31.03.2022 - 19:51
Els ciutadans hongaresos tenen aquest diumenge una cita amb les urnes especialment important, perquè hi ha en joc la reelecció o la derrota de Viktor Orbán. Per desgràcia, les enquestes no donen gaires ànims, car posen l’actual, i polèmic, president al capdavant. Ni els seus llaços privilegiats amb Putin ni el fet que l’oposició haja superat la seua tradicional mania de partir-se en tants grups com fos possible sembla que siga suficient.
Orbán ha fet servir el seu immens aparell de propaganda per acusar l’oposició de voler fer entrar Hongria en la guerra, cosa que és completament falsa però que, pel que sembla, funciona. Fa unes setmanes, el suport a Péter Márki-Zay de conservadors, liberals, verds i socialistes semblava que podia canviar la vida política hongaresa, però ara, en canvi, ja podem dir que seria una sorpresa que això passés.
I una nova victòria d’Orbán tindrà unes implicacions profundes en la Unió Europea, com és evident. Perquè d’alguna manera Brussel·les somiava amb una victòria de l’oposició que possibilités fer marxa enrere en les retallades de les llibertats i facilités no haver d’aplicar contra Hongria les mesures punitives que tot just s’acaben de posar en pràctica. Si Orbán guanya diumenge, la UE no tindrà cap més remei que prendre’s seriosament els mecanismes que té per a forçar un estat a respectar els drets constitucionals que el Tractat de Lisboa atorga a tots els ciutadans. Una situació que per als catalans és bona, en referència a les retallades de llibertats comeses per Espanya, però que per al conjunt dels europeus, catalans inclosos, és complexa de posar en pràctica, com ja és visible.
I més complexa que ho podria ser, encara si les forces autoritàries, l’extrema dreta en aquest cas, continuen guanyant posicions. A l’estat francès, i això ja ens tocaria molt de ple, com a mínim als votants del nord, dimecres es va fer pública una enquesta de BFMTV i L’Express que situa Marine Le Pen en disposició real de guanyar les eleccions presidencials en la segona tanda –la primera és d’ací a deu dies i la segona serà el 24 d’abril. Per primera vegada, la suma dels vots de l’extrema dreta supera el 30% de l’electorat, i en intenció de vot directe a la segona tanda Le Pen se situa a només cinc punts de Macron. La mateixa enquesta la posava a vint punts el 16 de març, fa dues setmanes.
És veritat que la majoria de les enquestes donen més marge a Macron sobre Le Pen, però no tant com seria d’esperar després de l’entrada de l’actual cap de l’estat en campanya. De fet, en totes les enquestes les xifres de Macron cauen d’ençà del 10 de març i les de Le Pen pugen d’ençà del 16, coincidint amb la caiguda de les previsions de vot de Zemmour, que al desembre havia arribat a superar-la i tot. Esperem que no passe, però si una presidència il·liberal a Hongria ja és el problema que és, imagineu-vos què significaria una presidència d’extrema dreta a la República Francesa!
I encara alerta, que a Espanya, com era d’esperar, el caparró d’Abascal com més va més ix. Aquests darrers dies, ja hem vist alguna enquesta en què Vox supera el PP com a primer partit de la dreta i es queda a només dos escons del PSOE…