26.06.2023 - 13:05
“La presidenta serà Llanos Massó“. El partit d’extrema dreta Vox ha amagat fins a l’últim minut el nom de la candidata a presidir les Corts Valencianes. A les portes de la cambra i acompanyat d’un seguici de càrrecs madrilenys, Santiago Abascal és qui ha ungit a la dirigent ultracatòlica i antiavortista de Castelló. “L’important per nosaltres és pensar en el 23 de juliol i perquè tenim l’obligació d’alliberar Espanya”, ha afegit.
María de los Llanos Massó Linares és membre de Vox d’ençà de 2015 i va ser elegida diputada el 2019. En aquesta legislatura, ha estat portaveu adjunta del grup parlamentari. Totes les seves intervencions han estat molt bel·ligerants amb el govern de Ximo Puig, però especialment amb els consellers d’Educació, Vicent Marzà i Raquel Tamarit, a qui va acusar de promoure “una dictadura lingüística” a les escoles valencianes.
Els que nos acusen de no defendre el valencià estàn molt equivocats, lo que no defendrem mai és el seu valencià convertit en un simulacre del català com un mig d’assimilació als seus ilussoris païssos catalans.#NormesDelPuig https://t.co/BZPwCv62x5
— Llanos Massó (@LlanosMasso) March 25, 2021
En la seva fitxa de diputada, la dirigent d’ultradreta es defineix com a mestressa de casa i mare. Té una diploma en audioprotetista per la Universitat d’Alacant i una diplomatura en Ciències Religioses per l’Institut de Ciències Religioses de la diòcesi de Castelló. Així mateix, té estudis en Ciències Físiques pendents d’acabar.
Llanos Massó va fer els primers passos polítics fora dels partits tradicionals, concretament en l’associació d’extrema dreta i ultracatòlica Hazte Oír i en el grupuscle antiavortista Castellón por la vida. En aquella època flirtejava amb les ales més dures del PP, però se’n va desmarcar per les seves posicions “tèbies” amb l’avortament i el català a les aules.
Una anticatalanista furibunda
La dirigent fa vuit anys que es va unir a Vox i de llavors ençà n’ha estat la cap de llista per Castelló, on és la presidenta provincial de la formació. El 2015, en la primera legislatura del Botànic, no va entrar a les Corts, però sí que ho va fer quatre anys més tard. En aquesta legislatura, Llanos Massó ha destacat per la seva retòrica incendiària i per haver presentat més de 639 iniciatives, de les quals bona part només tenien fins partidistes i propagandístics. A finals de març, per exemple, va registrar-ne l’última: “Reconeixement a tots els pares en el dia de Sant Josep“.
Ara bé, el gran camp de batalla de la dirigent han estat les escoles, que les considera un focus de propagació del catalanisme que cerca d’assimilar el País Valencià com un apèndix del Principat. En aquest sentit, va reclamar una comissió d’investigació sobre els llibres escolars per a determinar si les editorials rebien “instruccions polítiques” i també va reclamar que la bandera espanyola onegi en totes les escoles i instituts públics.
Una hora de castellano en toda la semana. No es Cataluña, es Valencia.
La dictadura lingüística avanza sin control.
Frente a las dictaduras no caben cordialidades.@vox_cv derogará toda la legislación lingüística y garantizará el derecho a estudiar en español en nuestra región pic.twitter.com/adv5Owdmyd— Llanos Massó (@LlanosMasso) September 20, 2022
De les Corts estant, Llanos Massó ha esbombat de manera reiterada la teoria que la conselleria d’Educació, en mans de Compromís, volia imposar un “full de ruta totalitari i separatista”, segons el qual, l’ensenyament en castellà està prohibit, fet que ha creat “exiliats lingüístics”, és a dir, famílies valencianes que han decidit d’escolaritzar els seus fills a Múrcia.
Així mateix, la dirigent ha criticat qualsevol reivindicació de la singularitat valenciana a les aules com ara la campanya que va fer Educació, en el centenari del naixement de Joan Fuster, per a incentivar la lectura de la seva obra. “La conselleria d’Educació del govern valencià continua amb el seu adoctrinament en les aules dels nens. Ara una campanya sobre Joan Fuster, gran defensor dels inexistents Països Catalans. València és Espanya i sempre ho serà”, va piular.
La Consejería de Educacion del Gobierno Valenciano sigue con su adoctrinamiento en las aulas de los niños. Ahora una campaña sobre Joan Fuster, gran defensor de los inexistentes países catalanes.
¡Valencia es España y siempre lo será!
¡Dejad a los niños en paz! https://t.co/BMt7VqqGxB— Llanos Massó (@LlanosMasso) December 7, 2022
D’altra banda, la dirigent de Vox té atacs d’urticària cada volta que sent parlar dels Països Catalans —normalment s’hi refereix irònicament com el país de Mai Més— i de qualsevol símbol que demostri la idea de la llengua i la cultura compartides. Per exemple, sobre la Flama del Canigó, Llanos Massó n’ha exigit la prohibició i l’ha definit com una “colonització pancatalanista”.
