Francina Armengol, el somriure nacionalista que vol fer oblidar Batet

Com si fos un acte avançat del Dijous Bo, Francina Armengol (Inca, 1971) ha estat elegida presidenta del congrés espanyol després d’unes negociacions agòniques amb l’independentisme. 178 vots, majoria absoluta. Amb un somriure d’orella a orella, ella mateixa no s’ho acabava de creure, com si l’ovació del ple fos per a algú altre. Una abraçada del seu company d’escó, l’ex-president basc Patxi López, l’ha tornada a la realitat. En tan sols tres mesos, Armengol ha passat de perdre el govern de les Illes a recollir el testimoni de Fèlix Pons com a tercera autoritat de l’estat espanyol.

Hores més tard, ja al capdavant de la mesa, ha marcat distància amb el llegat obscurantista de Meritxell Batet i ha anunciat, malgrat les ganyotes de les bancades del PP i Vox, que permetrà l’ús del català, l’èuscar i el gallec. Seguidament, bo i aprofitant uns versos de La pell de brau, ha simbolitzat l’enderrocament de l’institucionalisme fred i espanyolista de la seva antecessora.

“Recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills”, diuen els versos, que també són un bon resum de la seva carrera política. Els qui la coneixen la descriuen com una dona de tarannà negociador, somriure perpetu i extremadament treballadora.

Una farmacèutica nacionalista sense interès per la política

La seva família té un vincle molt fort amb la política, tot i que a ella d’entrada preferia la farmàcia –el negoci de casa– a la cosa pública. El seu pare, Jaume Armengol Coll, és un dels fundadors del Partit Socialista de Mallorca (PSM) i va ser batlle d’Inca (1991-1995) sota les sigles del PSIB. Aquells anys, ella els va passar a Barcelona, on va estudiar farmàcia a la UB.

De la ciutat, en va tornar amb la llicenciatura i un postgrau, però també amb els primers tastets polítics amb el sindicat Bloc d’Estudiants Independentistes i l’òrbita del PSC. El 1998, mentre treballava a la farmàcia de casa, va decidir de seguir els passos del seu pare i va ser elegida regidora del PSIB a l’Ajuntament d’Inca, aleshores en mans del PP.

Però la carrera municipal va durar ben poc. Al costat del president Francesc Antich, el seu ascens va ser meteòric. El 1999 va entrar al Consell Insular de Mallorca –el va presidir entre el 2007 i el 2011– i al Parlament de les Illes. Poc després, també va ser elegida secretària general de la Federació Socialista de Mallorca. El 2004, va trepitjar Madrid per primera volta com a membre de l’executiva federal del PSOE.

“Sempre ha estat dins l’ala nacionalista i més d’esquerres del PSOE. Sobretot li interessa el seu país, però, com a socialista, també és internacionalista i ha d’estar preocupada pel món i ser solidària. Però ella és molt d’aquí i també se sent molt catalana, perquè ho ha viscut així”, ha explicat el seu pare. Respecte de la política espanyola, Armengol s’ha definit com a federalista –partidària de reformar la constitució– i republicana, fins al punt de demanar un referèndum sobre la monarquia.

El pas al costat d’Antich, després de la desfeta electoral del 2011, li va obrir les portes de la sala de màquines del PSIB i va ser elegida secretària general. Com a dona forta del socialisme a les Illes, el 2014 es va imposar a Aina Calvo –ex-batllessa de Palma i actual delegada del govern espanyol a les Illes– en les primàries per a ser la candidata a la presidència.

La presidència, el país, Sánchez i el 155

En les eleccions del 2015, Armengol no va millorar el resultat d’Antich i va obtenir solament catorze diputats. Tanmateix, l’esfondrament del PP, arran de la gestió pèssima i despòtica de José Ramón Bauzá –especialment amb el decret del trilingüisme–, li va permetre de ser investida amb els vots del PSIB, Més, Podem i Gent per Formentera. “Vull governar des del diàleg i vull que els ciutadans tornin a creure en les institucions”, va dir davant el ple.

