Joan Josep Omella, el cardenal que va plorar per la DUI i va menysprear els presos

El cardenal Joan Josep Omella (Queretes, 1946) és arquebisbe de Barcelona d’ençà del novembre del 2015, quan va deixar el bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo per a substituir Lluís Martínez Sistachs. El seu nomenament no va agradar gens a una part de l’església catalana, que preferia Sebastià Taltavull o Joan Enric Vives, i recelava de la figura d’un bisbe sense contacte amb el Principat. De fet, l’aterratge d’Omella no va ser fàcil. De seguida va rebre crítiques per haver maniobrat a favor de l’espanyolització de la institució.

En les seves declaracions públiques, Omella sempre ha provat d’esquivar les referències directes a la política, especialment a l’independentisme català. Segons ell, això són afers del poble i no pas de l’església. Ara bé, aquesta aparent equidistància no li ha impedit d’adoptar posicionaments espanyolistes i acumular unes quantes polèmiques, més enllà de l’actual per la benedicció de la Moreneta.

“Jo veig que la societat està dividida, i hauríem de procurar d’evitar tot allò que porta a la divisió i a l’enfrontament […] L’església no entra en política. El meu desig seria que treballéssim tots pel bé de la societat”, va declarar la primavera del 2017 en una entrevista al diari Ara, en la qual també deia que no havia parlat sobre el procés amb el papa Francesc, que uns mesos més tard el va fer cardenal.

Una setmana abans de l’1-O, en l’homilia de la Mercè, Omella va reclamar seny al govern. “Hem de treballar tots per posar tendresa i misericòrdia al nostre voltant. Hem d’evitar la confrontació, la violència i el menyspreu dels altres”, va declarar. Entre els assistents a la missa, hi havia el president Carles Puigdemont i el conseller d’Interior d’aleshores, Joaquim Forn. “Sé que vivim moments complexos, però no podem ser profetes de calamitats, ni ho hem de ser”, va afegir.

L’1-O, arran de la violència de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, l’Arquebisbat de Barcelona tan sols va fer un parell de piulets en boca del cardenal. “La situació de violència que es viu avui a Catalunya és deplorable. Cal trobar una sortida pacífica i democràtica”, deia el primer. “Ens encomanem al Déu de la pau”, culminava el segon.

#CardenalOmella “La situació de violència que es viu avui a Catalunya és deplorable.
Cal trobar una sortida pacífica i democràtica.” (1/2)

— Església de Barcelona ⛪️ (@esglesiabcn) October 1, 2017

Després de la DUI, Omella va fer costat a l’estat i va fer una crida a evitar la confrontació i a construir un futur en pau. “En aquest moment, com a pastor de Barcelona, comparteixo el dolor i el patiment de la gent. El meu cor plora amb ells”, va declarar en un congrés a Roma. “Estimo profundament Barcelona i Catalunya. Són gent meravellosa […] Estimo també a Espanya i estimo l’Europa a la qual pertanyem”, va afegir.

A parer del cardenal, la solució al conflicte del 2017, que va acabar amb l’aplicació de l’article 155, hauria estat la convocatòria d’eleccions. Per això, el 21 de desembre, quan el govern de Mariano Rajoy va convocar els catalans a les urnes, Omella va dir que les eleccions havien de “servir per al bé de tots” i per a “avançar en la convivència”.

Precisament, deu dies abans del 21-D, l’executiu de Rajoy va aprofitar que tenia la Generalitat intervinguda per enviar la Guàrdia Civil a buidar el Museu de Lleida i traslladar desenes d’obres d’art a Vilanova de Sixena. En aquest conflicte, Omella, que fou bisbe de Barbastre-Monsó (1999-04), sempre s’ha mostrat partidari de tornar els béns a l’Aragó.

“Això és una mica com quan dos nens agafen una joguina i cap dels dos la deixa anar. Perdó per l’expressió, però si reclamen unes obres, s’han de retornar”, va declarar l’estiu del 2017. Uns mesos més tard, aprofitant unes vacances, Omella va visitar el monestir de Sixena i va contemplar les obres acompanyat d’Ángel Pérez, actual bisbe de Barbastre-Monsó.

El mitjancer que no va visitar els presos

Un any més tard, l’arquebisbe va revelar que entre el setembre i l’octubre del 2017 havia provat de fer de mitjancer entre el govern i la Generalitat. “He fet tant com he pogut, he parlat amb els uns i els altres en aquells moments de tensió“, va dir a Catalunya Ràdio. “Rajoy em va escoltar molt bé. I també el senyor Puigdemont. Tant l’un com l’altre”, va afegir.

Omella també va criticar que la presó preventiva dels presos polítics era excessiva, però en cap cas no va fer el pas de visitar-los, tot i que alguns, com ara Joaquim Forn, li va demanar per carta que hi anés. L’octubre del 2020, quan ja era president de la Conferència Episcopal Espanyola, la germana de Jordi Turull, Isabel Turull, li va retreure que mirés cap a una altra banda amb la situació dels presos.

“Li vull dir amb tot el dolor que estem vivint, però amb tota la senzillesa i humilitat de què sóc capaç, que no entenc res. Ja fa sobretot tres anys que com a cristiana no entenc res. Li agrairia, com a màxima autoritat de l’església a Catalunya i de l’església a Espanya, que em donés una mica de consol i de llum sobre l’actuació que té l’església com a institució-jerarquia en els casos d’injustícia”, va escriure Turull.

Omella només li va respondre que els bisbes visitaven les presons de la seva diòcesi. “No puc visitar els presos d’una altra diòcesi”, va explicar, i va afegir que visitava regularment la presó de Barcelona. Tanmateix, no hi ha constància que en cap moment es trobés amb Carme Forcadell a Wad-Ras. “Faig meu el dolor de la família i dels presos, però hi ha hagut una sentència judicial, i ara una petició d’una amnistia o un indult, i aquest tema l’ha de resoldre la justícia”, va concloure.

L’antiavortista que volia ser torero

La vocació inicial d’Omella no era pas fer carrera eclesiàstica. Ell volia ser ovacionat a les places de braus com ho fou Nicanor Villalta, també conegut com el Colós de Queretes, entre les dècades de 1920 i 1940. Però, finalment, abans de matar braus va decidir de canviar la capa per l’hàbit.

Omella es va formar a Saragossa, Lovaina i Jerusalem, tot i que va acabar de polir la seva vocació fent de missioner durant un any al Zaire, actualment República Democràtica del Congo. Abans d’aterrar a Barcelona, va ser bisbe de Sasau, Barbastre-Monsó i Calahorra i La Calzada-Logronyo.

El cardenal és un home molt pròxim al papa Francesc i se’l considera membre de l’ala més social de l’església, però no ha dubtat a expressar opinions molt conservadores sobre l’avortament, l’eutanàsia i el col·lectiu transsexual.

Omella ha arribat a comparar l’avortament amb el terrorisme i ha afirmat que està en contra de qualsevol supòsit d’interrupció de l’embaràs, també en casos de violació. “Comprenc el dolor”, va dir, però “el més important és la creació”. “Allò que és legalment correcte no ha de ser necessàriament correcte moralment”, va afegir.