Perill a la vista: Orbán, Le Pen, Abascal

Conec independentistes que votaran VOX, alguna cosa no esteu fent bé els independentistes, Vicent Partal, és hora que feu quelcom veritablement útil per al país, en lloc d’arribar tard com sempre a l’hora de les queixes.

On són els editorials i articles que ens parlen i presenten els independentistes i nacionalistes que volen posar-se al capdavant, arriscant pel país el que no arrisquen ni arriscaran mai els que ara diuen que ens representen?

Exigeixo informació habitual sobre cadascuna de les cinc o sis candidatures que vau ignorar les passades eleccions que es presentaven. Us atreviu a parlar de l’Abascal mentre acuseu d’ultradretana una patriota com la Sílvia Orriols o uns patriotes com els del Front Nacional de Catalunya. Per què són ‘identitaris’?? Jo també sóc identitària i pago la meva subscripció i la d’algú més, i també m’oposo a dur migrants indiscriminadament només perquè espanya paga si ens els quedem, parlo dels que no fugen de cap guerra i són al carrer delinquint perquè realment no els podem oferir res.

Em nego a seguir aquesta comèdia. Exigeixo que parleu de tots els patriotes que es posarien al capdavant i menyspreeu. Ningú té dret de censurar cap ideologia. Si sou un diari veritablement plural, demostreu-ho.

Estem informats de les pluges i nevades del cap de setmana i molt poc de la tempesta perfecta que els que havien de controlar l’economia han creat; omplint les carteres dels amics i coneguts mentre buidaven les butxaques personals i les col·lectives dels països.

D’igual manera, els controladors oficials estan preparant des de la disfressa política la manera d’aturar mitjançant partits autoritaris, com contenir el descontentament, a la vegada que dissimular l’engany dels darrers governs per no aturar la disbauxa econòmica global.

Observo, pel que fa al meu petit país, com en lloc d’aprofitar per avisar que els ciutadans agafin els paraigües i es preparin per a la patacada econòmica, els distreuen arreu dels mitjans i la premsa amb notícies completament allunyades de l’actual dislocació econòmica.

Amb franquesa, en aquests moments demanaria a tots aquells que diuen vetllar pel bon funcionament d’aquest petit país que s’esforcin per relacionar les variables econòmiques i polítiques, per preparar a la societat i, també, les oportunitats que s’albiren per deslliurar-se.

En tant estem atents, no als moviments de l’escenari oficial de les coloraines polítiques i els tripijocs que les envolten per continuar delmant el país i traslladar a altri les seves plusvàlues, sinó per advertir mitjançant la informació, anàlisi i pronòstic com aprofitar les oportunitats.

ELS FONAMENTS DE L’ESTAT
Trobo ben irresponsable que algú pugui relacionar els partits politics i el resultat que obtinguin a les eleccions com una oportunitat per fer de Catalunya un nou estat democràtic d’Europa, independent del regne d’Espanya, sense rei i en forma de república.
Aquest cami de les eleccions i de la política de partits és el camí que no porta enlloc si es tracta de fer la revolució.
La revolució necessària per canviar els fonaments de l’Estat s’ha de fer des de fora dels fonaments, i els partits que es presenten a les eleccions són els fonaments. Per aquí no anem bé.
Però indirectament, sí puc mirar les properes eleccions a Hongria des d’un punt de vista positiu, perquè poden portar a l’extrem la raó de ser de la UE.
Com diu Partal a l’editorial, si Orbán guanya diumenge, la UE no tindrà cap més remei que prendre’s seriosament els mecanismes que té per a forçar un estat a respectar els drets constitucionals que el Tractat de Lisboa atorga a tots els ciutadans. Una situació que per als catalans és bona,

