Però com voleu que no els critiquem si no n’encerten ni una?

A veure si s’endevina la causa / conseqüència de tot això.?

Cada poble elegeix / tolera / suporta els polítics que han eixit de la seva comunitat. No són aliens. Per tant, els representants són conseqüència de la voluntat dels representats. I, via retroalimentació, els representants modulen el comportament, l’hàbit, el present i el futur dels representats. Vist així, significa que els representants són causa de la manera de fer dels representats.
S’enten ?

Molt bé. Què ens diu la inconsistència i frivolitat de P.Sánchez, de la manera de ser dels espanyols?
De l’acritud i agressivitat de Casado, Santamaria, Abascal, Aznar, i altres?
De la hipocresia benestant i caragirada de González, Zapatero, Montilla, Iceta?
De la innocència impotent i naïf de Iglesias, Domènech, i esquerra espanyola?

Molt bé. I què ens diu la prudència esgarrifosament perdedora de Mas, també Puigdemont, de Junqueras, de l’Aragonés, de Torra?

A) Si Jordi Sánchez i Jordi Cuixart , Carme Forcadell i Montserrat Bassas són a la presó malgrat tot el que ja s’ha dit, incloent les recomanacions de les organitzacions de Drets Humans ; B) si hem de demanar permís per a decissions sanitàries que segueixen les pautes de l’OMS, tot aixó per fer cas dels espanyols que anteriorment hem suposat agressius, frívols, inconsistents, hipòcrites que continuen governant-nos…. què ens diu sobre la manera de ser dels catalans?

Bastant de menyspreable, i alguna cosa a favor, però en general, molt de patètic comportament.

Tenim el que ens mereixem?

No tenim res, sr Vall, els nostres representants no governen. No són governants, no tenim res.
Ens donem el luxe de tenir-los perquè paguem molts impostos, i és una manera d’”aparentar” per a nosaltres, tan amants de l’estètica, però són un miratge, un acontenta-idiotes.
Un maquillatge del mort que comencem a ser.
Tot el dia criticant els espanyols, ja és ben trist; manifestació trista i patètica de la nostra impotència.
Ja es poden equivocar el que vulguin aquests espanyols (jo no crec que s’estiguin equivocant tant, ho fan com volen, aconsegueixen el que volen.. ), ja ho poden fer del dret o del revés i els poden xiular les orelles, ja ens poden matar i assassinar, que seguirant sent i estant. On volen.
Amb menys jubilats, menys catalans, més ajudes econòmiques d’Europa i els mateixos privilegis pels de sempre.
I mentre més continuem mirant cap a l’altiplà (aquest any per Sant Jordi tv3 es veu que ha anunciat molts llibres en castellà), resultarem més provincians i més absurds. I pagarem més impostos, i més fantes.
I tal dia farà un any.

Llama la atención, la impostura, la soberbia de un gobierno incompetente, huérfano de toda prudencia, asfixiando todo intento de aportar ideas y criterios por parte de quién sea.

Pero es que además los resultados conseguidos, para lo único que podrían servir es para pedir perdón, perdón con humildad, devolver a todos las competencias usurpadas y después detrás del último ponerse a empujar sin mucho más que decir.

La verdad, no espero que esto suceda, me produce un inmensa pena, que profundo y rotundo es el fracaso de esta oportunidad perdida, de una opción que parecía progre, maja, ilusionante.

No es momento de llanto,
No es momento de quejarse
Es el tiempo para alzarse
De fijar con nuestro voto
que otro mundo queremos
ya trendemos el momento
estará en la popa el viento
que ser libre sólo es
que nada ni nadie pueda
torcer tu voluntad
ni con miedo, ni con nada.

1. De la relació entre individu i utensili per a actuar neix l’organització, com utensili, de la col·lectivitat per a configurar la realitat.

2. De la mateixa manera que els “utensilis” sobreviuen a l’individu, les “organitzacions” a la suma d’individus que configuren una col·lectivitat.

3. Per tant, només la suma de consciències -de cervells- lliures i independents poden enderrocar les falses “organitzacions” en la suposada democràcia actual.

4. La manera per acabar amb els partits polítics, com a organització controlada per cúpules de poder, és el vot directe de tots els ciutadans a persones independents i lliures.

