26.02.2024 - 21:40
|
Actualització: 27.02.2024 - 07:47
L’afer que de primer era l’afer Koldo, ara és l’afer Ábalos i podria acabar essent l’afer Illa o vés a saber si l’afer Sánchez, fins i tot, arriba al PSOE en el pitjor moment que es puga imaginar. Si el govern espanyol ja era extremadament feble, ara aquest escàndol de corrupció amenaça de deixar-lo amb la pell i l’os, a punt de ser devorat per la dreta política i mediàtica –malgrat que en això de la corrupció la dreta encara siga pitjor.
Però la veritat és que, deixant les comparacions a banda, impressiona pensar que en les màximes instàncies del govern espanyol i del Partit Socialista hi hagués qui pensàs a organitzar una trama per a fer-se rics amb el tràfic de màscares en plena pandèmia, com qui diu d’ençà del dia primer de la covid. És molt repugnant, és especialment repugnant.
Crec que n’hi ha prou que fem memòria de la dificultat que hi havia per a trobar-ne, de màscares, aquells primers temps, quan l’angoixa per la possibilitat de morir-se no era teòrica o llunyana sinó concreta i immediata. Que enmig d’aquell panorama algú pensàs a enriquir-se és moralment intolerable.
Per raons de coneixences personals –ho ha explicat públicament ell i, per tant, jo em sent lliure de parlar-ne–, vaig ser testimoni en aquells mateixos moments dels esforços fets pel president Quim Torra per aconseguir com fos màscares a Hong Kong i a la Xina, amb les quals poder dotar mínimament el personal sanitari. Vaig saber la seua angoixa personal i íntima, la responsabilitat que sentia de no estalviar ni un minut ni un esforç per fer arribar l’equipament necessari als hospitals i a les consultes. I l’esforç de molta gent de la Generalitat i de fora que van fer possible una operació que algun dia hauria de ser explicada, perquè a mi –que m’ho mirava de fora, però de prop– em va semblar una autèntica pel·lícula. En cap moment ningú, ni de la manera més remota, no va pensar a fer-s’hi ric, amb allò. Al contrari: hi va haver gent que va donar mostres d’una generositat, amb discreció i silenci públic, admirable.
I és potser perquè vaig viure allò de prop, que quan ho compare amb això que es comença a saber que feia el govern espanyol, la sang em puja al cap. Una màscara, una de sola, tenia aleshores un valor enorme. I aquests malànimes anaven a la seua, i es dedicaven a comerciar amb la por i el dolor dels ciutadans i d’aquells sanitaris a qui ens demanaven, en una gran mostra de cinisme, que eixíssem als balcons a aplaudir. Quina barra que cal tenir, quina absència més absoluta de dignitat i de decència. Que deshonrats…
Els anys han passat, com qui no ho vol, i la pandèmia ara és un record que comença a ser llunyà. Però quan es posen aquestes maniobres sobre la taula, el pas del temps deixa un altre interrogant no menys important: què en sabien, de tota aquesta martingala, quan van fer plegar Ábalos de ministre de la nit al dia? Què no ens van explicar aleshores?
Recordem que el ministre Ábalos va caure d’una manera sorprenent el juliol del 2021 durant una remodelació de sorpresa. Una remodelació en la qual van treballar junts Pedro Sánchez i ell, aleshores secretari general del PSOE i etern aspirant, contra Ximo Puig, a encapçalar els socialistes valencians. La mateixa setmana de la remodelació, Ábalos havia participat en tot de reunions amb Sánchez, en què s’havia preparat aquella reforma que deixaria fora del govern espanyol sis ministres. Ell era el confident del president i, de sobte, ell mateix en fou exclòs, i se n’assabentà per la premsa.
En aquell temps, es van publicar tot d’articles, a VilaWeb i a la majoria de mitjans, que demanaven una explicació per aquella actuació tan estranya. Una explicació que no va arribar mai. Era evident que en passava una de ben grossa i, vist ara, és molt difícil de no pensar que tenia a veure amb aquest afer de les màscares. Però, aleshores, per què es va amagar? El PSOE esperava, potser, que la investigació no arribaria mai a port, com ha acabat passant?
Si passava això –si, com fa Pedro Sánchez sempre, només es tractava de guanyar més temps per a continuar fent el funàmbul–, aleshores cal reconèixer que en el pecat hi anava la penitència. Perquè és difícil d’imaginar un moment pitjor que aquest perquè esclate aquesta bomba. Que ja veurem on acaba. Ahir, per exemple, el PSC ja va ser prou talòs de dir que Salvador Illa no hi tenia res a veure, amb aquest cas. El fet curiós és que encara ningú no havia acusat Illa, un home que, en unes quantes ocasions de la seua carrera, ha estat relacionat amb la corrupció i les males pràctiques –quan era batlle, en la remodelació de la Ciutat de la Justícia…
PS1. Alerta, perquè això pot afectar la negociació de l’amnistia i el manteniment de la legislatura. Sánchez ha demostrat que ho aguanta tot, però segons quina revelació –no ho sé pas, jo– podria passar-li per damunt de manera irremeiable. És un perill, aquest afer.
PS2. El nostre company del diari Ara Albert Llimós és un dels periodistes que més han treballat al nostre país sobre les agressions sexuals. Clara Ardèvol n’ha parlat amb ell: “A les llibretes hi tinc més de cent casos de presumptes agressors, alguns de molt poderosos”
PS3. El drama de les dones sud-americanes que volen avortar i han de desplaçar-se fora del seu país és molt fort i diria que difícil de concebre amb uns ulls europeus. Marina Dias, Terrence McCoy i Ana Vanessa Herrero n’han seguit algunes i ens n’expliquen la vida, els problemes i els anhels en aquest reportatge.
PS4. Dimecres es fa a Barcelona la primera sessió de l’Assemblea de Lectors de VilaWeb i, per tant, demà és el darrer dia per a enviar les preguntes que voleu que siguen respostes. Els assistents en directe a l’acte en podran fer, com també en podran fer els assistents a les assemblees de Palma, València i Perpinyà. Però per als qui no pugueu assistir-hi demà és el vostre darrer dia per a enviar-ne a director@vilaweb.cat.