El problema de la UE és que està mal feta. És un nyap jurídic, polític i econòmic des de Maastrich el 1992. Afegim-hi la tendència de tots els països de la Unió a enviar a Brusel·les a tots els polítics inútils per a desfer-se d’ells, més l’acaparament de l’organigrama de la UE per part dels espanyols, i som en una pel·lícula dels Germans Marx, i dolenta. L’administració von der Leyen es una mala broma. Ja només el fet que els presidents de la Comissió, del Consell i del Banc Central Europeu els votin els estats de manera gens transparent (enlloc dels ciutadans europeus per sufragi directe sense correcció) és un escàndol. I, a sobre, no existeixen mecanismes per a garantir que les democràcies liberals de la UE romanguin sempre com a democràcies liberals. El 1992 què feien, cimeres polítiques o festes psicodèliques?
Sobre els comentaris d’un parell de nosaltres, estic d’acord que necessitem informació sobre totes les opcions que siguin independentistes, a la vegada que als Tres Partits ja se’ls pot anomenar partits autonomistes i així quedarà tot clar. Però admeto també que si tot el que ens queda per votar són partits identitaris, malament anem.

Trobo s faltar un anàlisi polític seriós sobre el creixement d’això que s’anomena “extrema dreta” i la retirada del que s’autoanomena “esquerra progressista”.
Quan tot és feixisme, nazisme, dreta extrema i extrema dreta per aconseguir ser vist com l’única opció politucament presentable es corre el perill que molta gent que està farta d’escoltar determinats discursos suposadament d’esquerra que els regiren els budells acabe per identificar-se amb la dimonitzada ‘extrema dreta’.
Perquè és tan popular Orban? Fóra una bona pregunta per començar.
Jo també conec votants nacionalistes d’esquerra, sobiranistes i fins i tot independentistes que miren a Vox amb bons ulls. I això fa mal!
Alguna cosa està passant al segle XXI que no es reductible ni explicable (ni reproduïble) a l’històric feixisme, nazisme i comunisme del primer quart del segle XXI.

Ara sentirem cada dia excuses, mentides i burrades per no voler reconèixer que és la mateixa podridura de la incultura de cada cicle. Després de cada guerra, la humanitat recorda i menysprea la incultura, la violència i la mort que els ha portat fins a aquesta aberració humana que sempre és igual que l’anterior. Després de passar per la pobresa, la misèria i les pandèmies de la guerra, torna a florir la cultura, la intel·ligència i l’amor, i la humanitat torna a prosperar cap a un destí positiu. Per sort, els períodes positius, a mesura que avança la humanitat es van fent més llargs i els negatius més curts, potser perquè la memòria humana recorda amb rebuig davant els primers símptomes pudents la malaltia popular i ho rebutja. Esperem que el cicle de la por i de la mort, si s’arriba a engegar, duri ben poc i s’imposi aviat la bellesa de la civilització i el coneixement per sobre de la barbàrie. Per desgràcia, com sempre, a cal veí van tard i encara estan encallats en un punt entre els cicles primitius i el feixisme de la Segona Guerra Mundial. Com que aquests no tenen solució ni aprenen mai res, els deixarem de banda d’una vegada i arribarem a la independència d’aquesta merda per sempre més.

Mon pare, al qui acabo de perdre tot just abans d’ahir, deia tot sovint que fa temps (referint-se al 1945) que en aquesta nostra rica i polida part del mon no havia passat cap desgràcia seriosa, i que en conseqüència la gent s’ha tornat idiota, en el sentit literal (“idios” = un mateix). I vinga mirar cadascú només per ell mateix, acumular, embrutir la Terra i permetre que Putins i Orbans, Trumps i Pings, Maduros i Abascals, i tot de cafres semblants tinguin el poder de manar i decidir el curs de la història. I vist que no aprenem res de la història, tocarà, molt em temo, repetir el curs. Basarda que em fa, sobretot per la meva neta de quatre anys, la que havia de ser ciutadana lliure de la República de Catalunya, tal com votàrem l’u d’octubre.

Dit això, a la benvolguda Berta (22:46 hores d’ahir): Molt i molt d’acord, sempre que sigui reflexionat. Jo també m’he repassat de dalt a baix la web del FNC i tot estant d’acord amb el seu “by any means necessary” (manllevant Malcolm X) pel que fa la llibertat del nostre país, em costa no veure la cara de rosegaaltars en la seva visió social. No hi ha, doncs, cap alternativa que encaixi del tot. Què hi farem, la perfecció no existeix. Però seguir com fins ara, anem ineluctablement cap a l’assimilació, o genocidi silent.

