‘L’unionisme d’estat és etnicista’

‘El procés viscut a Catalunya els darrers anys ha tingut efectes desiguals. En l’independentisme ha suposat un incentiu important per evitar plantejaments etnicistes o essencialistes. L’incentiu estaria relacionat amb la voluntat de guanyar adhesions a la causa independentista. Al capdavall, un projecte polític que es pretengui majoritari no pot recórrer a plantejaments que podrien generar rebuig entre els ciutadans als quals vol convèncer. En canvi, en els partits unionistes són apreciables els indicis que la qüestió ètnica ha esdevingut central al seu discurs. Això seria vàlid tant en termes de conducta electoral, com en termes de discurs i acció política.’ Aquesta és una de les conclusions de l’estudi ‘Un biaix etnicista en la política catalana? L’efecte desigual del procés‘ (pdf), coordinat per Joan Vergés-Gifra, de la Càtedra Ferrater i Mora de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. L’estudi, presentat a Girona fa temps, s’ha fet a partir de l’anàlisi de dades del CEO, dels resultats electorals, però també dels programes i acció política dels partits.

‘Si juguem aquest joc de separar els nacionalismes entre ètnics i cívics (i nosaltres diem que és molt qüestionable aquesta dicotomia), resulta que els unionistes ho són més. Si ens fixem en els orígens dels votants, el lloc on han nascut o la llengua, els independentistes són més diversos que no els unionistes. L’adhesió a l’independentisme és més transversal i arriba a més sectors. I hi ha una cosa que a l’informe no hi surt: en termes generacionals, també és més transversal’, diu Joan Vergés-Gifra, en declaracions a VilaWeb.

L’estudi, per exemple, presenta el gràfic del perfil dels votants dels partits segons el lloc del naixement dels avis. Aquest:

Com es veu, els catalans sense cap avi nascut a Catalunya voten més ERC que no pas el PP; voten més Junts per Catalunya, que no pas els comuns. Alhora, Ciutadans –i no pas cap partit independentista– és el primer d’aquesta franja, però aquest partit perd molt de suport en la resta de franges. Els partits independentistes, en canvi, recullen votants de totes les franges, fins al punt que ERC, Junts i la CUP s’emporten sumats més del 65% dels vots dels catalans amb dos avis nascuts a Catalunya, i dos avis nascuts fora. En franges amb orígens diversos, els independentistes guanyen.

Tanmateix, l’estudi també mostra l’origen no dels votants catalans, sinó dels votants de cada partit. Dades internes de cada formació. Són aquestes:

‘Molt sovint –afegeix Joan Vergés-Gifra– els partits es fixen només en els orígens dels seus votants, i hi veuen una cosa més equilibrada. Per exemple, els comuns tenen votants dels quatre grups, repartit gairebé equitativament, quasi un 25% a cada grup. Ara, si ens fixem en el comportament dels votants de tot el país, veiem que Junts per Catalunya i ERC s’emporten més votants que no pas els comuns entre els votants amb els dos pares nascuts fora’, diu.

La llengua

‘La correlació entre llengua i vot hi és. Un 69% dels votants unionistes parlen habitualment castellà. I un 69% dels independentistes, català.

Diu Vergés-Gifra: ‘Això vol dir que els uns són independentistes i els altres, no? Mirem-ho bé, i fixem-nos també en la llengua primera i no habitual. I aquí veiem que el 34% dels independentistes van tenir el castellà com a llengua primera, a casa. I només el 10% dels unionistes van tenir el català com a llengua primera. És a dir, els independentistes han estat capaços d’atreure molts castellanoparlants d’origen, i els unionistes han estat capaços d’atreure pocs catalanoparlants d’origen. Les dades, amb dades també es poden rebatre’, diu Joan Vergés-Gifra.