5. Tan lluny de la realitat actual com proper en el record de la “insaculació” de la societat catalana de l’edat mitjana per a superar els mateixos problemes que ara, la cobdícia humana.

La paradoxa és que l'”utensili” com l'”organització” tenen més duració que els qui l’han produït. El “què” té més vida que el “qui” i, el “com” incorpora el “perquè”. Per tant, el canvi és no repetir l’utensili ni l’organització per tal de “continuar” la tradició. Joan Brossa

No es ell solament. El seu epidemiòleg en cap no sembla tenir experiència en la gestió d’emergències en epidèmies de infermetats infeccioses.
La setmana passada li van passar una informació d’un dels equips millors del mon en epidemiologia global (no puc dir qui son ni la revista on publicaran els resultats) que mostraven una situació desastrosa en mortalitat si seguien amb el desconfinament i que jo sàpiga no va respondre a la invitació de col·laborar amb ells…Titubacions, dubtes, recomanacions a mitges poca transparència…

És sorprenent i incomprensible que davant la gravetat de la situació hi hagin tantes errades, talment sembla com si es volguessin suïcidar políticament.
La comèdia infantil de les rodes de premsa i la manipulació dels sentiments vers el personal sanitari amb els cossos de seguretat, és una barreja de cinisme, autoritarisme i perplexitat que si puja un govern d’extrema dreta la gent aplaudiria.
Cinisme perquè als professionals de la sanitat els han enviat a primera línea del focus de la pandèmia sense el material adient. Autoritarisme perquè no te cap sentit ni justificació ni cap necessitat de que figurin els comandaments militars al costat d’un govern progressista d’esquerres, perquè?
I perplexitat per la organització de la gestió, Alemanya ha confiat plenament amb les seves autonomies territorials i aquí s’ha creat al “mando unico correspondiente a la autoridad competente” i la coordinació només en la compra i gestió del material sanitari és grotesc e irritant.
al que ens preparem per tenir enllestit el full de ruta definitiu per anar cap a la independència. No crec que entre en cap terreny demagog si dic que amb una Catalunya en plens poders per fer la seva gestió s’haguessin salvat moltes mes vides.

Estic en desacord profund en el fet que tinguem els polítics que ens mereixem. Tenim els polítics que es mereixen a espanya, que és molt diferent. Els nostres, pel que veiem ens els anul·len cada vegada que poden justament perquè no tenen res a veure amb ells. És el primer que fan. És el que en diuen “política española”, que neix i es mort contra Catalunya. Mai va més enllà. Els polítics que puguin tenir ells, sempre seran inútils per a governar, perquè no tenen en realitat cap ideologia més que la dominació i l’espoli, i són elegits per un poble educat en l’odi a tot, perquè tot és millor que lo seu, perquè tots els pobles i els seus governants són sempre millors que els seus, perquè s’estimen al poble. Les poques estones que en són conscients del desastre, llavors envegen, insulten i menteixen enfrontant-se a tots el que els envolta i fins i tot als països als quals l’endemà han d’implorar almoines per a sobreviure. A Catalunya els suportem perquè som curtets i ja ens ho mereixem? No. A Catalunya els hem de suportar perquè no tenim cap força -ja se n’han cuidat prou perquè sigui així-, ni tampoc tenim a Europa, que com després de la segona guerra mundial, ens torna a deixar per inútils en considerar catalans i espanyols com un tot. Per tant, ens passa el que ens passa perquè som uns inútils? No. Ens passa perquè som l’última colònia d’un imperi que ha basat des de sempre el seu poder en la força menystenint la intel·ligència i el coneixement, i per això és impossible que ens hi entenguem. I dependre d’això és molt dur i extremadament difícil d’alliberar-se d’un virus sapròfit com aquest, molt més perillós que el corona virus. Per tant, el camí serà dur, i no cal que ens flagel·lem cada dos per tres perquè cada vegada allò seu és encara pitjor. Sempre ho serà fins que faci implosió i desaparegui. I com que això vol passar però no acaba de passar, cal que siguem resilients i mantinguem sempre ben definit el nostre objectiu: la llibertat. Els polítics que ens mereixem ja els tindrem quan siguem lliures i de ben segur que no seran com els espanyols. La nostra vacuna serà tan potent, que durarà per sempre.

