La jutgessa talibana

La jutgessa del contenciós administratiu número 3 de València, Laura Alabau, que ahir es va negar a validar el decret de confinament de Benigànim (Vall d’Albaida), es defineix a si mateixa com a magistrada, mare i catòlica talibana. Ho escriu en un bloc que manté a internet titulat ‘Hombre y mujer los creó‘, que fa servir per defensar fermament les seues creences religioses i per apuntalar argumentalment els actes jurídics que signa o executa. En aquest bloc explica i argumenta, per exemple, la demanda per defensa de l’honor a la Santíssima Mare de Déu que va interposar davant un jutjat de València quan, el 2016, va veure un cartell del Dia de l’Orgull en què la Mare de Déu dels Desemparats i la de Montserrat es feien un petó a la boca ben efusiu. Uns quants anys abans, el 2005, Alabau va recórrer davant el Tribunal Constitucional espanyol contra la llei dels matrimonis igualitaris. Va perdre el recurs, la van amonestar amb una falta greu i la van multar amb 305 euros. Hazte Oir, l’associació ultracatòlica que lloga autobusos i els estampa amb vinils estrambòtics, es va oferir a pagar-li la sanció. No va caldre perquè el Consell General del Poder Judicial espanyol va retirar la sanció. Quan exercia a Dénia, Alabau negava i retardava tant com podia la inscripció en el registre dels casaments de parelles homosexuals. La qüestió es va tancar amb un trasllat de la magistrada a un jutjat de Castelló.

Aquesta jutgessa, que és atleta federada, corredora de fons i habitual en les curses populars, també es manifesta contrària, per exemple, que una criatura puga tenir dues mares. En un article de fa tres anys, Alabau es pregunta (en plural) si com a cristians compleixen la missió de ser el rent que fa pujar el pa, i si en el seu quefer diari la gent nota prou que són cristians. I és així com, en la interlocutòria de sis pàgines en què Alabau justifica el fet de no sancionar el decret del Consell per a confinar Benigànim, al·lega que es pretén anar molt més enllà que el decret de l’estat d’alarma tancant les esglésies, prohibint el culte religiós i impedint l’administració dels sagraments. Poques hores més tard, el govern valencià emetia un nou decret en què es mantenia el confinament per a frenar els contagis, però es relaxaven els punts que incomodaven la magistrada Alabau.