02.04.2025 - 21:40
Una sala de sostre baix, parets cobertes de plafons de fusta i un tapís ple d’arrugues amb l’escut de l’estat espanyol. Aquest és el decorat que espera Juan Manuel Fernández a la sala de plens de l’Audiència espanyola, on prendrà possessió de la presidència del tribunal hereu del TOP franquista. Fernández no és en cap cas un nouvingut a la cúpula de la justícia espanyola. Entre el 2013 i el 2024, a proposta del PP, va ser vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
El jutge agafa el relleu de José Ramón Navarro, un altre home del PP, que va ser al centre de la polèmica –va rebre fins i tot una querella– quan es van publicar uns whatsapps que l’implicaven en l’operació Kitchen. Fernández no té el currículum tan tacat i, per això, és considerat un “moderat”. És un rostre conegut dins el sector conservador de la judicatura i és membre de la majoritària Associació Professional de la Magistratura (APM).
Enhorabuena Juan Manuel Fernández Martínez pic.twitter.com/UvmosQlvig
— APM Nacional (@juecesAPM) March 27, 2025
En les votacions, el jutge es va imposar a candidats molt més controvertits, entre els quals, Enrique López, ex-conseller d’Isabel Díaz Ayuso; Francisco Manuel Oliver, ex-alt càrrec d’Esperanza Aguirre; i María Tardón, encarregada de perseguir Gonzalo Boye.
Un antiindependentista convençut
Fernández és nascut a Veneçuela (1958), però de ben petit va tornar a Galícia, la terra de la seva família. Allà es va formar, fins que el 1975 es va traslladar a Pamplona per estudiar dret a la Universitat de Navarra. Gairebé tot el gruix de la carrera judicial, que va començar el 1984, l’ha feta en jutjats navarresos.
El 1996, com a magistrat de l’Audiència de Navarra, va instruir la investigació del cas Urralburu –anomenat també la trama navarresa del cas Roldán– sobre les comissions milionàries que el govern del socialista Gabriel Urralburu (1984-91) cobrava per l’adjudicació d’obres públiques. L’ex-president va ser condemnat a onze anys de presó, que el Suprem va rebaixar a quatre.
Entre el 2004 i el 2013, Fernández va ser president del Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN). Aleshores, a proposta del PP –amb majoria al congrés i al senat–, va fer el salt a Madrid com a vocal del CGPJ. El jutge va assegurar que no “seria vocal de cap partit”, però la realitat és que es va sotmetre als designis del ministre Alberto Ruiz-Gallardón i els seus successors.
Fernández no ha protagonitzat grans escàndols com alguns dels seus companys, però el 2017 ja va deixar clar que era un ferm antiindependentista. Quatre dies després del Primer d’Octubre, va participar en la reunió anual dels presidents dels Tribunals Superiors de Justícia i no va poder evitar de comentar l’actualitat política catalana: “Els delictes que s’hagin comès no quedaran impunes.”
A més, va dir que el poder judicial no admetria “xantatges”, ni cediria “A les amenaces”. I, tot i que no va esmentar explícitament el govern de Puigdemont, va dir que els responsables de “vulnerar l’ordre constitucional” no es podien “aixoplugar sota una pretesa voluntat democràtica”.
Fernández va titllar de “interessos quimèrics” la independència i va dir que sentia un “rebuig absolut” pel que passava a Catalunya. Per això, va expressar el seu “respecte, solidaritat i suport” al president del TSJC aleshores, Jesús María Barrientos, una figura clau en l’engranatge repressiu de l’estat contra l’independentisme.
Disposat a fer descarrilar l’amnistia
Dins el CGPJ, Fernández va moure fils, com uns altres vocals de l’òrbita del PP, per fer descarrilar l’amnistia. Ell va ser un dels impulsors de les declaracions i de l’informe en contra de la llei. Aquest document, després de molts estira-i-arronses dins el ple, es va aprovar el 21 de març, dos mesos abans que l’amnistia.
El jutge continua defensant que la llei no té encaix constitucional. “L’argument que és necessària per a la pacificació social no és creïble. La pacificació social s’aconsegueix amb el compliment de les lleis i els pronunciaments dels tribunals que les apliquen. Aquesta és la veritable funció pacificadora: per evitar que els conflictes es resolguin de manera violenta entre particulars”, va dir en un digital ultra.
Així mateix, ha acusat el govern de Pedro Sánchez de censurar els òrgans de l’estat per evitar qualsevol crítica institucional a la norma. “No hi ha lloc per a l’amnistia. A Espanya no hi ha presos polítics”, afegia en una altra entrevista.
Abans de l’arribada del nou president, l’Audiència espanyola va arxivar la causa per terrorisme contra el Tsunami Democràtic, una de les principals carpetes vinculades al procés, però encara manté viva la de l’operació Judes.
