29.02.2024 - 21:40
|
Actualització: 01.03.2024 - 10:57
La magistrada Susana Polo agafa el relleu del polèmic Manuel García-Castellón en la causa del Tsunami Democràtic i continuarà, al Tribunal Suprem espanyol, la investigació per terrorisme contra Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg. Experta en violència masclista, Polo ha estat la ponent de la revisió de la sentència de la Manada –que augmentava les penes de nou anys a quinze– i, com a membre de l’Associació Jutgesses i Jutges per la Democràcia, és considerada pròxima al PSOE.
Polo va aterrar al Tribunal Suprem el 2018, conjuntament amb Carmen Lamela, i no és aliena a la resposta repressiva de la judicatura contra el procés. De fet, aquell mateix any, durant les negociacions fallides entre el PSOE i el PP per a renovar el Consell General del Poder Judicial el seu nom va sonar per ocupar el seient que havia de deixar lliure Manuel Marchena en el judici contra el govern de Puigdemont i Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
Finalment, tot i no ser membre del tribunal, la magistrada va seguir molt de prop el judici i, en una entrevista a Confilegal, va qualificar de brillant la sentència signada per Marchena. “Del punt de vista tècnic, la sentència és impecable i, fins i tot, en la meva opinió, brillant. Per això, en recomano la lectura a qualsevol jurista, ciutadà o polític, abans d’emetre judicis de valor”, deia.
Per les mans de Polo han passat més causes relacionades amb l’independentisme, com ara la decisió recent d’inadmetre el recurs de cassació del president Quim Torra contra la segona condemna per desobediència. Així mateix, fou ponent de la sentència que va multar l’ex-diputada de la CUP Eulàlia Reguant amb 13.500 euros per no haver respost a les preguntes de Vox durant el judici contra el procés.
“No existeix un dret general de desobediència amb el suport d’una disposició constitucional o legal […] El retret penal no es fonamenta en el posicionament ideològic de l’acusada, sinó que es dirigeix al deure de col·laboració amb la justícia, i de respecte al principi d’autoritat i a l’ordre públic”, va escriure.
El desembre passat, Polo va formar part del tribunal que, amb el rerefons de la tramitació de la llei d’amnistia, va suspendre sense data la deliberació del recurs d’apel·lació de Clara Ponsatí contra la resolució de llibertat provisional dictada pel magistrat Pablo Llarena. La consellera impugnava la naturalesa delictiva dels fets que el jutge li atribuïa, però també la seva competència i imparcialitat.
Vots discrepants
Polo ha emès vots discrepants en unes altres causes amb un alt contingut polític. En el cas del diputat de Podem Alberto Rodríguez, que va perdre l’escó al congrés arran d’una suposada puntada de peu a un policia, la magistrada, conjuntament amb Leopoldo Puente, va considerar que el Suprem havia d’absoldre’l. En aquest sentit, argumentava que la condemna es fonamentava exclusivament en la versió de l’agent, que no va explicar a la sala com va reconèixer l’acusat.
D’altra banda, en la revisió del cas dels ERO d’Andalusia, Polo, conjuntament amb Ana Ferrer, va refusar la condemna per malversació contra l’ex-president José Antonio Griñán. Considerava que només es podia acusar d’aquest delicte els alts càrrecs de la Conselleria de Treball que havien atorgat els ajuts sense control. De fet, en l’argumentació, la magistrada acusava els seus companys de tribunal de fer “un salt al buit” amb la sentència.
Una carrera judicial centrada a Madrid
Polo va ingressar a la carrera judicial el 1985 i en tan sols un any va passar per San Sebastián de los Reyes, Barcelona i Fuenlabrada. La resta del seu currículum –tret d’un breu servei al jutjat d’instrucció 6 d’Alacant– l’ha fet a la capital espanyola. El 1997 va fer el salt a l’Audiència de Madrid, on el 2005 va ser nomenada presidenta de la secció 26.
El 2013 va ser ascendida a la sala penal del Tribunal Superior de Justícia, on va romandre fins el 2018, quan el CGPJ la va nomenar magistrada de la sala civil i penal del Tribunal Suprem. Polo va ser apadrinada per les magistrades Pilar Teso i Clara Martínez de Careaga, vocal del CGPJ i esposa del president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde Pumpido.
El novembre del 2019, els seus companys de tribunal van elegir-la membre de la sala de govern del Suprem. És la tercera dona, després de Milagros Calvo i María Jesús Pera, que ho aconsegueix.
