Però hi ha cap república dins una monarquia?

La idea que es pot fer un procés constituent a Catalunya, per crear una república, i mantenir-se alhora dins el Regne d’Espanya és, pel cap baix, una proposta insòlita. Enlloc del món no hi ha ni un sol exemple a què agafar-se per demostrar que aquesta idea sigui possible. Ni un sol cas, ni un sol intent.

Els cinc grups de monarquies

Al món avui hi ha 214 estats, dels quals només 44 són monarquies. Però només hi ha 28 monarques, perquè Isabel II és la sobirana de 16, com a cap de la Commonwealth. La reina d’Anglaterra és, concretament, reina de la Gran Bretanya, Antigua i Barbuda, Austràlia, les Bahames, Barbados, Belize, el Canadà, Grenada, Jamaica, Nova Zelanda, Papua Nova Guinea, Saint Christopher i Nevis, Santa Llúcia, Saint Vincent i les Grenadines, les Illes Salomó i Tuvalu.

A Europa hi ha un segon grup de monarquies considerades constitucionals, en les quals el monarca no té poders polítics. Això inclou Andorra (en realitat, una curiosa diarquia), Bèlgica, Dinamarca, Luxemburg, els Països Baixos, Noruega, Suècia i Espanya. A més hi ha dues monarquies absolutes, Liechtenstein i Mònegue, i l’única monarquia electiva del món, la Ciutat del Vaticà.

La tercera categoria de monarquies al món inclou les monarquies islàmiques. Que són l’Aràbia Saudita, Bahrain, Brunei, Catar, els Emirats Units, Jordània, Kuwait, Malàisia, el Marroc i Oman. La gran majoria d’aquestes monarquies són terriblement absolutes i només el Marroc, Jordània i Malàisia s’acosten, però molt de lluny, al concepte de monarquia constitucional.

El quart grup de monarquies són les asiàtiques, bàsicament monarquies constitucionals, que són quatre: Bhutan, Cambotja, el Japó i Tailàndia.

Per completar la llista hi ha un cinquè grup de monarquies que no encaixen en cap dels altres perfils. Són Tonga, a la Polinèsia, i Swazilàndia i Lesotho, a l’Àfrica. Swazilàndia és una monarquia absoluta amb la característica especial que té un rei per als afers civils i un altre de cap espiritual.

Hi ha monarquies federals?

Sí que n’hi ha. Hi ha sis monarquies que oficialment són federals i inclouen estats. Són Austràlia, on hi ha estats i territoris; Bèlgica, que inclou regions i comunitats lingüístiques; el Canadà, on hi ha províncies i territoris; Malàisia, que incorpora estats i territoris; Saint Christopher i Nevis, on els òrgans de la federació són anomenats parròquies; i els Emirats Àrabs Units, que com el nom indica uneixen diversos emirats.

A banda, hi ha el cas del Regne dels Països Baixos, que es podria considerar una confederació, formada pels Països Baixos estrictament parlant i per un grup d’illes del Carib, entre les quals Bonaire, Saba i Sint Eustatius.

Ara, la forma republicana no és admesa en cap cas entre els estats federats. Tots, precisament, han de respectar la forma monàrquica de govern com a lligam que fa possible l’existència de la federació.

I hi ha monarquies dins repúbliques?

El fet més curiós és que, tot i que no hi ha cap república dins una monarquia, sí que és cert que dins algunes repúbliques africanes i asiàtiques es mantenen monarquies tradicionals, reconegudes i amb un paper limitat.

Les més importants són Zululàndia, a Sud-àfica; les monarquies Ashanti i Okeyman, a Ghana; les dels Buganda, Bunyoro i Busoga, a Uganda, amb el Regne Toro i el Rwenzururu; i la molt peculiar monarquia dels Kanongesha-Lunda, que regna en parts de tres estats, Angola, Congo i Zàmbia.

En resum, trobem algunes monarquies de caire federal, però que no accepten la forma republicana per als seus subjectes. I hi ha monarquies dins repúbliques, però amb funcions bàsicament cerimonials. Ara, no hi ha ni un sol cas al món d’una monarquia que accepti l’existència d’una república dins seu, com proposen Podem i ICV.