SOIS MÁS TONTOS PORQUE NO ENTRENAIS!!!!

AHORA descubren los abogados de los presos ( no de los exiliados) que se puede denunciar en Estrasburgo POR DETENCIONES ARBIRARIAS , como lo han hecho hace 1 año abogados Kurdos…. que FUNCIONA DEPRISA LA SENTENCIA , Y QUE ES DE OBLIGADO CUMPLIMIENTO POR TURQUIA …. JAJAJAJAJA RIO POR NO LLORAR ….. https://www.vilaweb.cat/noticies/sanchez-turull-i-rull-demanen-lalliberment-al-constitucional-en-base-a-la-sentencia-destrasburg/

Peor aun el abogado ligado a CIUDADANOS que no defiende a su cliente encarcelado además de lavarle el coco … creandole sentimientos de culpa ….Joaquim Forn …

NADIE VA HACER NADA , NADIE , PORQUE HACE 4 DIAS LOS PARTIDOS CATALANES CRITICABAN EL PONER LAZOS AZULES Y CRUCES EN UNA PARTE MÍNIMA DE LA PLAYA …

Si no son capaces de ACTUAR EN UNIDAD FRENTE AL UNIONISMO ES PORQUE LA SITUACIÓN NO MERECE SACRIFICIOS según los dirigentes .

Si los dirigentes catalanes no son capaces de apoyar sin fisuras actitudes PACÍFiCAS de activistas catalanes , ¿ como alguien se va aplantear PARAR AUNQUE SEA CON CLAVOS UN FURGON DE LA GUARDIA CIVIL Y ENFRENTARSE FISICAMENTE ?????? SI LOS MISMOS DIRIGENTES CATALANES LES VAN A ESCUPIR DESPUES SUS COMENTARIOS con gran regocijo unionista … NADA .

SE VAN A PUDRIR EN LA CARCEL , no se malentienda mi critica , es para que ALGO CAMBIE dentro de la cabeza de nuestros dirigentes …

Aturar a la policia és impossible. Ho pots fer momentàniament, es clar, però només es retiren, calculen quants calen per fer la feina i a quina hora hi haurà menys gent i tornen. Sempre tornen. No sé si vostés tenen experiència personal amb els antiavalots, però sempre tornen i sempre guanyen. Els ciutadans no són guerrillers, ni son els ciutadans de fa un segle. Els ciutadans d´avui viuen massa bé com per anar a jugar als soldats.
Per altre banda, penso que ara mateix el vostre enemic real (per vostre vull dir els que voleu la independència i esteu començant a plantejar-vos accions violentes) es diu Catalunya. No Torrent, ni Junqueras, ni Franco, sino Catalunya.
La raó d´aquest estancament vostre i d´aquesta davallada de la tensió és que Catalunya no vol la independència. Si darrere fossin 2 milions de persones això estaria fet. Cap dubte.
El problema és que no és el mateix 2 milions de votants entre vots d´aqui i vots d´allà que dos milions de soldats. Oblideu aquestes temptacions violentes.

Jo vaig a força actes indepes. Diguem-ne que de forma transversal (actes de CUP, actes d´ERC, Graupera…etc). I veig clarísimament, i innegable, quin és el perfil del assistent i quin és el seu numero. I el comparo amb el perfil del assistent i el seu numero fa uns anys i m´envaeix una perillosa sensació de victòria. Dic perillosa perquè soc ben conscient que no ha estat per mérits nostres sino per demèrits vostres. Nosaltres no hem fet gairebé res bé, excepte resistir. La nostra única força real és que veritablement nosaltres som milions. No ho diuen enquestes ni fem manis molt guays, però som milions de veritat. I els nostres polítics saben que si volen el poder no poden jugar amb la nostra pàtria. Això és així. Els vostres politics si es permeten aquest luxe, penseu perquè. Perquè es permeten el luxe? Els polítics busquen vots….Potser a Catalunya la minoria sou vosaltres?

Ara bé, al final la qüestió és la que planteja el sr Salart: no ho fareu.
No dic que no hi hagi una, o cent, o mil o deu mil persones disposades a tot.
Dic que no ho fareu, que no ho farem. Perquè no som un poble disposat, perquè no som un poble oprimit perseguint la llibertat.
No som el poble que dieu, i ni molt menys el poble que voleu.

