Sara Sieira, la lletrada que alimenta la fúria del PP contra l’amnistia

La guerra contra la llei d’amnistia instigada pel PP i els seus suports mediàtico-judicials té molts rostres: Alberto Núñez Feijóo, Manuel García-Castellón i Vicente Guilarte, per exemple. Però aquestes darreres hores ha agafat molta força un nom fins ara prou desconegut, Sara Sieira Mucientes (Madrid, 1969), que fa uns quinze anys que forma part dels engranatges de les corts espanyoles i ara és lletrada major del senat espanyol.

Sieira és la dovella central de l’estratègia obstruccionista del PP a la cambra alta, que, incapaç de fer descarrilar l’amnistia, s’ha atrinxerat en el filibusterisme. En el seu informe sobre la llei, la lletrada reconeix que no se’n pot aturar la tramitació, però suggereix al PP que proposi un conflicte entre òrgans constitucionals –un fet inèdit en la política espanyola– per exigir al congrés la retirada de la norma.

La lletrada justifica el conflicte “en defensa de les atribucions constitucionals de la cambra alta”. Ara, el xoc institucional, més enllà de malmetre la imatge de l’estat, pot afectar poc o gens el calendari de tramitació de l’amnistia, tenint en compte que el congrés pot decidir de no respondre a la petició. El 16 de maig és la data límit perquè, després del vet de la majoria dels senadors del PP, l’amnistia torni a la cambra baixa.

Més enllà de donar idees, Sieira també ha lliurat munició argumental al PP. El seu report afirma: “No hi ha cap previsió constitucional que faculti les corts generals a atorgar amnistia mitjançant una llei.” A més, defineix la llei actual de “reforma constitucional encoberta” i acusa el congrés d’haver comès una “realització fraudulenta del procediment legislatiu”.

Una cúpula nova de lletrats en mans del PP

Al gener, el president del senat, Pedro Rollán (PP), va remodelar la cúpula de lletrats de la cambra i va nomenar Sara Sieira nova secretària general i lletrada major. El seu antecessor en el càrrec, Manuel Cavero, feia gairebé vint-i-cinc anys que l’exercia. Després, la lletrada va col·locar Paloma Martínez i Isabel María Abellán com a adjuntes.

Aquests canvis, que no van moure gens d’enrenou, eren cabdals per a apuntalar les actuacions contra l’amnistia. Sobretot després de la presa de posició del lletrat major del congrés, Fernando Galindo, que el 20 de novembre va assegurar que la norma no contenia cap xoc directe amb la constitució espanyola.

Tanmateix, abans d’instrumentalitzar els lletrats del senat, el PP va fer notar els seus tentacles dins el congrés i els lletrats de la comissió de Justícia van publicar un informe en què asseguraven que l’amnistia era inconstitucional. Dues de les signants eren Piedad García-Escudero, germana de l’ex-president del senat, i Isabel Revuelta, ex-secretària tècnica del Ministeri de Defensa amb Federico Trillo.

Una “experta” en el procés

Abans d’aterrar al senat, Sieira havia passat pel congrés, on va ocupar càrrecs de relleu, com ara cap del departament d’assistència jurídica de la mesa (2018-2021) i cap del departament d’igualtat, prevenció i salut laboral (2021-2023). El 2016, quan feia sis anys que era lletrada de les corts espanyoles, va rebre la creu al mèrit policíac amb distintiu blanc, que reconeix fets “d’un alt patriotisme o lleialtat”.

Sieira és considerada una “experta” en el procés independentista català, perquè va assessorar la mesa del congrés en alguns dels moments conflictius, com ara el 2019, quan Meritxell Batet va retirar les actes de diputats d’Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez. Un any més tard, en la revista de les corts, va escriure un article que analitzava la sentència del TC que avalava la suspensió de les sessions d’investidura de Turull i Sànchez.