Molt d’acord amb la Berta Carulla, que ni esmenta al Pedro Sánchez. Tenim un problema de fons, no de personatges. Qui ocupi la Moncloa no és rellevant: “Por consiguiente”, “Mire usted”, “¡Apoyaré!”, “Los vecinos del alcalde”, o un que ni tan sols tindrà una frase ridícula memorable. Tant se val, és una alternança en el repartiment del poder i de les prebendes que s’usurpen a l’estat. I ni tan sols de tot el poder, el gruix del poder real: econòmic, judicial, militar… no canvia des de la dictadura. Costa de creure, però a la majoria de la població espanyola aquesta ficció de democràcia ja li està bé. Al menys jo no sé trobar cap símptoma de canvi en el relat espanyolista, només la crítica recurrent al govern de torn i el fregar-se les mans del que s’espera a la cua. Els independentistes, per tant, no hauriem de lligar el nostre desti al de la majoria espanyola, que és el que estan fent els nostres polítics últimament.

I aquí l’encertem?, o també anem desviant l’atenció?. En el cas de la pandèmia, que es el que em fet millor?, fabricar respiradors?, que ens els haguéssim pogut estalviar si d’un bon principi s’hagués utilitzat l’MMS, com també la saturació dels hospitals, i morts…hagués estat tan senzill com tenir tothom a mà un set de mms, amb les degudes instruccions d’us, que par altra part son molt senzilles..però no, era massa senzill, massa econòmic, no ha servit de res tota la documentació aportada a aquest diari sobre la seva efectivitat i innocuïtat, a no ser que te’l fotis com la cervesa, de res ha servit, com tampoc servirà de molt els assajos, si es que es troben els suficients conillets d’Indies humans, que es pretenen fer per part de l’Oriol Mitjá, amb la cloroquina, o com se’n digui. I no serà perquè no es conegui l’mms per part de les autoritats sanitàries, però com que aquestes estan al servei de qui estan, el que foten es perseguir-ho, i anar fen temps, a veure si s’aconsegueix la vacuna que et protegirà i t’immunitzarà de totes les variants de la soca original del virus, que canvien una velocitat espectacular, i aqui si que hi ha negoci..

Per si no ni hagués prou, ara ja tenim en marxa la nova pandèmia tecnològica, l’implementació pel broc gros de la xarxa 5G, d’una extremada perillositat, i no només perquè ho digui jo, que al seu temps vaig estudiar electrònica, i mes tard acupuntura, i alguna cosa sobre el tema, i es que l’acupuntura, treballa justament en el nivell bio-energètic, a través d’uns punts especifics, que no son imaginaris, si no que avui dia i gràcies a aparells de detecció altament sensibles, es poden ubicar, justament allà a on estan representats en els llibres i ilustracions sobre la matèria, i dic això, perquè els anomenats meridians o canals energètics, condueixen el que se’n anomena Qi, Chi o Prana, que es una energia de caràcter electromagnètic i origen còsmic, però d’una naturalesa molt subtil, doncs be es a través d’aquests canals que les microones poden, si tenen la potència suficient, pertorbar les funcions electroquímiques de les nostres cèl.lules. Nosaltres tenim varies capes energètiques a semblança del nostre planeta, el mes proper es el que els xienssos en diuen Wei Qui, o energia defensiva, es un camp bio electromagnètic, amb una funció similar a la ionosfera.

Dit això ara es el moment de visualitzar aquest video, que per una part serveix per donar valor a com funciona l’acupuntura, i per altra també l’influencia de les radiacions sobre els éssers vius, i ULL al que està dient aquesta noia-senyora, que sap del que parla, i es com les radiacions poden accelerar la divisió cel.lular ( càncer ), i accelerar també la mutació vírica:

https://www.youtube.com/watch?v=camqL9e717s

Aquest es de la mateixa autora, però mes extens, i entra mes en materia:

https://www.youtube.com/watch?v=Kf9WVZ9ejQk

I per si encara hi ha algun dubte, aquí teniu un altre video fet per un investigador català, sobre la relació entre la `pandèmia i les xarxes 5G:

https://www.youtube.com/watch?v=4yzajrVbTWg es la primera part.

https://www.youtube.com/watch?v=HN7UXBvnUGQ

Per tant sis-plau deixeu-vos de COLLONADES, i doneu veu a tota aquesta gent, que aportaran de debò, ja tindreu temps de blasmar a Espanya o a qui sigui, ara crec que hi han coses molt mes importants a sobre la taula

Vilaweb, estareu d’una vegada a l’alçada de les circumstàncies?, o continuareu cecs i muts a tot el que s’ha abocat aquí en torn a la sobrepoblació l’MMS, i la pandèmia 5G ? de veritat us penseu que tot el mon gira entorn del problema català?, es que els virus estàn politizats??, malgrat que es facin servir i es polititzin els seus efectes?.
Jo pensava que aquest diari era diferent….
Salut

Tinc una pregunta senyor director: a qui va dirigida la pregunta que formula al títol? Prou de justificar-se! Encara que ho fessin bé, podríem ser crítics també, no?

