14.01.2016 - 09:00
|
Actualització: 14.01.2016 - 10:45
Oriol Junqueras és a partir d’avui el número 2 del nou executiu. Ocupa la vice-presidència de la Generalitat i la Conselleria d’Economia i Hisenda, tal com va pactar amb Artur Mas abans de les eleccions del 27 de setembre. Va ser personalment ell qui va reclamar per a ERC les responsabilitats econòmiques del govern i, com reconeixen fonts republicanes, ‘només podia ser ell qui ocupés el càrrec’. Fa vuit anys que es dedica a la política, primer en l’àmbit municipal, després en l’europeu i només en fa tres que és diputat al parlament. Independentista ‘de tota la vida’, ja havia format part de sindicats universitaris sobiranistes, però no es va fer militant d’ERC fins el 2011, pocs mesos abans de ser-ne elegit president. Junqueras és, com li agrada dir a ell mateix, un historiador que es dedica temporalment a la política.
Tot i ser historiador de formació (llicenciat en Història Moderna i Contemporània a la UAB el 1996) i professor d’història de vocació, Junqueras va cursar estudis d’Econòmiques a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a la Universitat Autònoma en Història del Pensament Econòmic el 2002. A la UAB ha desenvolupat la seva carrera docent des del 1998 fins que va haver de deixar les classes per a incorporar-se a la primera plana de la política nacional.
Junqueras parla català, castellà, anglès, italià (va fer els estudis primaris al Liceu Italià de Barcelona) i també té coneixements de francès. Té quaranta-sis anys (11 d’abril de 1969), és casat i té dos fills, nascuts tots dos abans d’una important cita electoral (2012 i 2015).
La trajectòria política de Junqueras és fulgurant. En vuit anys ha passat de regidor del seu poble a vice-president de la Generalitat. De fet, fa tot just cinc anys que milita a ERC, el partit que presideix des de l’octubre del 2011. Representa Esquerra institucionalment des del 2007, quan va esdevenir regidor independent de Sant Vicenç dels Horts. El 2009, també com a independent, va encapçalar la llista dels republicans al parlament europeu i va ser eurodiputat fins l’1 de gener de 2012, quan va ser substituït per Ana Miranda (BNG). En les municipals del 2011 va aconseguir la batllia de Sant Vicenç gràcies a un pacte amb CiU i ICV-EUiA i la va revalidar en les eleccions del maig del 2015. Precisament va renunciar el càrrec el 29 de desembre per centrar-se ‘en la família i la independència de Catalunya’.
El 25 de desembre de 2010, en un apunt al seu bloc, anunciava que començaria a militar al partit. ‘És precisament ara, quan tant ells com el país més ho necessiten, que vull ser més a prop de la gent de qui he après tant’, explicava per justificar la decisió en un moment de profunda crisi a ERC. L’1 d’octubre de 2011 a Girona, Junqueras era proclamat nou president d’ERC. S’havia convertit en el candidat de consens per a intentar reconduir el partit. Va assumir la responsabilitat amb una Esquerra fracturada des del congrés del 2008, amb deu diputats al parlament (abans de les eleccions del 2010 en tenia vint-i-un) i amb poques perspectives d’aconseguir representació al congrés espanyol en les eleccions del novembre d’aquell mateix any. El primer cop d’efecte de l’era Junqueras va ser l’elecció de l’escriptor i promotor de la consulta independentista a Barcelona, Alfred Bosch, com a cap de llista, tot i l’oposició del fins aleshores líder del partit a Madrid, Joan Ridao. ERC va revalidar els tres diputats que havia aconseguit tres anys abans.
En l’àmbit nacional, ERC va esdevenir la segona força en nombre de diputats al parlament (21) en les eleccions del 2012, amb Junqueras de cap de llista. Una segona posició que ell pronosticava en contra de l’opinió de les enquestes i de gran part dels seus propis companys de partit. L’optimisme i la persistència són dos dels valors que més se li valoren internament, a més de la capacitat d’obrir el partit a sectors tradicionalment allunyats de l’esquerra o de l’independentisme.
La seva persistència no sempre ha donat els fruits que buscava. Per la consulta del 9-N volia una única i pregunta clara i en va haver d’acceptar dues d’interpretables; pretenia que les eleccions ‘plebiscitàries’ es fessin el març del 2015 i es va conformar amb el setembre; i va criticar durament la possibilitat de compartir llista amb CDC i finalment es va sumar a Junts Pel Sí. ‘L’acord a què finalment es va arribar és millor del que proposava ERC perquè és l’acord de tots’, ha respost invariablement quan se li ha preguntat perquè els republicaven acabaven acceptant tesis allunyades de la seva.
Més enllà de la política i de la docència, Junqueras ha col·laborat amb nombrosos mitjans de comunicació i ha participat en la creació d’una desena de llibres de temàtica històrica. Potser una de les imatges més recordades pel públic en el seu pas pels mitjans va ser la disfressa de Jaume I que va lluir al programa ‘El favorit’, que va emetre TV3 l’any 2005 per seleccionar el personatge més destacat de la història de Catalunya.
En clau més personal, és catòlic i acostuma a anar a missa el diumenge. En la passada campanya electoral a les corts espanyoles treia punta a aquest costum quan afirmava que el número 2 de la llista, Joan Tardà, no anava a missa, però que ell ja hi anava per tots dos. Per Setmana Santa intenta no perdre’s la processó de la confraria del Santísimo Cristo de la Salud y Nuestra Señora de la Soledad en Compañía de la Buena Gente.
És seguidor del Barça, fa pinya amb els Carallots (els castellers de Sant Vicenç), no li agraden les corbates, tot i que se n’acostuma a posar els dies políticament importants, i li encanta de posar el seu poble com a exemple allà on té l’ocasió de parlar-ne. Té un hort a casa on li agrada de cultivar tomàquets (entre més fruites i verdures) i també un bar de referència al seu poble, regentat per un xinès independentista.