Programes electorals

L’informe aporta les valoracions fetes per SOS Racisme, que ha comparat els programes electorals dels partits, per veure fins a quin punt tenen biaixos i propostes xenòfobes i tancades. En l’informe de SOS Racisme es veu que els partits unionistes més acèrrims (PP, PSC, Ciutadans) surten més malparats que no els independentistes (Junts, ERC i CUP). La CUP i els comuns són els que en surten més benparats de tots. ‘Es diu poc, però és a les comarques gironines on hi ha més població estrangera i amb certa diferència. No és a l’àrea metropolitana. I aquelles comarques són plenes de ciutadans amb origen africà, asiàtic o europeu que acaben parlant català.’

Acció política

‘Més enllà de les dades, hi ha la qüestió del discurs, que jo trobo clau’, afegeix Joan Vergés-Gifra.’ I ací l’independentisme ha fet discurs i pràctica oberts a tothom, a diferència d’allò que va passar en uns altres llocs –com les repúbliques bàltiques, o bé algunes altres repúbliques de l’ex-URSS–, on només podien votar els qui tenien segons quins orígens o segons quina llengua. A Catalunya, no. Mai. No es va obrir mai aquesta possibilitat. Ni el Primer d’Octubre ni el 9-N. Per poder votar no calia parlar una llengua, tenir un avi, o haver nascut aquí. Havies de viure al país. Punt.

Urbà, rural

Un altre aspecte que estudia l’informe és el mite de l’independentisme fort a l’interior i l’unionisme a la costa. Urbà i rural. ‘Mirat per seccions censals, veus que la costa té zones independentistes. I seguint el raonament que es fa córrer on hauria de ser més alt el vot unionista és a l’àrea metropolitana. I no: ho és a zones de la Catalunya interior. No és pas a la costa. Això s’hauria de mirar amb més calma, però pot ser un fenomen de guetització. Arriba molta gent d’un mateix lloc i no es relacionen amb la del voltant. No es mesclen. Podria ser una qüestió de fenòmens migratoris. Això també passa a l’àrea metropolitana. A la ciutat de Barcelona hi arriba tothom, i a les conurbacions de l’àrea, no. Molta gent ve del mateix lloc. L’independentisme és més fort a la ciutat que no a la conurbació. S’ha de mirar bé si la cantarella urbà-rural no té més a veure amb fenòmens migratoris i de guetització. Al final, mirant els mapes veus que l’independentisme és més repartit pertot arreu. I l’unionisme, en canvi, té el risc de l’enclavatge. Ni que sigui perquè fan servir aquesta estratègia de ser espanyol d’origen. Aquesta estratègia l’ha jugat tant l’unionisme de dretes com el d’esquerres. Recordem Pablo Iglesias, que ve a fer un míting a Catalunya i va fer com Guerra: “Vosaltres sou andalusos, com els vostres pares o avis. Viviu a Catalunya, però no sou catalans del tot, sou andalusos.” Això porta al perill d’enclavatge, perquè no vols enviar el missatge a tothom. L’independentisme fa servir l’estratègia de futur: ho pot ser qualsevol qui vulgui. La gràcia del procés és que la democràcia ajuda a disminuir el perill de l’etnicisme. Vol arribar a tothom. L’altre, a què juga? A vegades a l’estratègia del “tu no ets ben bé català”.’

Perill etnicista?

‘En molts aspectes l’unionisme d’estat és etnicista’, rebla Vergés-Gifra. ‘Com molts altres nacionalistes d’estat. Per exemple, l’article 3 de la constitució espanyola t’obliga a saber castellà. O les lleis de nacionalització, en què ciutadans de l’Amèrica Llatina es poden nacionalitzar molt abans i fàcilment que no els marroquins, per exemple. Això no és etnicista? Tal com ho tramitava la llei de transitorietat, en canvi, a Catalunya es feia un enfocament de nacionalització molt més ràpid i més ampli. Tots els estats nació, i Catalunya en volia ser, no són mai totalment cívics, ni totalment ètnics. Hi ha graus. I hem de saber-ho veure. Als Estats Units, per exemple, per a ser president has d’haver-hi nascut. El somni americà té un límit.’