Dit el qual, tampoc estic del tot d’acord amb molts dels lectors. Sí, diguem-ho ben alt i ben clar, l’estat espanyol és un fàstic, però dir al mateix temps que nosaltres som víctima dels nostres polítics és també seguir fent la víctima. No excuso en absolut la nostra classe política (estan acabats), però en això m’agradaria tirar d’aquest mateix espai, on fa uns dies s’hi deia que romandre a la queixa o fer empènyer era una decisió personal.

El que passa és que no és tan senzill com prendre una decisió i prou. És un procés d’introspecció: de vegades, romanem a la queixa victimista de formes molt subtils. Queixar-se d’Espanya és una forma de victimisme molt evident, la coneguda. Queixar-se dels nostres polítics com si no hi tinguéssim res a veure no ho és tant. Però ho és. I que consti que dic això amb to constructiu.

Em resisteixo a creure que només estiguem a mercè dels polítics; el messianisme de clau roent de Puigdemont o el de progre anti-convergent de Junqueras, les proclames buides, gestualitats, etc., només funcionen quan la gent s’ho creu o quan els vota per desesperació i amb desesperança. És a les nostres mans canviar-ho.

P.D: senyor Romeva, l’altre dia vostè esmentava uns digitals i autors que diuen coses interessants sobre el futur de Catalunya. Si em llegeix i fos tan amable de fer les seves recomanacions li estaré molt agraït.

El que passa Partal, és que l’esquerra a España fa temps que ha desaparegut. Del tot .I a Catalunya igual: començant pels Comuns i seguint per ERC. Sánchez és un magnific representant d’aquesta esquerra inexistent. És un pobre noi que passava per allà, alt i guapo, això sí. Només té clar que vol manar i ocupar “poder”, però no veu que ni mana ni té de fet gaire poder. Per això no té cap iniciativa per a res, fora de sobreviure en el càrrec. I a la dreta no hi ha altre afany que acomular diners com sigui per tenir poder i benestar. Cap projecte de res: senzillament també sobreviure i que els negocis no s’acabin, costi el que costi.
El problema és que així no hi ha país, ni nació, ni res. Només “salvi’s qui pugui!”. I en mig de tot això uns pesats sommiadors que sí que sabem el que volem: un país, una nació! I sabem com volem que sigui. I els anem donant la tabarra a tots plegats, i estan preocupats només per això. La pandèmia s’els en fot i fan fent bestieses una darrera l’altre a quina més grossa. Però per a ells és el de menys.

Veig que el senyor Carles Farre segueix defensant, amb un sentiment de fanatisme sembla, les seves cures alternatives.
M’he pres la obligació d’accedir a alguns dels vídeos o enllaços que ha facilitat, per així poder parlar en primera persona no pel que diguin altres.
Haig de dir que el to de molts d’ells, la forma de fer o dir el relat, em recorden als programes de venda d’estris o accessoris en els comercials de la TV, els que fan a les tantes de la matinada per col·locar-te alguna cosa meravellosa i única.

El Sr. Farre té tot el dret a dir la seva, faltaria més!.
Jo, i altres també el tenim a dir la nostra!.

Però en aquest cas, no és només els científics afins al gobierno d’espanya seguint directrius polítiques o no, també ho són científics catalans menys manipulats i científics de tot el món.

Em considero un científic, i de ment oberta, per això escolto i llegeixo totes les opcions abans de valorar. La meva formació, universitària bioquímica i física, em permet entendre la part científica dels articles citats per ell.
Per això rebutjo, no la efectivitat del que es diu als enllaços que esmenta, que podria ser o no efectiu, no està clar, si no l’agressivitat a tort i dret contra tot lo demés. Hi ha metges i científics a tot el món de prestigi universalment reconegut, que no formen part de cap teoria de la conspiració.