Quan els impostos ens ofeguen i nomes son esclaus per enriquis politiquillos farsants, i funcionaris en creixement exponencial i descomunal els PAGANOS diem prou. AIXO ES UN DESASTRE ABSOLUT, LES ESQUERRES SON GENT NEFASTA, INEPTA, SENSE ESTUDIS, RUFIANESCA. ABASCAL NO VSL RES, pero abaixarà impostos i reduira subvencion pergaduls, okupes i drogates, quesaben 1ue el mon es feliç sense fotre brot i subvencionat amb tot gratis. O parem laBENEFICIENCIA DEL JUNQUERAS.COLAU del TODO GRATIS, O ABASCAL GUNAYARÀ. O TREBALLEM TOTS O TRENQUEM LA BARALLA

Eps !! crec que oblidem una detall tan bàsic com que vivim en un món Capitalista (fins i tot els règims polítics comunistes actuals tenen economies capitalistes, la Xina és el paradigma d’aquesta aberració conceptual).

Quan el Comunisme va declarar-se oficialment mort (anys 90, S.XX), el CAPITAL va llençar a les escombraries les acciones de propaganda anti-comunista (ja inútils) i va abandonar la seva cara més humana (com la “societat del benestar”). Sense rival, el CAPITAL va accelerar la seva maquinaria per recuperar els anys perduts en la seva lluita contra el Comunisme i ens van arrasar les deslocalitzacions de la producció, la Globalització, les transformacions d’associacions econòmiques de països en Administracions de Països al servei del Capital (p. ex. de la CEE a la UE), va iniciar-se un reguitzell imparable de crisis globals (atemptats jihadistes, crisi financera-especulativa, “guerra i efectes economics” del Covid-19” i ara la merda aquesta de l’IPC boig) i, com no, durant aquest procés vam anar veient com els partits d’esquerres anaven perdent sentit per la seva incapacitat de frenar o corregir aquests canvis i les seves crisis, com anaven apareixen a tot arreu líders polítics absolutament inútils però perfectament vàlids com a titelles del Sistema,… i de cop i volta ens vam veure amb una colla de “tirans” governant els països mes grans i/o poderosos del mon (Trump, Xi Jinping, Putin, Bolsonaro,…).

El Capital vol tornar al S.XIX i abandonar aquesta pràctica tan anti-natural de repartir beneficis entre la societat. Que no veieu la brutal concentració de la riquesa que cada crisi “fake” provoca? Qui surt guanyant en tota la transformació de les darreres dècades? El Sistema té la capacitat i controla els mitjans de comunicació per enlairar polític ultra-mediocres i partits desconeguts o per fer-los caure quan deixin d’interessar (mireu què ha passat amb Ciudadanos, Ribera, Podemos, Iglesias, Casado,…).

No ens enganyem, ens estan fent tornar al Feudalisme en termes conceptuals sòcio-econòmics. Anem pel pedregar a tota velocitat a un model de vassallatge i empobriment de segles passats. I la política fa una gran part de la feina.
D’aquí a poc, els partits i líders ultres camparan per tot arreu i els Sistema Capitalista (auto-destructiu per natura) haurà guanyat definitivament…

Eps !! a no ser que ens organitzem i lluitem amb les armes que el Sistema encara ofereix.
Per exemple, a Catalunya, ¿què impedeix (en ple S.XX, amb tota la tecnologia i d’altres avenços a la nostra disposició) que la societat s’organitzi, faci una/unes candidatura/es populars i aconsegueixi cotes de gestió efectiva?, a la vegada que es creen les proteccions suficients per no ser segrestats, manipulats, extorsionats o comprats pel Sistema (en el nostre cas amb l’agreujant post-franquista, repressor, opressor i saquejador). A la vegada que es fa una selecció objectiva (i absenta d’intromissió i influència del Sistema) de candidats honestos, no-professionals de la política, valents i capaços.

No ho veig tan complicat. Sabem enlairar satèl·lits i no sabem organitzar-nos com a Poble? Deixem de compadir-nos des del racó de la impotència i actuem !!!