Veient com estem avui, evidentment que ho permetrem.
Nosaltres ho permetrem i el Govern de Vichy que presideix el Sr. Torra ho executarà sense contemplacions, el dia i hora que decideixin els seus amos de Madrid.
I no hi havia estratègia independentista regalant els nostres vots a un dels partits del Block 155.
Ni la desmobilització de les bases independentistes respon a cap estratègia.
Són, ras i curt, els compromisos de la rendició d’octubre. Una rendició completa i sense condicions, que dia a dia des del 27-O-17 és va fent evident.
Tothom està rendit, de dalt a baix. Sense excepcions. Només parlem, analitzem, debatem, opinem i gesticulem de totes les maneres possibles, però no FEM res efectiu. Res. Ningú.

O revertim aquesta situació immediatament, passant per sobre de qui sigui i del que sigui, o ells, España, els feixistes, ens esclafaran com una piconadora esclafaria un ou de pardalet.

Pot ser no, no els hauriem de deixar marxar, pero com ho fem?
Ens posem davant de les presons i quan vinguin a buscar-los fem el mateig q l’1 d’octubre? Hi estem dispossats a efrontar-nos de nou? Ara q ja sabem perfectament q passara?
Realment es dificil de dir. Jo porto el llaç groc, el balco de casa meva es tot groc, l’any passat vaig anar alla on s’hi havia d’anar.
Vull la independencia de Catalunya? Si, es evident q si. Q mes puc fer? Segurament podem fer mes, pero ens hem de posar d’acord i sobretot els joves han de prendre la iniciativa, se la juguen ells, pero sobretot sense violencia

Per quina raó la majoria dels independentistes es pensen que els anomenats líders (o sigui, els caps i capets de partits i partidets) tenen una estratègia i són capaços de tàctica? Non en tenen ni ho són. Són gent de màxims sistemes, estelladors de cabells, especialistes en sexe dels àngels. O l’acció naixerà de manera espontània entre els ciutadans, sotmesos immediatament de manera voluntària a la direcció dels líders naturals, o no serem mai lliures. Si els ciutadans independentistes aconsegueixen de fer política mitjançant l’acció, hauran d’evitar amb cura que els caps i capets de partit vulguin cobrar la renda dels resultats. L’independentisme no necessita partits independentistes, sinó UN SOL MOVIMENT independentista.

Posats a parlar-ne en pla guió de pel·lícula, jo faria una pel·lícula amb tres arguments en universos paral·lels :

1) Fer efectiva la república. Prendre el control del territori i que el president de la república doni ordres d’alliberar-los.

2) Quan s’apropin les dates per que se’ls enduguin organitzar manifestacions permanents a les presons. Fer que aquestes manifestacions creixin més i més amb gent acampada permanentment tallant tos els accessos i quan hi hagi prou massa crítica assaltar la Bastille Saint-Antoine.

3) Aprofitar que tenim tota la informació tècnica de les presons, dels seus sistemes informàtics i de seguretat, que hi ha molts funcionaris de presons lleials a la república i que qui gestiona les presons i pren decisions sobre els serveis dels funcionaris és el govern català per treure’ls sense fer soroll i quan ells i tots els que els hagin ajudat estiguin en un país civilitzat fer-ho públic.

Seria una pel·lícula mot interessant que podria inspirar molta gent.

A la fi has anat al moll de l’ós!
Ja era hora Vicent.

Com diuen altres subscriptors: “I tant que ho permetrem”. I serà una estocada molt forta a l’independentisme.

Un darrer comentari i m’adreç a tu personalment. Et qüestiones de vegades passar la retxa de l’observador i fer d’arengador? No se si et correspon o no però crec que com a poble ara mateix ens fa falta lideratge. En solitari o compartit però ens falten els equivalents a na Carme Forcadell, a en Jordi Cuixart o a en Carles Puigdemont.
Amb algun d’ells operatiu (en Carles és dels tres qui potser podria fer-ho) i dient a la gent com organitzar-nos per impedir que se’n portin els presos polítics a Madrid potser se podria fer alguna cosa. Potser tu podries fer aquest paper o format part d’un grup de persones que liderin aquests moments tan delicats.