Pel que fa a l’article del Sr. Partal, estic d’acord amb el que diu el Sr Miret.

I als nostres polítics els hi puc retreure que just ara, que hi ha vides en joc, no tirin pel dret sense demanar permís, amb política de fets consumats, amb la qual cosa no caldrà desobeir si no veure si el naZionalisme espanyol té els nassos de tirar enrere les mesures.
Perquè aleshores, si algo surt malament, seran ells els únics responsables/culpables, no com ara que la Generalitat comparteix, per submissió, part de la responsabilitat.

Es a dir menys anunciar el que volem fer, menys pidolar permís, i fer-ho. Planificar amb discreció i aplicar. Desobeir pot venir després si el gobierno del regne d’espanya ho vol tirar enrere.

@Carles Farre. El vostre comentari, en forma de poti-poti de solucions minerals màgiques, d’electromagnetisme de cinquena generació i de cintes de videu, a la manera del film “Sex and lies and videotapes”, no sembla tocar cap dels temes de l’editorial d’avui. Com altres vegades, prediqueu incansable la veritat revelada que les forces del mal, és a dir la resta del món que encara no s’ha convertit, s’entesta a amagar per evitar que triomfi la vostra ferrenya fe. No hi fa res que la ciència no aboni les vostres creences, ja que els milions de científics de tots els països del món no tenen ni un bri del vostre superior nivell de coneixement que s’obté per la fe, no pas per l’estudi, l’observació, l’experimentació, la comparació i compartició de resultats, l’apreciació crítica de les explicacions… En una paraula, el dubte sistemàtic propi del mètode científic.

ON ÉS AVUI AQUELLA “PARET” DE QUÈ PARLÀVEM AHIR?

Ahir quasi tothom elogiava l’editorial. Recordeu no, aquella paret, aquelles “forces descomunals”, aquell consell: “…Picant i picant honradament cadascú la paret amb tanta força com puga…”

I mireu avui els comentaris victimistes tan generals de que si “tenim els governants que ens mereixem…”; de que si: “els que governen no ens representen”…

A mi, és clar que no em representen… Però la pregunta és quina feina voleu que facin per nosaltres?
Que es tirin de cap contra la famosa paret?

Som nosaltres que hem de picar la paret, cadascú de nosaltres… quina mena d’il·lusió amagada en el fons de que els polítics independentistes del govern ens trauran les castanyes del foc. Els critiqueu fins a l’obsessió per després demanar-los en unes eleccions allò que nosaltres no gosem fer?

És la paret!! Ells en són una conseqüència de les dificultats. Si claudiquen és perquè hi ha paret. Sincerem-nos amb nosaltres mateixos pel bé del combat.

LLIBERTAT I AMNISTIA !

Resposta al senyor Vall: Sí, tenim el que ens mereixem. Ho podem canviar? També. Les properes eleccions a la Generalitat, quan siguin, haurien de ser un punt i a part, un nou començament. Castigar electoralment als dos partits que conformen l’actual govern no és una opció, és una necessitat, cal fer foc nou. Votem majoritàriament a la CUP? amb ells desobeirem per fi? els hi donem l’oportunitat de demostrar-ho? El Consell per la República, hi estic inscrit, esdevindrà una plataforma electoral?

Els consellers i diputats actuals han perdut tota la seva credibilitat, ells no ens portaran a la República. L’únic que exerceix amb dignitat el seu càrrec és el Molt Honorable President Quim Torra, però ho fa molt sol, massa.

Aquí s’ha d’admetre que els nostres són una colla d’inútils i d’imbècils que no saben actuar mai com està manat. I, quan dic els nostres, em refereixo a la nostra gent independentista, ni més ni menys. Ja n’estic fart de tanta insensatesa i de tanta malvolença. Perquè, ara es dona el cas de posar al mateix nivell en Quim Torra i el manipulador Pedro Sànchez. Al parer de molts irreflexius, són la mateixa cosa. Hòstia !! Reflexioneu ja, d’una puta vegada!! En Torra, potser, no serà allò que molts ambicionen en un president de la Generalitat, però, jo crec, que parlem d’un home honest i capaç d’admetre els seus propis errors. Tot el que està passant m’arriba a fer creure que l’Icetisme ha fet forat en la gent poc raonada

