Dues pericials vetades pel Suprem a Cuixart demostraven la invenció del relat de la violència

Òmnium Cultural denuncia una operació d’estat per a criminalitzar Jordi Cuixart, una volta ja era empresonat a Soto del Real. Un cop acabada la fase pericial, l’entitat recorda que el Tribunal Suprem espanyol no va admetre com a prova dos informes elaborats per experts que analitzaven, per una banda, les xarxes socials d’entitats, partits i mitjans els dies del 20-S i, per l’altra, les portades i els continguts d’El País, El Mundo, La Vanguardia, l’ABC i El Periódico després de l’1-O. Segons aquestes pericials, no van augmentar les cerques ni la presència a internet de la figura de Cuixart i no es va relacionar el president d’Òmnium amb la violència ni amb el delicte de rebel·lió. Per tot plegat, el vice-president de l’entitat, Marcel Mauri, considera que es va crear un ‘relat a mida per convèncer l’opinió pública espanyola i internacional’, i que es va fer de manera ‘intencionada’ i ‘desvinculada de la realitat’ que es va viure a Catalunya durant la tardor del 2017.

De l’anàlisi de les xarxes socials es desprèn que en el moment dels fets del 20-S, i en els dies immediatament posteriors, no es va associar Cuixart amb la violència o la rebel·lió. L’informe explica que, quan es produeixen fets violents a manifestacions multitudinàries, la transcendència pública provoca que personalitats i polítics centrin la seva atenció en la violència, però en el cas del 20-S, això no es va produir. L’anàlisi de les xarxes s’ha basat en bona part en aquest informe de Joe Brew per a VilaWeb.

Els pèrits van analitzar vint-i-tres perfils de Twitter d’entitats, partits i polítics catalans i espanyols (PSOE, PSC, Ciutadans, PP, VOX, Podem i Societat Civil Catalana). Durant els dies 20, 21 i 22 de setembre aquests perfils van generar gairebé un miler de piulades i cap menciona Jordi Cuixart, Òmnium Cultural, ni el concepte Jordis; tampoc no apareixen ni una vegada paraules com alçament o tumult. Segons l’informe, només a tres piulades hi apareix la paraula violència però en cap cas relacionada amb els fets del 20-S, sinó amb violència masclista. Tampoc s’aprecia cap pic de converses que continguin la paraula violència ni derivades. 

La pericial, a través de l’anàlisi de les piulades a les xarxes socials, conclou que no s’identifica Jordi Sànchez i Jordi Cuixart amb la mobilització del 20-S fins molt més tard, en bona part perquè les crides a la mobilització el 20 de setembre van ser ‘múltiples i transversals’. 

Els diaris de l’estat ‘recriminen la violència policial’ 
L’altra pericial es focalitza en l’1-O i estudia la figura i el paper de Jordi Cuixart en relació amb els articles d’opinió i els continguts d’El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, l’ABC, El Mundo i El País. Segons els autors de l’informe, els ciutadans van actuar de forma pacífica. En el cas dels editorials, es destaca que es parla molt de la ‘desproporció i els efectes de la intervenció policial’ davant l’actitud ciutadana, que s’assenyala com a pacífica.

Per exemple, El País, en bona part dels textos, l’endemà del referèndum assenyala la repressió policíaca, fins i tot l’editorial. En cap dels articles del diari parla de violència dels ciutadans. En el cas de l’ABC, la repressió policíaca és present a la majoria de textos i fotografies. Es fa referència a actituds ‘hostils i agressives’ durant les intervencions policíaques en alguns punts de votació ‘però no es parla en cap cas d’una actitud violenta de forma generalitzada’. A l’informe s’apunta que aquesta és la tendència que s’observa a la resta de diaris.