Perifèria Cultural, el cicle musical que capgira el mapa dels Països Catalans

“Volem aportar el nostre gra de sorra a normalitzar el paisatge cultural i lingüístic del nostre país.” Amb aquesta premissa va néixer, ara fa dos anys, Perifèria Cultural, el cicle de música, terrer i gastronomia dels Països Catalans que, enguany, començarà aquest divendres, 7 de juny, i s’allargarà fins a l’octubre, amb una programació farcida de propostes artístiques de tot el país, entre les quals, Marala, Alidé Sans, Roger Mas, Borja Penalba, Montse Castellà, Xavi Vidal i Quico Pi de la Serra. La iniciativa és un projecte de la productora cultural Ben Aisit i és codirigida per Estel Solé i Marçal Girbau. La característica principal de la iniciativa no és únicament la qualitat i varietat de la seva programació, sinó també (i sobretot) el fet de reivindicar l’exhibició i la circulació de la creació cultural de tots els Països Catalans.

Perifèria o centre? La qüestió amb què va començar tot

Tot va començar ara fa dos anys, quan el músic i productor de Castelldefels Alizzz va publicar la cançó “Que pasa nen”, en què reivindicava el Baix Llobregat com una perifèria d’on havien sortit artistes com Estopa o Rosalía, i en què criticava les elits culturals catalanes per no tenir-lo en compte perquè, segons ell, formava part de la perifèria. La lletra és ben explícita. Aquestes en són algunes estrofes:

Uhhhh Sóc un choni, un ignorant
Un xarnego de perifèria
Uhhhh Rodalies feta merda
A Enderrock no em poden veure

Què pasa nen, estic content
Les elits culturals som nosaltres també
Què pasa nen, estic content
Alcaldessa si us plau posi’m un monument

[…]

No em malinterpreteu això no va d’idioma
Abraçada a Cal Eril fent vanguarda a Guissona
Però em sento la Chanel català de segona
Burgesia intel·lectual podeu menjar-me la p—

La cançó va originar un cert rebombori a les xarxes, i va encendre el foc de la ira a Marçal Girbau, que explica: “Que [Alizzz] situï el Baix Llobregat com a perifèria em va fer enfadar. Vaig pensar: si el Baix Llobregat és la perifèria, això només pot tenir dos significats: un, que consideris que el teu centre és Barcelona i que aquest centre s’acabi a l’Àrea Metropolitana de Barcelona; o bé que consideris que el centre és Madrid. Però, des d’una òptica de país, és impossible considerar el Baix Llobregat com a perifèria: ni des d’un punt de vista geogràfic, ni demogràfic, ni cultural, ni econòmic.” Després d’aquesta cançó, Girbau va voler explicar de veritat què és la perifèria creant Perifèria Cultural.

Per fer-ho, ha capgirat el mapa dels Països Catalans i ha situat la perifèria al centre, per això, els concerts es fan en indrets allunyats dels focus turístics: Riudarenes, Santa Maria de Meià, Perafita, Salàs de Pallars o Bossòst són tan sols algunes de les poblacions en les quals es fa el circuit. “Volia situar els límits del mapa de veritat: els límits mentals, culturals, geogràfics, lingüístics… Reivindicant la perifèria demanem que el centre actuï realment de centre. Barcelona fa temps que ha deixat d’actuar de capital dels Països Catalans”, diu.

“No venem tickets, fem cultura”

El cicle l’estrenarà divendres el trio Marala, compost per Selma Bruna, de Sant Cugat del Vallès, Clara Fiol, de Palma, i Sandra Montfort, de Pedreguer; i el grup Trèvol, de Catalunya Nord. Abans dels concerts, hi haurà un sopar a càrrec de productors locals del Lluçanès: Formatgeria la Cardiguera, Cal Pujals i Cal Parra. Tot plegat es podrà assaborir sense aglomeracions ni havent de fer cua per anar a cercar una beguda, perquè el format de l’esdeveniment és mitjà: Perifèria Cultural vol evitar la massificació turística que sovint implica aquest model dels macrofestivals i defensa un format molt més reduït. “El nostre objectiu no és fer-lo créixer en quantitat. No volem concerts de cinc mil persones, ni de deu mil, quinze mil, vint mil… Per nosaltres, la cosa més fàcil seria triar un lloc i, en un cap de setmana, concentrar-ho tot: menys cost de producció, més fàcil a l’hora d’organitzar-ho tot… Però volem mantenir el format mitjà i, en tot cas, expandir-nos per la resta de país.”

