Condecorats per la Guàrdia Civil i afins al PP: qui són els jutges que han desemparat Puigdemont i Comín?

La sala de vacances del Tribunal Constitucional espanyol ha sorprès amb una decisió inèdita en la causa contra el procés (20907-2017): inadmetre els recursos d’empara de Carles Puigdemont i Toni Comín contra el seu processament pels delictes de malversació i desobediència. Els artífexs de la decisió han estat els magistrats César Tolosa i Concepción Espejel –afins al PP–, que han aprofitat la majoria a la sala per imposar el seu parer i consideren que no s’han vulnerat els drets dels eurodiputats exiliats.

Tanmateix, el moviment del sector conservador ha enervat la magistrada Laura Díez –nomenada pel govern de Pedro Sánchez–, que ha expressat el seu desacord en un vot particular. A parer seu, els recursos dels eurodiputats exiliats eren “d’especial transcendència constitucional” i s’havien d’admetre a tràmit perquè els tractés el ple del TC, tal com ha passat amb la resta de la causa contra el procés.

Qui són Espejel i Tolosa?

Tots dos membres del TC tenen una llarga carrera a la judicatura i formen part de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM). Concepción Espejel va arribar al tribunal el 2021 després d’haver rebut el suport del PP de Pablo Casado. La seva promoció provinent de l’Audiència espanyola va causar força enrenou perquè té un historial farcit de polèmiques a l’empara d’aquestes mateixes sigles polítiques. A més, Espejel és una antiavortista declarada i el nomenament es va fer abans el TC no dirimís el recurs contra la llei de l’avortament del 2010.

A final dels anys noranta, a la primera gran plaça que va aconseguir, a l’Audiència de Guadalajara, hi va arribar “recomanada” per l’ex-president espanyol José María Aznar. Segons que va publicar la cadena SER, la maniobra va ser una imposició del PP i del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que aleshores era José Hernando.

El 2008, el PP la va col·locar de vocal del CGPJ i, més tard, al capdavant de la secció segona de la sala penal de l’Audiència espanyola, per on havien de passar tots els casos de corrupció del partit que comandava Mariano Rajoy. El 2015, segons que va detallar El Mundo, Espejel va modificar el sistema de repartiment per garantir que presidiria tots els judicis que passessin per la seva secció. Casualment, un d’aquests judicis era el del cas Gürtel, sobre el finançament irregular del PP.

D’entrada, al tribunal que havia de jutjar el cas Gürtel, a part d’Espejel, també hi havia Enrique López, un altre magistrat afí al PP i habitual de les jornades de la FAES. De fet, anys més tard, fins i tot ha estat conseller de Justícia del govern d’Isabel Díaz Ayuso. Amb un tribunal tan marcat ideològicament, uns quants col·lectius en van reclamar la recusació i, finalment, van ser apartats del judici.

El 2017, el sector dominant i afí al PP del CGPJ la va tornar a premiar, ara amb la presidència de la sala penal de l’Audiència espanyola, per on passen els casos relacionats amb el terrorisme. Espejel ha participat en les condemnes a presó contra el raper Pablo Hasel i els joves d’Altsasu. En tots dos casos va ser recusada per manca d’imparcialitat. El motiu? És casada amb un coronel de la Guàrdia Civil espanyola i ha rebut condecoracions d’aquest cos i de la policia espanyola.

El 2021, Espejel va rebre el premi final per la seva fidelitat al PP i va ser nomenada membre del TC. Allà, tal com ha passat avui, ha intervingut –malgrat les peticions de recusació pel seu biaix polític– en els recursos de la causa contra el procés. En el seu moment, el tribunal va defensar la seva presència per motius tècnics i va reivindicar la “necessària pluralitat de perspectives jurídiques” que configuren la “senya d’identitat” del TC, sense que això “afecti la seva imparcialitat”.

L’historial de César Tolosa no és tan controvertit com el d’Espejel, però també és un magistrat d’ideologia conservadora, afí al PP i defensor de la tauromàquia. Ara fa poc, ha demostrat el seu tarannà en la sentència del TC que avala la llei de l’avortament del 2010. En el seu vot particular acusa alguns dels seus companys de tribunal de voler reescriure la constitució “per tal de crear, descobrir o deduir nous drets fonamentals, tot substituint el poder constituent permanent”.

Durant la seva carrera, Tolosa ha passat per l’Aragó, Castella i Lleó, Mallorca i Cantàbria. Allà és on va aconseguir d’escalar dins la judicatura i el 1993 va ser nomenat president del Tribunal Superior de Justícia. Més tard, el 2014, va canviar Santander per Madrid, després de ser promocionat amb una plaça a la sala tercera del Tribunal Suprem espanyol. El 2020 en va ser designat president.

El 2023, en les negociacions per a desblocar el TC, Tolosa va ser elegit com la cara de consens en les files conservadores per ocupar una cadira al tribunal. Dins les altes instàncies judicials, Tolosa és reconegut com un personatge tranquil i reflexiu, però aquest caràcter no li ha impedit en ple agost –mentre la política espanyola és centrada en les negociacions de la mesa del congrés i la investidura– d’orquestrar una maniobra que rebenta bona part dels passos que ha fet el TC en la causa contra el procés.

Igual que Espejel, Tolosa també ostenta la creu de l’Orde de Sant Ramon de Penyafort i condecoracions de la policia espanyola i la Guàrdia Civil.