La moral competitiva i la fòbia de qui vol poder envers els valors humanistes que imposa la religió capitalista a fi de mantenir la seva estructura vertical convertint l’espai habitat en una mena de palestra per l’entrenament per aquesta mena de moral, és del tot lògic que derivi en aquestes figures corcs per a la dinàmica evolutiva de l’espècie. Els saludables fons culturals de la majoria d’humans de bases de moment no poden acabar de treure el nas, esquerdant la terra, perquè els poders, de la usura i la verticalitat tenen molts medis per afogar-los. Sensació de derrota? Si ens mirem el curt termini tot ell asfixiat pel deute, sí. Però els ser humà reaccionarà a llarg i posarà a lloc als sacerdots del déu diner, així com , durant la història ha fet caure altres inhumans que havien segrestat la capacitat de decisió de l’espècie. Allò que hem trobat de bo, ho havien patit, i no vist, altres humans de temps remots. Per ells era només utopia. Les utopies no les pot realitzar un individu o una generació, encara que sí uns individus al poder poden imposar malviure a la resta. i fer que els jutges decideixin allò que és pervers que deicideixin.

Sembla que hi ha símptomes de canvi tan a les xarxes socials com al carrer. Molta gent està farta dels polítics i dels partits i els està posant al seu lloc.

L’entrada al Parlament del col·lectiu Silenci de l’altre dia i les pintades a seus d’ERC (i de JUNTS) en són una prova. Esperem que ara sí hi hagi un EMBAT democràtic i una CONFRONTACIÓ intel·ligent, però contra ells.

Personalment espero que això passi també factura a JUNTS (sempre calladets pretenen ser la reserva del processisme). ERC és cas perdut i no té cap remei possible.

Com apunta la Berta Carulla i altres subscriptors, els partits independentistes realment són fora del Parlament i cal que tinguin la seva oportunitat.

Vicent, tot el què passa avui a Europa i que pot arribar a empitjorar, si parlem de feixisme o d’extrema dreta, són la mateixa cosa, té un culpable ben determinat. i, aquest culpable no és altre que l’organització de la Unió Europea. No han previst, podent-ho fer, que alguns liders podrien arribar al poder, només els preocupava que aquests estats romanguessin com a tals. El separatisme no el poden consentir, és el cas de Catalunya, però que un estat tingui adalils feixistes és menys greu, és “pecata minuta”. A l’estat espanyol el problema s’agreuja, allà els feixistes són protegits i subvencionats, subvencionats! Poca conya. La Unió Europea hauria d’haver expulsat els membres que tenien, tenen, en el seu govern integrat en el ideari feixista. No s’ha fet, i ara és més difícil actuar d’acord amb els principis fonamentals de la Unió. La democràcia ha de ser la divisa comú de tots els estats que formen la UE. Cal que sigui una condició d’obligat compliment.

