22.07.2020 - 21:50
|
Actualització: 22.07.2020 - 23:05
‘Les institucions no poden estar permanentment segrestades per la ideologia’
Pedro Javier Ariche
El tinent fiscal de Catalunya, Pedro Javier Ariche, acumula molts minuts de televisió aquests dies. Al TSJC, entre mampares i amb un micròfon tapat amb una bossa per la covid-19, és qui dirigeix l’acusació contra els membres de la mesa i l’ex-diputada Mireia Boya, l’única encausada que li ha volgut respondre a les preguntes. Un interrogatori tens i ple de retrets i ganyotes.
Arriba el judici a la mesa: la nosa de Marchena, l’acarnissament contra Forcadell
Ariche, tot i que no és conegut pel gran públic, és un gat vell dins fiscalia superior, on es va incorporar el 2009. Primer va exercir al servei de delinqüència econòmica i després en fou nomenat degà. Arran de la mort de José María Romero de Tejada, el maig de 2018 va ser ascendit a tinent fiscal, ja que el seu antecessor, Francisco Bañeres, es va convertir en fiscal superior.
Per les seves mans han passat els casos Palau –abans de fer-se’n càrrec Emilio Sánchez Ulled–, Método 3, Neymar, l’espionatge del Futbol Club Barcelona o el finançament irregular d’Unió mitjançant la fundació Catalunya i Territori. Així mateix, ha supervisat les investigacions fiscals contra Leo Messi, Montserrat Caballé i Ildefonso Falcones.
De totes maneres, una de les seves actuacions més sonades fou l’abril del 2015, quan de la mà de l’advocacia de l’estat, que llavors dirigia l’ex-vice-presidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, va acordar amb Emilio Cuatrecasas, actual president d’honor del famós bufet d’advocats, una multa d’1,5 milions d’euros i 24 mesos de presó per vuit delictes contra la hisenda pública.
Ariche va justificar el pacte perquè el mes de març Cuatrecasas havia regularitzat la seva situació fiscal pagant 4,13 milions a hisenda. L’advocat, com que no tenia antecedents penals, va esquivar la presó perquè la condemna no superava els dos anys. El març de 2019, el seu despatx va contractar Santamaría en qualitat de sòcia i membre del consell d’administració.
Un fiscal antillaços grocs
Ariche, membre de la conservadora Associació de Fiscals, no ha amagat la seva animadversió contra l’independentisme des que és el número dos de la fiscalia. De fet, en la presa de possessió com a tinent, va comparar els fets de setembre i octubre de 2017 amb el cop d’estat del 23-F. En aquest sentit, va dir que els funcionaris eren els primers que han de complir i defensar la llei.
Així mateix, va tenir paraules per al president de la Generalitat, Quim Torra: ‘Qui demana diàleg també ha de saber cosir i representar tots els ciutadans de Catalunya.’ A més, va dir que les institucions no podien ‘estar permanentment segrestades per la ideologia’ i va exigir als Mossos d’Esquadra que impedissin ‘l’ocupació irregular’ de l’espai públic per motius polítics, perquè no tenia ‘res a veure amb el legítim exercici de la llibertat d’expressió’. Unes declaracions que van rebre el suport del president del TSJC, Jesús María Barrientos.
Mesos més tard, a petició d’Impulso Ciudadano (associació fundada per José Domingo, ex-diputat de Ciutadans), va obrir una investigació contra els Mossos d’Esquadra per les identificacions dels esquadrons espanyolistes i d’extrema dreta que es dedicaven a retirar de nit llaços grocs i simbologia independentista de la via pública. Per això va requerir al comissari en cap d’aquell moment, Miquel Esquius, un informe explicant totes les actuacions, els motius de les identificacions i els noms dels agents que hi van participar. La investigació es va acabar arxivant el desembre de 2018.
Dos mesos abans, el ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, li havia concedit la medalla al mèrit policíac. Una condecoració que també va atorgar a Sebastián Trapote, el cap de la policia espanyola durant el dispositiu contra l’1-O.