Al capdavant del govern, Armengol va deixar molt clar que volia refer els ponts amb Catalunya que Bauzá havia dinamitat. Per això, va reintegrar les Illes a l’Institut Ramon Llull i va permetre la reciprocitat entre TV3 i IB3. En aquesta època, va coincidir amb el president Carles Puigdemont, amb qui va mantenir una bona sintonia política i personal. Armengol sempre ha defensat de fer front comú amb Catalunya i el País Valencià en matèria cultural, però també de finançament.

El 2016, quan l’executiva del PSOE va fer un cop intern per derrocar Pedro Sánchez, Armengol va ser l’únic dirigent important que li va fer costat, tot i que no formava part del seu nucli dur. De fet, es va negar públicament a fer seguidisme de la maniobra que volia imposar Susana Díaz. “Molts ens mantenim lleials als nostres votants”, va piular.

Fuerza y ánimo @sanchezcastejon por tan difícil decisión. Muchos nos mantendremos leales a nuestros votantes.

— Francina Armengol (@F_Armengol) October 29, 2016

El 2017, després de l’1-O, va demanar al president Puigdemont que no fes una declaració unilateral d’independència, però també es va oposar a l’activació de l’article 155 en contra de la Generalitat, tot i que el PSOE hi va votar a favor. Armengol va considerar que era un fracàs de la política i del diàleg.

“L’esquerra d’aquest país ha de fer feina intensa per fer una proposta política que pugui resoldre el conflicte de Catalunya. Una proposta política que ha de passar per més democràcia i més participació, que és el que demana la gent de Catalunya, jo crec d’una manera valenta, clara i amb fermesa”, va dir després del referèndum.

Diàleg i política. Només així aconseguirem junts el nou marc de convivència que necessita Catalunya i que avui dia no s'ofereix. pic.twitter.com/PYIv3ift4E

— Francina Armengol (@F_Armengol) October 2, 2017

El confinament i el requisit lingüístic

En les eleccions del 2019, Armengol va guanyar amb 19 diputats i el PP va acabar reduït a la mínima expressió. El seu segon govern ha estat molt marcat per la pandèmia del coronavirus, en què ha fet mans i mànigues per ajudar i potenciar la indústria del turisme. En aquest període també va ser notícia perquè la van enganxar vulnerant el confinament nocturn amb membres del seu gabinet en un restaurant de Palma.

Dit això, la polèmica del confinament no ha estat el pitjor maldecap del mandat. Les negociacions internes per a implantar el requisit lingüístic en el sistema de salut va posar en risc seriós el govern de coalició amb Més per Mallorca. Armengol, que és membre de l’Obra Cultural i defensora de la llengua, va haver de fer equilibris entre els seus socis i els sectors més reaccionaris del PSIB.

Una de les grans opositores al requisit era dins el govern mateix, la consellera socialista de Salut, Patrícia Gómez, que és castellanoparlant i al·lèrgica a les exigències relacionades amb la llengua. Cal destacar que moltes de les discriminacions lingüístiques registrades a les Illes són en hospitals i centres de salut.

Topada pel Sàhara Occidental

En la qüestió del Sàhara Occidental, Armengol s’ha distanciat de la posició defensada per Pedro Sánchez, que ha promogut un tomb de 180 graus en la política exterior espanyola i ha avalat el projecte de pretesa autonomia que vol imposar el Marroc. “El poble saharià es mereix viure en pau i llibertat. Des del cor, tot el meu suport a les famílies i el poble saharià”, va piular.

Sóc conscient que vivim temps complicats, però ara, més que mai, és important respectar i defensar un dels valors més universals: els drets humans.

El poble sahrauí es mereix viure en pau i llibertat.

Des del cor, tot el meu suport a les famílies i el poble sahrauí ❤️

— Francina Armengol (@F_Armengol) March 19, 2022

Armengol no va ser l’única dirigent socialista que va criticar les complicitats de Sánchez amb el règim de Rabat. Però el seu cas és especial perquè supera de bon tros l’àmbit polític. Fa més d’una dècada que va adoptar dos infants saharians.