Estic molt d’acord amb la Berta Carulla quan diu “alguna cosa no estem fent be els independentistes” i en part en la seva continuació: ” Vicent Partal, és hora que feu quelcom veritablement útil per al país, en lloc d’arribar tard com sempre a l’hora de les queixes”.
A la primera diria que si no fos per la replica de les xarxes , la cosa estaria rematadament pitjor i en conseqüència , ja no tindríem solució d’esmena mai mes.
Pel que fa en Partal no hi veig cap culpa (generalment estic d’acord amb ell) però si que es veritat que -i això ho fem tots- que caiem en unes inèrcies de protesta, que no son protesta ni son res.
Tendim a creure que corregint una mica el que fa la administració, els problemes existirien , potser si, però mes petits.
Un exemple de com creiem amb la eficàcia de les nostres critiques es el cas de TV3.
Com es possible que podem acceptar com a catalans, que en aquests moments no disposem d’un sol canal de TV (i en part de radio) exclusivament en la nostra llengua i que realment ens representi?.
Tant criticar l’expresident Pujol i no admetre que amb les dificultats pròpies de l’època, va ser capaç de consolidar una televisió, en la que gairebé tots els catalans, ens sentíem orgullosos de tenir?.
Hi ha un programa o concurs equivalent als programes de -per exemple- Joaquim Mª Puyal?. Presentadors de la talla d’en Josep Mª Bacs. de Salvador Alsius,d’Àngel Casas i d’un llarg extra?.
Justament avui es parla de fer canvis dins l’emissora , passant la presentadora del mati al de la tarda i viceversa, el del telenotícies tal, de la tarda o la nit qual i aixi successivament sense informar que existeix un nombrós equip de tertulians (ben pagats, això si) que a sobre de parlar molts d’ells en castellà, també decideixen quin tipus d’ideologia o de tarannà polític, ha de tenir l’entrevistat que tinguin de torn, sota la amenaça de ser crucificat, de no respondre al criteri del munt de tertulians que tenen escollits per aquesta feina?.
Algú a vist mai en una televisió de les espanyes, que un convidat catalanoparlant goses demanar : ´”Ya que con la lengua con la que me expreso mejor es el catalan, se me permite en esta programa, que lo haga en mi lengua?. Aixó esta passant contínuament a TV3 i Cat.Radio, però a la inversa, fins el punt que, fins nascuts a Catalunya, parlin i se’ls hi pregunti tot, amb la anomenada llengua del imperi.
Es tanta “la fluixera” que tenim, que discutir -moltes vegades- sobre el sexe dels àngels, dins d’un ambient on hi impera la creença de que s’està realitzant un program de gran envergadura estètica o intel·lectual, al final dius: Com que aqui no hi ha res a fer dius: plego!!.
Per cert que qui es cregui que qualificant als treballadors autònoms que fan vaga del transport, de ser de l’extrema dreta de VOX , es creu que amb això ja tenim el problema resolt, es que no te cap idea de com funcionen les economies dels que no tenen un salari fixe i sense cargues, com son els funcionaris de les administracions.
Per acabar -conscient que m’allargo massa- el problema de la TV que tenim, no es un problema fútil. Es el mitja mes efectiu per carregar-se la llengua i també el mes efectiu per desviar l’atenció dels molts i gravíssims problemes que tenim, com a nació, com a catalans i com a societat.

Ostres, que us heu begut l’enteniment? Quin disbarat és aquest de dubtar de la professionalitat, honorabilitat i compromís amb el país de Vicent Partal?

Com pot dir Berta Carulla “Vicent Partal, és hora que feu quelcom veritablement útil per al país, en lloc d’arribar tard com sempre a l’hora de les queixes”? I Marcel Barbosa, com pot afirmar que el franquisme te alguna cosa a veure amb Vilaweb? I que després alguns hi estiguen d’acord! És que esteu bojos?

Normal que el país vaja com va, si la gent suposadament independentista diu aquestes barbaritats!! Quin desastre!!

Linxar els partits de credo democràtic perquè no han realitzat la utopia social, o la independentista, és d’una demagògia tan barata com lamentable. I no deixa de ser una manera de copiar i amplificar les suades, però exitoses, proclames de l’extrema dreta.
Criticar i denunciar males actuacions concretes de partits i governants concrets, és un deure democràtic. Exigir-los transparència i compromís, també. La desqualificació genèrica és una imprudència i una indignitat, en aquest àmbit o en qualsevol altre.
No estic d’acord amb la línia rebentista contra el Govern i contra els partits que s’està generalitzant i que en bona mesura ha assumit el Vicent, tant als editorials com a les xerrades. Contra les mancances del poder, combat efectiu i implacable, però net i no destructiu. Fomentant la desconfiança en el sistema democràtic, ni que sigui indirectament, aplanem el camí als mals averanys que adverteix l’editorial d’avui.
En el terreny concret de la independència, entre l’exigència utòpica de l’èxit total i immediat i la vergonyosa claudicació que alguns volen disfressar de “principi de realitat”, crec que es pot imaginar un compromís plausible i sòlid que ens permeti arribar a la victòria a base d’encadenar fites realment assumibles i, per tant, aquestes sí, exigibles i autoexigibles.
Seria el clàssic ‘puny de ferro amb guant de seda’ que en Pere Cardús atribuïa a l’enyorada Muriel en aquest article/recull: https://www.vilaweb.cat/noticies/les-vuit-llicons-que-va-deixar-nos-muriel-casals/. Concretament, la lliçó de la Muriel sobre els partits és aquesta:

