14.01.2016 - 09:00
|
Actualització: 14.01.2016 - 09:28
Raül Romeva (Madrid, 1971) ha viscut durant una dècada a cavall entre el Vallès, on resideix, i l’epicentre de la política comunitària, on en la seva etapa com a diputat d’ICV a l’Eurocambra es va destacar per la seva hiperactivitat parlamentària. Va batallar per reivindicar el catalanisme i els drets de les dones i va ser molt crític amb la pesca il·legal. La primavera del 2014, després de vint anys de militància, va estripar el carnet ecosocialista per conviccions. Havia impulsat el debat sobiranista a l’organització política a què pertanyia, però no se’n va sortir. Poc després li van oferir d’encapçalar la tot just acabada de gestar llista conjunta independentista de Junts pel Sí, posició que va acabar acceptant. El seu pas per unes quantes institucions internacionals l’ajudaran a encarar la nova àrea que li han encomanat, el macrodepartament de Relacions Institucionals del nou govern.
S’autodefineix com ‘un cul inquiet, d’arrels múltiples i variades’. I no és en va. Ha viscut a la capital espanyola, a Montpeller, Sarajevo, París, Brussel·les, Estrasburg, la Roca del Vallès i Caldes de Montbui, on els anys 1991 i 1995 va concórrer a les eleccions municipals per Iniciativa, partit on militava des del 1989. Romeva ha tingut una polifacètica trajectòria professional i vital.
De jove apuntava per atleta, però una lesió al tendó d’Aquil·les el va apartar de les pistes i va redirigir la seva passió per l’esport cap al medi aquàtic, que el fascina. Fan de Jacques Cousteau, de petit tenia clar que volia ser capità de vaixell, té la titulació del PER i practica submarinisme. Al reputat club Natació Sabadell va fixar-se com a objectiu ser nedador olímpic, però no ho va aconseguir.
Aleshores va centrar-se en la seva carrera acadèmica. Es va llicenciar en Ciències Econòmiques i va especialitzar-se en economia internacional i desenvolupament. Més tard, es va doctorar en Relacions Internacionals, àrea que dirigirà en el nou govern de Carles Puigdemont. Té l’encàrrec d’Exteriors i la coordinació de les conselleries de Governació, Interior i Justícia, a càrrec de Meritxell Borràs, Jordi Jané i Carles Mundó, respectivament. Per a la seva nova tasca li valdrà haver-se foguejat durant anys en institucions i organismes com la UNESCO, l’ONU, l’OSCE i Intermón-Oxfam.
També, indubtablement, l’ajudarà el seu pas durant dues legislatures per l’Eurocambra, a la qual va accedir essent el cap de llista més jove. Iniciativa va catapultar-lo a la primera línia política l’any 2004. Es va destacar com un diputat molt actiu. Ell mateix explica que amb prou feines li va donar temps a descobrir els indrets turístics de la capital comunitària perquè es dedicava gairebé en exclusiva a la seva tasca parlamentària. Malgrat això, buscava forats lliures per veure partits de futbol. I ho feia acompanyat d’Oriol Junqueras, amb qui va començar a forjar una amistat.
Acabada la seva etapa europea, la primavera de 2014 va decidir de trencar amb ICV després de vint anys de relació. Les seves idees independentistes van dinamitar el seu paper en un partit que no va digerir bé el debat que ell mateix va impulsar el 2009 a propòsit de la qüestió sobiranista. Anar de número u de la llista paraigües que va englobar CDC i ERC a les eleccions del 27-S li va costar l’amistat amb el coordinador nacional ecosocialista, Joan Herrera. Romeva, amb tot, ja devia intuir al cos a cos polític a què s’encararia quan va canviar les classes de lambada i salsa que impartia pel terreny aguerrit dels hemicicles. En el seu temps lliure, practica castells a Sant Cugat del Vallès, on viu amb les dones de la seva vida: la parella i les dues filles, i on tenen una llibreria infantil com a negoci familiar. Apassionat de la lectura, ha publicat uns quants llibres: l’assaig polític ‘També som una nació europea’, el thriller ‘Sayonara Sushi’, el llibre d’aventures ‘Retorn a Shambala’ i la novel·la ‘Pont de cendra’.
