Ángel Hurtado, el guardaespatlles de Rajoy que ara vol el cap del fiscal general

La vida és una tómbola, com cantava Pepa Flores, però a vegades els premiats són sempre els mateixos. “Jo somiava amb el teu nom”, diu la lletra. Un d’aquests noms és el d’Ángel Luis Hurtado Adrián (Madrid, 1954). Un jutge conservador de l’alta esfera espanyola, concretament de la sala segona del Tribunal Suprem –és molt pròxim a Manuel Marchena–, que ara, per gaubança del PP, té entre les mans una de les instruccions més mediàtiques i candents: la causa contra el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz.

Hurtado investiga la presumpta revelació de secrets en la filtració de correus sobre el cas per frau fiscal de l’empresari Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. Les sigles del PP estan gravades a foc en la vida i la carrera d’aquest jutge, que no ha escalat pas per casualitat fins al cim de la judicatura, en un viatge llarg de gairebé quatre dècades. El seu currículum té unes quantes taques, però amb les ulleres adequades sembla brillant i immaculat.

Ángel Hurtado, Leopoldo Puente y Javier Hernández han tomado posesión hoy como magistrados de la Sala Segunda del Tribunal Supremo pic.twitter.com/4oXZp1wttw

— Poder Judicial (@PoderJudicialEs) November 12, 2020

L’escalada d’un home del PP

Hurtado va entrar a la carrera judicial el 1983. Les primeres destinacions van ser a Telde (Gran Canària), Puerto Rosario (Fuerteventura) i Vitòria (País Basc). El 1988 es va assentar a Madrid amb els ulls posats a la cúpula de la judicatura. El 2006 se li van obrir les portes de l’Audiència espanyola, on va aplegar polèmiques, però també els contactes i amistats necessaris per a culminar l’escalada.

El 2009, Hurtado presidia el triplet de magistrats que va anul·lar el processament de tres soldats nord-americans i l’ordre internacional de detenció per l’assassinat del càmera José Couso a Bagdad. Així mateix, també va ordenar al jutge Santiago Pedraz que arxivés la investigació. Un any després, el jutge va encapçalar el tribunal que va condemnar quinze membres de Segi –organització juvenil de l’esquerra independentista basca– a sis anys de presó per pertinença a banda armada. El 2011, el Tribunal Suprem va anul·lar la condemna i va ordenar de redactar una sentència nova per falta de motivació.

Dos anys després, Hurtado va aparèixer als mitjans per haver criticat com alguns jutges aplicaven la sentència del TEDH que derogava l’anomenada doctrina Parot. Ara, la “fama” de veritat li va arribar el 2017, quan va fer mans i mànigues per evitar que el president espanyol aleshores, Mariano Rajoy, declarés en el judici del cas Gürtel. No se’n va sortir, però com a president del tribunal va fer tant com va poder per torpedinar els interrogatoris de les acusacions particulars. Com si fos un guardaespatlles, va rebutjar una quinzena de preguntes, al crit d'”impertinent”, i va evitar qualsevol situació incòmoda per a Rajoy.

Hurtado va arribar de rebot al judici arran de les recusacions per afinitat amb el PP d’Enrique López i Concepción Espejel. El jutge va votar en contra de totes dues recusacions i, en un vot particular, va culpar la premsa d’haver orquestrat una campanya per a forçar-ne l’expulsió del judici. De fet, una volta confirmades les recusacions, va acompanyar el seu amic López a l’exterior de l’Audiència. El 2019, López es va treure la toga per fer política directament com a conseller de Justícia i Interior en el govern madrileny d’Isabel Díaz Ayuso. Un càrrec que va mantenir fins el 2021, quan es va convertir en diputat del PP a l’Assemblea de Madrid (va deixar l’escó el 2023). Ara aspira a presidir l’Audiència espanyola.

La sentència del cas Gürtel va tombar el govern de Rajoy, però Hurtado no la va voler signar perquè considerava que s’havia d’absoldre el PP. El jutge també afegia que els polítics i empresaris que havien participat en la trama ho van fer al marge del partit. “Per molt que s’esmenti el PP, es fa des de la seva abstracció com a formació política, i considero que els autèntics beneficiaris, encara que això que dic s’entengui com una redundància, van ser els qui es van beneficiar realment de les quantitats que els va proporcionar Francisco Correa [el cervell de la trama]”, va escriure.

Del perfil baix a l’assalt de la fiscalia

Hurtado va arribar al Suprem en plena pandèmia, quan el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) feia gairebé dos anys que tenia el mandat caducat. L’organisme també va nomenar Leopoldo Puente –actualment jutge instructor de la branca del cas Koldo que afecta l’ex-ministre José Luis Ábalos– i Javier Hernández. Abans de fer-se càrrec de la instrucció del cas contra el fiscal general, Hurtado, malgrat la seva avançada edat, havia assumit un perfil baix.

Res a veure amb el desplegament que ha fet en la causa contra Álvaro García Ortiz, en què ha ordenat una mesura inèdita: l’escorcoll de la Guàrdia Civil al despatx del fiscal general, la intervenció de les comunicacions i el duplicat dels dispositius electrònics. Irònicament, mentre s’investigava una filtració, es va filtrar part del material confiscat a la fiscalia pels agents de la Unitat Central Operativa.

“El Suprem pot haver posat en perill la seguretat nacional. Em sembla un disbarat. És perillosíssim”, deia a VilaWeb el magistrat emèrit José Antonio Martín Pallín sobre aquella operació. “S’ha pogut posar en risc informació que no té absolutament res a veure amb el tema d’un contribuent que ha reconegut haver defraudat 350.000 euros”, afegia.

García Ortiz s’ha negat a dimitir i diu que és víctima d’una persecució. “El context demostra que el cas és un despropòsit i que és una persecució política”, deia a VilaWeb l’ex-magistrat del TC Joaquín Urías, que tot seguit matisava: “La llei és igual per a tots, no la podem fer servir per atacar enemics i defensar amics. El Suprem ha d’explicar per què tan sols l’interessa investigar certes filtracions.”