22.02.2022 - 14:50
|
Actualització: 22.02.2022 - 15:50
El periodista José Martí Gómez (1937), un dels històrics de la professió, s’ha mort aquesta matinada a vuitanta-cinc anys, segons que ha informat la seva família en un piulet. “Ens ha deixat sabent el molt que l’estimàvem. “La vida és bonica”, ens ha dit. Continuarem endavant sense oblidar aquestes paraules.”
Con tristeza inmensa os comunicamos que José Martí Gómez murió hoy, 22-2-22. Nos ha dejado sabiendo lo mucho que le queremos. “La vida es bonita" nos dijo. Seguiremos adelante sin olvidar estas palabras, y recordando siempre que él hizo más bonitas nuestras vidas.
-Familia Martí
— José Martí Gómez (@Jose_MartiGomez) February 22, 2022
Nascut a Morella el 1937, Martí va començar la seva carrera en els mitjans com a corrector al Diari de Barcelona, des d’on va fer el salt a El Periódico Mediterráneo i més tard a El Correo Catalán (1970), on va ser fitxat per un altre clàssic del periodisme català, Josep Maria Huertas Claveria. El 2016 va recollir la seva experiència laboral i memòries en el llibre El oficio más hermoso del mundo (Clave intelectual), i VilaWeb el va entrevistar.
Martí Gómez, irònic i tendre a la vegada, hi explicava com era dels pocs periodistes que gràcies a una memòria prodigiosa podia entrevistar sense gravadora (“sense gravadora la gent parla més”); aconsellava tenir una sola font d’informació bona, més que no pas moltes de fluixes. Mostrava la decepció amb les escoles de periodisme i les empreses, dominades pels bancs, i sense càrrecs intermitjos que validéssin el que sortia publicat. Gómez, mestre de mestres, explicava viscudes anècdotes sobre l’art de l’entrevista, la independència, Podem, o l’exili voluntari del seu pare de Morella, ciutat on no va voler tornar mai després de la guerra de 1936. Ell, en canvi, hi va acabar anant, i fent amistat amb el batlle d’aleshores, Ximo Puig, i col·laborant amb la ràdio local.
José Martí Gómez: ‘Els interessos econòmics dominen molt la premsa’
Després de la dictadura franquista, Martí va començar a treballar El País i més tard va col·laborar a La Vanguardia i la Cadena SER. Al llarg de la seva carrera va rebre dos premis Ciutat de Barcelona de Periodisme, el premi Manuel Arco i el reconeixement a l’Ofici de Periodista (2009), atorgat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya. Autor d’una desena de llibres, entre els quals diversos sobre crims, criminals i policies, com el llegit Amor y sangre en la oficina historias de delincuentes y pícaros con rostro humano (Barcelona: La Campana, 1988). El darrer que va escriure va ser sobre la família Lara, ara no fa ni dos anys.