=====================================
La política necessària
«Jo defenso els partits; sóc d’una època en què els partits eren prohibits i això sí que era dolent. Els partits polítics, amb totes les imperfeccions, són instruments de la democràcia absolutament necessaris. Els tinc un gran respecte.»
Muriel Casals era una defensora del prestigi de la política. Trobava molt perillós el discurs cada vegada més habitual de ficar tots els polítics i els partits al mateix sac de la corrupció i l’ambició particular. Ho explicava així: ‘Desprestigiar la política és perillós, és un camí que pot portar al feixisme. A vegades oblidem que la paraula “partit” vol dir “tros”, “trencat”. Massa vegades un partit no vol ser un tros, vol ser-ho tot, i en la mesura que ho vol ser tot es difumina i desanima els possibles seguidors i votants. Però si de veritat cadascú agafés el tros d’ideologia que li toca i el tros de problemes socials que li correspon i en fes debat amb els altres, que són diferents, el resultat seria bo. Això és el model de societat democràtic.’
=====================================

Per cert i per acabar: quina angúnia que fan els comentaris a favor del Front Nacional i similars, no?

Si algú vota Vox, no és independentista. Fa vergonya haver de posar això per escrit. El que ens cal és fer créixer un autèntic partit independentista, allunyat de les maquinàries dels partits dominants.

I pels que pensin que ‘Com pitjor millor’: Un govern de Vox ens faria recular dècades i deixaria un pòsit de lleis i regulacions contràries a la nació catalana i als drets civils i democràtics, que després costarien molt d’eliminar. Encara que governin partits pretesament d’esquerres, mai desfan del tot l’entramat legislatiu dels governs anteriors. Ja els hi està bé deixar on són algunes de les lleis més reaccionàries: O bé perquè els hi fan la feina bruta o bé perquè no tenen valor per a canviar-les. Penso en la llei mordassa, per exemple, que continua ben vigent i ha servit per engarjolar la dissidència i limitar el dret de manifestació. Per no parlar de la llei d’amnistia, intocable des de 1977.

Fins i tot quan les lleis s’eliminen, hi ha una inèrcia judicial i administrativa que pot durar anys. Només cal veure com els jutges han atacat, ara, la immersió lingüística basant-se en la derogada llei Wert, i com el PSOE i Podemos s’han posat de perfil. Així que imaginem, per un moment, el desolador panorama que quedaria després d’una (o més!) legislatures de Vox: Una llei de partits que prohibiria els partits independentistes, vehicularitat del castellà a l’escola, ajudes a la segregació per sexe, enduriment de penes, tancament de mitjans públics en català, encara més retallades a la llibertat d’expressió, etc. Benvinguts a ‘Cuéntame’.

I si algú creu que Vox ajudaria als botiguers o que faria costat a aquest o aquell altre sector… bajanades. Són mers oportunistes que aprofiten el descontentament i la cridòria per infiltrar-se i guanyar adeptes, com fan amb la vaga del transport. Ofereixen solucions senzilles a problemes complexos, sempre tenen receptes màgiques per a tot i un únic culpable: el govern actual, sigui quin sigui. Històricament, la demagògia sempre ha funcionat molt bé. Si hi ha uns sectors que es veurien recolzats en un govern de Vox, aquests serien l’exèrcit, la judicatura i la policia.

Sr. Ramon Peiron: els partits soi-disant independentistes, amb representació al Parlament de Catalunya, han estat els més eficaços agents de l’evident desmotivació de l’independentisme al carrer. Són culpables, per acció i per omissió, del lent suicidi induït de la llengua i de la cultura catalanes. Són impulsors eficients de l’assimilació genocida dels catalans a l’Espanya uniforme. Són anticuades societats anònimes amorrades a les subvencions i refractàries a les innovacions. Jo també, com l’enyorada Muriel Casals, he estat defensor d’aquells partits que servien per vehicular anhels col·lectius, però em sento decididament contrari d’aquest partits actuals que traeixen l’electorat i únicament cohesionats per la pagueta. I vull agrair a VilaWeb i a Vicent Partal que mantinguin la crítica als aprofitats que, tot omplint-nos el cap amb grandiloqüents proclames d’independència, des dels seus llocs de treball a l’administració autonòmica han esdevingut servidors essencials del 155 que està esborrant Catalunya.