La flama del canigó, que reivindica los paises catalanes, llega a distintos ptos de la provincia de Castellón con la connivencia de PSOE, Podemos y Compromis. @VOXCastellon plantara cara a esta colonización pancatalanista. Exigimos a nuestros gobernantes que nos defiendan pic.twitter.com/dRRL2Kwaec
— Llanos Massó (@LlanosMasso) June 24, 2019
Antifeminista i antiavortista
La nova presidenta també ha aprofitat el faristol de les Corts per atacar el feminisme i fer propaganda antiavortista. “No m’aturaré el dia 8 perquè no sóc inferior a ningú i no vull privilegis. No m’aturaré el dia 8 perquè vull ser lliure i no vull ser esclava del pensament únic”, va dir en un espot de Vox en contra de la manifestació del 8 maig.
A les xarxes socials, Llanos Massó ha mostrat simbologia en contra de l’avortament, com ara una polsera, similar a la lila de les feministes, però de color rosa i amb el missatge: “No parlis en el meu nom.” “Orgullosa de ser dona, esposa i mare”, afegia amb l’etiqueta de “jo sóc provida”. De fet, en més d’una ocasió, ha reclamat la derogació de la llei de l’avortament.
Orgullosa de ser mujer, esposa y madre 💪🏻👨👩👧👦
🤰🏻🤱🏻 #YoSoyProvida pic.twitter.com/WdTEY1Ehq8— Llanos Massó (@LlanosMasso) June 1, 2021
À Punt, una televisió separatista
Una de les grans incògnites del govern de Carlos Mazón amb Vox és saber què passarà amb À Punt. D’ençà de la seva creació, Llanos Mazón n’ha atacat la direcció i ha repetit fins a l’avorriment que és un altaveu del separatisme. “Veiem com À Punt aprèn amb rapidesa de la seva germana gran TV3, i ambdues a les ordres dels seus amos de la màfia separatista”, va piular arran d’una peça informativa sobre uns aldarulls de Vic en contra d’un acte de Vox.
Vemos cómo @apunt_media aprende con rapidez de su “hermana mayor” @tv3cat , y ambas a las ordenadle sus amos de la mafia separatista. Pero han de saber que no conseguirán que abandonemos ni a Cataluña ni a Valencia ni a España. https://t.co/0GcEq3poYt
— Llanos Massó (@LlanosMasso) February 7, 2021
El 2018, quan la televisió feia pocs mesos que funcionava, Llanos Massó va fer befa sobre la seva poca audiència. “Gairebé un terç dels programes de la televisió catalana de València tenen 0% d’audiència i en la resta la mitjana és de l’1,2%”, va piular, tot recordant que tenia un cost de 55 milions d’euros en el pressupost del Consell. “Ben mirat és una bona notícia saber que molt pocs veuen una televisió sectària i discriminadora”.
Casi 1/3 de los programas de la tv catalana de valencia tienen 0% de audiencia, en el resto la media es del 1,2%. Y recuerden que pagamos 55 millones de € por esto. Bien mirado es buena noticia saber que muy pocos ven una tv sectaria y discriminadora. pic.twitter.com/giByqlyHgv
— Llanos Massó (@LlanosMasso) November 3, 2018
Així doncs, el futur d’À Punt penja d’un fil arran del nou govern, sobretot si la decisió final depèn de Vox. Dit això, cal recordar que la televisió ha donat veu de manera habitual al cap de llista de la formació d’extrema dreta, Carlos Flores Juberías —condemnat per violència masclista—, a qui se’l presentava simplement com a catedràtic de dret constitucional.
Defensora d’un monument franquista
A Castelló, Llanos Massó, conjuntament amb Abogados Cristianos, ha instigat una campanya d’assetjament contra l’ex-regidora de Memòria Democràtica, Verònica Ruiz, que va ordenar la retirada de la creu franquista del parc Ribalta. “Combatrem als sectaris i totalitaris en tots els fronts inclosos el judicial”, va piular, després de presentar una denúncia —finalment arxivada— contra la representant de Compromís.
Con la retirada de la cruz del Ribalta no termina la historia. @CastellonVox ha denunciado a la concejal de Memoria Democrática por prevaricación administrativa.
Combatiremos a los sectarios y totalitarios en todos los frentes incluido el judicial https://t.co/7h5KpiYNTj— Llanos Massó (@LlanosMasso) January 5, 2023
El procés per a retirar la creu s’ha allargat uns quants anys, però el gener passat operaris de l’ajuntament la van tombar. Durant tot aquest temps, la dirigent de Vox, mentre reclamava respecte per la creu, es lamentava a les xarxes que l’esquerra fes servir a Franco com a fantasma recorrent: “Deixem a Franco ja. És història. No se l’ha de ressuscitar ni per alabar-lo ni per tornar-lo a matar.”
por eso, dejemos a Franco ya. Es historia, no hay que resucitarlo ni para ensalzarlo ni para volverlo a matar.
— Llanos Massó (@LlanosMasso) July 20, 2017