Girbau explica que l’organització va totalment en contra d’aquells formats que, durant un cap de setmana, es planten a qualsevol poble o ciutat i, un cop acabat, no tenen cap més implicació ni vinculació cultural amb el territori. Perifèria Cultural, deixant de banda la música, també vol aportar una part de propostes gastronòmiques pròpies del lloc on es fa el concert. L’eslògan del festival és clar: “No venem tickets, fem cultura”. Un eslògan que també és una crítica a tots els promotors que organitzen grans actes culturals girant-se d’esquena a l’indret on es fan i en desvaloren, fins i tot, la llengua. I no s’hi venen entrades sinó tickets. “Per això no tenim foodtracks ni entrepanets cuquis que costen un ull de la cara, sinó que proposem concerts, menús i tastos que són política: una reivindicació dels nostres artistes, autors, productors, ramaders, pastors, agricultors, cellers, que treballen l’art i la terra amb el mateix sentit de compromís i responsabilitat. Per això no programem propostes comercials, sinó artistes i autors de tots els Països Catalans que operen fora dels grans circuits.”

Del Principat als Països Catalans

Ara per ara, totes les propostes són programades a municipis del Principat, però, segons Girbau, la voluntat a llarg termini és expandir-se a més llocs dels Països Catalans, tot i que ara la principal ambició és créixer pel Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Per això diu que necessiten la complicitat de les administracions públiques, una tasca gens fàcil. “A Tarragona es fa molt difícil de programar-hi res si no ets d’aquella demarcació, des del punt de vista administratiu. Facilitar que projectes com aquest es puguin acollir a ajuts i subvencions amb total normalitat, com passa a Lleida, Girona o Barcelona, hauria de ser la norma.” Tanmateix, en una segona fase, Girbau assegura que sí que els agradaria arribar a tots els Països Catalans: les Illes, el País Valencià, Andorra, l’Alguer i fins i tot Occitània… “És el nostre objectiu final: construir una xarxa de perifèria cultural”, explica.

Voluntàriament directes

A Perifèria Cultural, a més, són voluntàriament directes en molts aspectes: d’una banda, perquè defensen la música en directe “de veritat”. Girbau ho explica així: “Ara anem a concerts i dalt l’escenari hi veieu un cantant que canta sobre una base gravada prèviament i llançada en aquell moment. Copiem els models anglosaxons i nord-americans. L’artista fa una mena de karaoke o directament fa playback. Per nosaltres, això no és un concert, és una altra cosa. Molt respectable, potser, però no és un concert.” I afegeix: “Escoltar música en directe vol dir que hi ha d’haver la possibilitat que el so que escoltem atentament sigui executat en aquell moment. Perquè això, al capdavall, és màgic. Té un valor afegit que no té l’enregistrament. Per escoltar un enregistrament em poso el disc a casa amb un bon equip de so, i ja està.”

Alhora, té un altre significat: són directes i parlen sense embuts a l’hora de defensar els valors de la llengua, la cultura i la cuina catalana. Opten decididament per la música i la gastronomia feta als Països Catalans i ho reivindiquen sense embuts i amb orgull.

Perifèria geogràfica, però també artística

Parlar de Perifèria Cultural també és parlar d’una iniciativa que neda a contracorrent dins el sector cultural. Per això un dels seus valors és promoure artistes catalans que no necessàriament siguin gaire coneguts. Girbau ho anomena el “sotabosc” del circuit cultural. Un sotabosc que, alhora, permet que altres artistes puguin triomfar. “Els programadors d’aquest país obliden el sotabosc. Del punt de vista cultural, un país sense sotabosc és un país estèril. En un mapa cultural, sempre hi ha algú a dalt de tot, però va canviant: a vegades ets a dalt de tot i després passes a baix de tot. Però perquè hi hagi gent a dalt de tot, n’hi ha d’haver molts altres a baix fent pinya. Sense aquesta pinya, ens empobrim.” És fàcil de comprovar: només cal donar un cop d’ull als cartells dels grans festivals d’estiu del país per comprovar que la majoria dels grups o cantants es repeteixen. “Quan parlem de perifèria, parlem de perifèria geogràfica, però també artística. Què passa amb aquells artistes que es troben fora dels circuits comercials?”, es demana.

Precisament per encarar això Perifèria Cultural programa cada any propostes artístiques de tots els territoris de llengua catalana i occitana: coneguts i no tan coneguts. L’espectador hi trobarà cada dia un artista consolidat, com ara Clara Peya o Roger Mas, per exemple, i un altre d’emergent. D’aquesta manera, es dóna veu a propostes poc conegudes però, sovint, molt innovadores i transgressores.