Una cosa és debatre si el vot espanyolista de Vox ens afavoreix o no, i una altra és que els votin els independentistes. Hi ha massa cucs en aquesta llauna per enquibir-los en un comentari.
El que hem de fer veure a Europa i als mitjans internacionals com el New York Times és que la violació de drets contra els catalans no és monopoli de la ultra dreta. Internacionalment, sempre es parla de Turquia, Hongria i Polònia, mai d’Espanya. Pedro Sánchez passa per un líder demòcrata, totalment presentable. Hem de desfer aquesta imatge i reblar aquest clau fins al fons.

Las noticias que da esta Editorial. Causan espanto, o no?. Depende!.
Poniendo en extremo máximo las formas de gobierno Democracias y en Dictaduras. Y a su vez:
Las Democracias en Feminismo, y las Dictaduras en Masculino.
Hago un plagio de una canción:
Garbanzos negros, garbanzos negros.
Que buenas lagartijas son las democracias.
Yo no me espanto, yo no me espanto.
Que buenos lagartos son los dictadores.
La parte seria, sería mi pregunta:
¿Qué puede hacer que sea indistinto en interés, ser democracia o ser dictadura?.
Y por lo tanto indiferente la elección!
Si se me permite:
Que el ser humano en su vivir, aplicara en toda su actividad:
Amor/ Gozo/ Paz/ Gran paciencia/ Bondad/ Fe/ Apacibilidad/y Autodominio.
No se trata de ganarse la admiración de Dios.
Se trata de vivir en paz y seguridad tanto como podamos.
Quizás así alarguemos lo inevitable:
“Cuando lo malo florece, es para ser destruido”.

Deu ni do la de barbaritats que s’arriben a dir gratuïtament.

Independentistes que voten VOX ……
….. ës una afirmació que es contradiu a si mateixa, car no poden ser independentistes perquè VOX representa de forma crua l’espanyolisme genocida, pel qual només existeix espanya i el castellà, la resta, els diferents han de ser eliminats.

Podem parlar d’independentistes d’extrema dreta, xenòfobs, populistes, genocides, antidemocràtics perquè només volen la seva dictadura, però CATALANA. Però no diguem que voten VOX.

Desprès veig la claca d’aquest concepte, que lloen fins i tot l’atac a VW. No és perfecte, cert, però és del menys dolent (en el sentit d’amplitud ideològica) que podem llegir actualment.
Quin poc enteniment!!!!!!!!
Poc enteniment i poca o cap memòria.!!!

Els partits extremistes (ni dretes ni esquerres, extremistes) , nazis, feixistes, comunistes, stalinistes, etc., pesquen en riu revolt dient el que sigui i calgui per a canalitzar cap a ells el descontent derivat de polítics inútils o mandrosos. Polítics que han estat votats per gent mandrosa o sense esperit crític, si no no s’entendria els vots lliurats a la ER de Junqueras el passat 14-F.

Però després, si arriben al poder aquests partits extremistes, gràcies als curtets que no volem veure el que realment són, anul·len qualsevol vestigi de llibertat, de democràcia, és treuen la màscara, i aplasten el poble menyspreant-lo, enganyant-lo amb la seva propaganda i censura assassina.
No recordeu la pujada de les SS hitlerianes i el que van fer després, no recordeu els falangistes del franquisme, no recordeu Goebbels, no recordeu la època de l’estalinisme, no teniu present ara Putin i com tracta al poble rus i la dissidència manipulant la informació i prohibint tot el que no sigui ell que diu ell?

Si us plau, feu-vos mirar el cap!!!

Canviem de dalt a baix els polítics, una i una altra vegada, si no compleixen durant el seu mandat, impedim que s’escarxofin fotent-los fora i votem uns altres, però uns altres que veiem, pel seu discurs, que volen ser demòcrates. Sempre hi haurà demòcrates que mereixin uns oportunitat, encara que ara siguin uns desconeguts.