Cuixart i Sánchez ja poden tenir avui permisos de sortida, enmig de la polèmica per la privació del tercer grau

Avui Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ja poden obtenir permisos per a sortir dels Lledoners: ja han complert un quart de la pena de nou anys imposada pel Tribunal Suprem el 14 d’octubre passat. Fonts de la defensa de Sànchez expliquen que és molt probable que ja hagi demanat el permís, perquè és una petició que ha de fer ell personalment al centre penitenciari. En canvi, Òmnium no vol detallar quan el demanarà Cuixart. Fonts de l’entitat expliquen que és un procediment que forma part de l’àmbit privat, però que sí que el demanarà perquè ‘hi té dret i no implica cap reconeixement’ dels delictes pels quals l’ha sentenciat el Suprem.

La setmana passada el Departament de Justícia va validar el segon grau que les juntes de tractament de les presons dels Lledoners, el Mas d’Enric i el Puig de les Basses havien donat als nou presoners polítics catalans. Era l’última etapa que havien de cremar els qui ja haguessin complert un quart de la pena abans de poder-se acollir-se a permisos penitenciaris.

Ara podran demanar de sortir trenta-sis dies l’any i, si tenen feina a fora de la presó, podran tenir un règim força obert. Tanmateix, cal tenir en compte que no és pas automàtic: són requisits mínims i no obliguen pas l’administració penitenciària a concedir el permís. Són els funcionaris de la junta de tractament de cada presó que han de decidir-ho. La defensa de Jordi Sánchez creu que no hi haurà cap problema a concedir el primer permís, però esperen la decisió amb cautela abans no hi hagi una decisió d’aquí a pocs dies.

Amb el segon grau atorgat, la demanda del tercer no s’apaga. Les defenses d’alguns presos, sobretot els vinculats a Junts per Catalunya, van ser les més actives a sol·licitar el règim penitenciari més flexible. La Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya explicava ahir en un article a VilaWeb que la legislació permet de donar-lo sense impediments. Per una banda, l’article 72.3 permet l’accés directe al tercer grau a un condemnat, mentre que el 104.3 diu que no cal haver extingit una quarta part de la condemna, com és el cas de la majoria de presoners.

‘La llei és claríssima. Hi ha gent que diu que amb penes de deu o dotze anys no es pot donar el tercer grau tan de pressa. Però és que si en situacions excepcionals no som capaços d’aplicar la literalitat de la llei, quan l’hem d’exigir?’, diu Jordi Domingo, advocat membre d’aquest col·lectiu. I afegeix que si es vol optar per una actitud ‘conservadora’ que eviti la confrontació amb el Suprem –perquè un recurs sobre el tercer grau podria arribar-hi–, cal dir-ho clarament, però ‘la Generalitat podria tenir tots els presos al carrer demà mateix, perquè això és una batalla política’.