La revolució dels “Armilles Grogues” francesos ens ha de donar una lliçó.
Però hem de ser conscients que hem de ser, com diu en el seu comentari la Sílvia Fortuño, almenys 400.000 persones aturant el país(cal pensar també en els petits heliports).

Durant la vaga del 3Oct. on jo treballo, fent un sondeig, un 75% volia fer vaga. La realitat: en vam fer un 10%. Així de trist, i curiosament, vam fer vaga els que cobràvem menys. Un company de feina va dir que de moment vivim prou còmodament com per perdre el poc que ens han deixar assolir els polítics corruptes. Mal que em pesi, crec que té raó.

D’altra banda, ens hem “orfes” de lideratges socials, i hem d’assumir que no tenim lideratge polític. Ll’únic lideratge capaç de moure’s i moure l’independentisme és Puigdemont. Però l’estan “capant” no només l’estat espanyol, la UE, sinó una de les forces independentistes que ha renunciat a fer efectiva la República vés a saber a canvi de què.

I no ens enganyem, els CDR amb estructures transversals, sense lideratges clars i manca de suport econòmic, són capaços de fer petites accions, efectives però mancades de força. Hem de ser capaços de fer diferents petites accions per tot el territori de manera coordinada. No calen grans accions, però sí coordinació per dur-les a terme en temps i forma. He de ser capaços de ser “BeWater’s”. Un cop siguem capaços de coordinar-nos, podrem fer el que ens proposem.

Sempre llegeixo l’editorial i els comentaris però poques vegades hi participo. Avui no em puc aguantar. Estic completament d’acord amb tu, Vicent, i amb molts dels comentaris. Contundentment crec que hem de fer alguna cosa. Sabut és que no tenim liders i que cal organització i coordinació. Podem segur, si ho fem bé. Hi ha algunes persones que des de fa mesos reclamen aquesta organització de base, però ens cal algú que comenci. Com altres comentaristes també penso que tu podries tenir un paper important aquí, parla amb qui hagis de parlar, tu coneixes molta gent, en pocs dies podriem tenir una xarxa organitzada. Jo sempre penso en el David Fernández, com un possible lider social. Crec que som molts els que estem esperant que algú s’alci…però ens queda poc temps.
Crec que parlo en boca de molta gent. Estem apunt, nomé ens cal començar.

Estic d’acord amb l’Oriol Roig.
Necessitem algunes coses clau. La primera és un senyal de complicitat dels presos, perquè han dit i repetit que esperen el judici per acosar l’Estat i demostrar la veritat… Això està molt bé, i com a català amb el lliri a la mà em sembla perfecte.
Tanmateix, si llencem el lliri, hem de saber que ells també volen anar a un altre lloc d’Europa a cercar justícia.
D’altra banda, la policia ens ho impedirà amb antiavalots i reforços si no som una gentada imparable a peu d’obra.

Un punt important que no s’ha tocat. Si el govern espera els judicis és perquè les sentències seran el moment de màxim impacte a Europa, i per tant el més propici per la declaració d’independència. No oblidem que sense reconeixement d’un país europeu com a mínim no tindrem República per més que la declarem.
Si la ruptura ha d’esperar, la mobilització no. Al contrari. És més necessària que mai. Europa i els mitjans han de veure estelades, llaços, protestes. No tinc clar que impedir el trasllat dels presos sigui l’acció més efectiva, però s’ha d’intentar com a pas previ. Les sentències, però, tindran més ressó internacional. Una veritat incòmode però inel.ludible. Mentrestant, que l’ANC, Omnium i altres organitzacions ens posin a tots en marxa de nou.
Pel que fa a líders, en Puigdemont continua sent el més ben equipat. Noves eleccions no faran brotar nous líders com una vara màgica. Si el Consell per la República arrenca, el President tindrà mes força per injectar a les mobilitzacions.

Totalment d’acord, Sr. Partal. Però, algú em podria explicar la paràlisi de l’ANC? L’ANC hauria de mantenir la mobilització de manera permanent. Quan van sortir les peticions de pena no va fer res, i n’hi havia per aturar el país. Em temo que els partits polítics han aconseguit novament neutralitzar l’ANC com va passar en l’època de Jordi Sànchez (i per això no va cridar a la resistència als carrers després de l’1-O). Sense una entitat com l’ANC amb un bon lideratge i desvinculada dels partits no anem enlloc.