La Perla 29 se’n va a la conquesta de París en català

La relació cultural entre Barcelona, entre Catalunya, i París, és llarga, estreta i fructífera. No cal remuntar-nos al fundador del Moulin Rouge o als temps en què Santiago Rusiñol pintava el seu amic Erik Satie. Només cal recordar el pas decisiu per la capital de l’estat francès de Josep Maria Flotats, membre de les companyies del Théâtre National Populaire, del Théâtre de la Ville i “pensionnaire” de la Comédie-Française; o de Lluís Pasqual, director del Théâtre de l’Odéon a començament dels anys noranta. Si, de fa anys, Barcelona té un festival de teatre francès, el Oui, ara és la companyia la Perla 29 que vol marcar una fita pròpia en aquesta història d’anada i tornada.

L’idil·li entre la Perla i Mouawad

Una història d’anada i tornada que, en aquest cas, neix de la intensa relació entre la tropa encapçalada per Oriol Broggi i l’escriptor i home de teatre Wajdi Mouawad. De Mouawad és Incendis, un dels espectacles més recordats de la història de la Perla, que ha dut als escenaris bona part de les seves obres: Assedegats, Un obús al cor, Boscos… Alhora, com queda clar en El record de la bellesa, el llibre de converses entre Broggi i Andreu Gomila, la companyia s’ha format amb les arrels teòriques de l’actual director del Théâtre National de la Colline. Per això no és estrany que, d’aquesta història d’amor entre la companyia catalana i l’escriptor d’origen libanès, en sorgís la proposta de dur a París un espectacle original de creació i en català.

Darrerament, el públic francès ha pogut conèixer de primera mà la dramatúrgia actual catalana, amb L’oreneta de Guillem Clua, per exemple –que es pot veure actualment a la sala Villarroel, amb Emma Vilarasau i Dafnis Balduz–, interpretada en francès per Carmen Maura i Grégori Baquet. O amb la versió francesa i situada en el context preelectoral de L’electe, de Ramon Madaula. O les Entrevistes breus amb dones excepcionals, de Joan Yago, que s’ha estrenat a París gràcies a Le Grand Cerf Bleu. Ara, els espectadors que entrin al joc de la Perla ho faran sense adaptacions. Amb sobretitulació en francès del text català, salpebrat d’italià.

La relectura d’un clàssic del cinema

Perquè l’obra triada és una de les més recordades d’aquests vint anys de la companyia: 28 i mig, basada en el film clàssic de Federico Fellini 8 ½, però passat pel sedàs italianòfil de Broggi –i, a més, ple de més referències, com ara els poetes Salvador Espriu i Vicent Andrés Estellés. L’obra es va poder veure l’any 2013 a la Biblioteca de Catalunya. La història del director de cinema en plena crisi creativa que va interpretar Marcello Mastroiani, esdevé gràcies a la Perla una recreació i una celebració del món del teatre, la literatura, del cinema, el circ… Una obra original que, segons que confessa Broggi, se li va acudir al voltant d’un arròs: “Ens venia de gust fer una cosa divertida, una obra on poguéssim cantar i ballar, un espectacle amb circ, i amb música, de tradició italiana. I, de fons, el 8 ½ de Fellini, la història d’un director de cinema que vol fer un film, però no sap com fer-lo. Nosaltres tampoc no sabíem com fer aquesta obra, però sabíem que la volíem fer.”

Per conquerir París, Broggi tanca la sala de la Biblioteca i s’emporta una bona colla d’actors. Alguns ja hi van ser l’any 2013, com Clara Segura, Xavier Boada, Màrcia Cisteró i Montse Vellvehí. Els nous, com ara Laura Aubert Blanch, Guillem Balart, Blai Juanet Sanagustín i Enrico Ianniello, s’afegeixen a un 28 i mig reloaded, que tornarà a comptar amb la música original de Joan Garriga, un dels còmplices habituals de la Perla. A la Colline hi haurà els actors, la música de Garriga i també la sorra de la biblioteca. Fins i tot un cavall, com el que es va poder veure a Bodas de sangre o al Poema de Guilgamesh, rei d’Uruk.

Una obra gairebé nova

Però el nou muntatge no és tan sols una recuperació, sinó també una reescriptura, una manera de tornar a alçar l’obra de bell nou que va començar el desembre passat, fruit d’aquests gairebé deu anys que han passat. Les obres que han fet de llavors ençà i els fets que hem viscut com a societat. Hi haurà fragments d’un text de Mouwad escrit durant el confinament, barrejats amb fragments d’Una giornatta particolare i de Hamlet. De fet, aquests nous afegits al mosaic han allargat l’obra, contravenint el consell que els van donar els responsables de la Colline: “Em van dir que l’escurcés, però l’he fet més llarga”, confessa Broggi, que després del primer muntatge va conservar en un calaix unes notes per si mai es tornava a representar: “Volia que un personatge entrés en globus. Mira, se’m va acudir.”

Tot plegat es podrà veure a partir d’avui i fins al 10 d’abril, en un context de guerra, de crisi i d’intens protagonisme de l’extrema dreta a les presidencials, no especialment preparat per a celebracions. O potser esdevenen més necessàries que mai. Com escriuen els de la Perla: “Davant la crua realitat hem sentit la necessitat de tornar a fer aquella volta capriciosa i incerta de l’art, que ens retorna a la vida com una exhalació.” Una volta que faran en català perquè els entengui tothom, i que de segur que els obrirà les portes de futures rondes internacionals.