Tot el què passa ara no s’aparta ni un milímetre del guió que està seguint el fil històric des de fa 400 anys, com a mínim. És molt pesat. Estem en un bucle infinit, com un hàmster que ha de morir esgotat donant voltes a la nòria. Ningú, cap dels nostres polítics té prou cervell ni prou múscul per treure’ns d’aquest fangar. Tinc un amic prou deprimit que assegura que no hi haurà un després perquè no ens mourem mai de l’ara. Quan era jove els meus pares em deien que els catalans hem perdut sempre totes les guerres. Ho deien per desanimar-me i apartar-me dels moviments de protesta dels anys 70 i la conseqüent repressió. Començo a pensar que tenien raó.

Semble alguns comentaristes aquí han obligats que no tenim el govern electa en la Generalitat de Catalunya. El govern legítim està a la presò o en auxíli i la justícia Espanyola va modificar el Parlement i prohibir tres candidats de president. A més estem sota un règim 155 encobert, hi ha control financer total i el Pedro Sánchez va posar els Mossos i el departement de Salut sota direct control. Per això trobo els critics en els comentaris cap al nostre govern fora de lloc i bastant cinic. Em semble que ho està fent molt be en aquestes les circumstancies.

No és gens fàcil saber en quin moment i què cal fer per resoldre una situació que afecta a molta gent, com un accident col·lectiu, riuades, etc. i menys fàcil és en un cas de pandèmia com el d’ara.
Per resoldre els casos que primer he citat existeixen uns protocols, però en una pandèmia produïda per un virus que no se sap com es comporta, no n’hi ha. Per tant, és lògic que hi hagi opinions per a tots els gustos. El que no té cap ni peus es posar-se com a director per la resolució d’una situació difícil quan no tens ni la més remota idea del què es tracta, i això és el que va fer i continua fent Sánchez acompanyat de quantitat de medallers.
A Catalunya s’han recolzat ja d’entrada amb un comité científic, han intentat tant com han pogut convencer a Madrid,que fins ara no els han deixat de cap manera prendre cap iniciativa.
A mi em sembla que no a tot arreu passen les mateixes coses.

Només una sola cosa, director.
Tot amb tot, ara mateix només m’interessa que de cap de les maneres no caigui el govern actual a Espanya, això ho tinc claríssim, i evidenciar fins a quin punt Espanya és un país profundament anormal en termes de Llibertat, Democràcia i Justícia. L’alternativa general, allí, és l’extrema dreta més ferotge que hem vist d’ençà del 78.
També em dol profundamnet que justament ara el nostre Govern ofereixi un nivell tan baix de garanties al nostre país en termes de les mateixes Llibertat, Democràcia i Justícia. El discurs mitjà és espantós, sobretot a les rodes de premsa, les iniciatives erràtiques, els discursos al Congrés (avui n’he vist una estona), fora de la realitat.
Dediquem-nos massivament a elevar el discurs, que els temps són realment crus. I els líders que els condueixen, pobres.

Seguint el fil del que s’ha anat comentant en les anteriors editorials; sembla que ens trobem en un moment on la política tradicional també arriba a topar amb un punt d’inflexió. Veurem tot plegar com acaba; però tot sembla indicar, pels indicis que anem recollint, que la cosa apunta així. I no podem parlar de política tradicional sense topar amb la seva versió espanyola. I no parlem de cinema; només d’una constant històrica en la que determinats models temporals tenen una interpretació molt peculiar a Espanya. Què podem esperar d’un Estat constituït com una democràcia moderna; però que amaga darrera seu un entramat orgànic que el disposa a ser uns ens servit, enlloc de ser un conjunt d’institucions al servei. I en aquest corpus ben pascut, el joc de controls interns és més important que l’eficiència. Un remanen d’allò de l’esperit cortesà ben mantingut mercès a dictadures ultra conservadores i militars com la franquista. I just ara que ha d’enfrontar de cop i volta, un acte de servei vés a saber en favor de qui; però segur que no pas directament al seu. Si més no tal i com el tenien entès fins ara. Anem lluïts si hem d’esperar quelcom de tots ells. Un efecte Txornòbil de llibre, ben anunciat per aquestes editorials, que ens serà un tràngol de mal empassar. I els símptomes de tal enrunament només fan que brollar de forma incontrolada dia rere dia!