10.05.2022 - 14:12
|
Actualització: 10.05.2022 - 20:32
La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha fet filigranes terminològiques per evitar de dir que havia destituït la directora del Centre d’Intel·ligència espanyol (CNI), Paz Esteban, arran de l’escàndol d’espionatge amb Pegasus què ha esquitxat el consell de ministres, inclòs el president Pedro Sánchez.
“Vostès parlen de destitució, jo parlo de substitució. És una funcionària del centre per una altra funcionària del centre… Si vostès es queden amb alguns errors, a mi m’agradaria que es remarquessin tots els intents que s’han de perpetrar i que s’han evitat. Es continuarà treballant perquè no hi hagi cap escletxa de seguretat”, ha retret als periodistes.
Aquesta “altra funcionària del centre” és Esperanza Casteleiro, fins ara secretària d’estat de Defensa i, per tant, mà dreta de Robles. Amb aquest canvi de cares, la ministra ha destacat que hi haurà certa continuïtat a la cúpula dels serveis d’intel·ligència espanyols perquè la nova directora en va formar part entre 1983 i 2018.
Tanmateix, la ministra ha avançat que Casteleiro haurà d’encapçalar els canvis dins l’organisme. “El govern sempre ha tingut entre els seus objectius la modernització del CNI perquè disposi del màxim de tecnologies possibles. Precisament, en els fons de recuperació de la Unió Europea hi ha un capítol important dedicat al CNI per evitar que hi hagi errors”, ha afegit.
Dit això, el principal encàrrec del govern espanyol a Casteleiro serà el d’apagar l’incendi desencadenat per l’espionatge amb Pegasus. Mentre els partits independentistes i Unides Podem reclamen que s’assumeixin més responsabilitats, inclòs el cap de Robles, la directora del CNI haurà de maniobrar per tornar els serveis secrets a les penombres de l’estat.
Ara, el perfil d’aquesta dona no és precisament el d’una funcionària grisa, tal com s’explica a Madrid, sinó que és marcat per la militància franquista del seu pare i per un escàndol d’espionatge a Cuba.
Qui és Esperanza Casteleiro?
Esperanza Casteleiro (Madrid, 1956) és un gat vell dins els engranatges de l’espionatge espanyol, al qual ha dedicat trenta-nou anys de la seva vida. Filla d’un militar franquista, Antonio Casteleiro Naveiras (condecorat pel règim del dictador amb la creu del mèrit naval), es va llicenciar en filosofia i ciències de l’educació a la Universitat Complutense i de seguida va entrar en contacte amb els serveis secrets, on s’ha especialitzat en contraterrorisme i el Magrib.
Casteleiro va ingressar al Centre Superior d’Informació de la Defensa (CESID) el 1983, el mateix any que Paz Esteban. Ara, a diferència de la seva antecessora, sí que ha treballat fora de l’estat espanyol. Dins del CNI ha ocupat càrrecs de responsabilitat, com ara la direcció de la divisió de contraintel·ligència.
El 2004, amb l’entrada de José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa, la carrera de Casteleiro va fer un gran salt. El ministre de Defensa, José Bono, la va nomenar secretària general del CNI, és a dir, número dos del director, Alberto Saiz, un càrrec que va exercir durant quatre anys intentant de defugir l’atenció mediàtica.
L’escàndol i la fugida de Cuba
Després de ser substituïda per Elena Sánchez, Casteleiro va tornar a treballar en la intel·ligència exterior i va ser enviada a l’ambaixada espanyola a l’Havana. Ara, aquesta etapa va acabar de manera abrupta el maig del 2009, quan va haver de fugir de l’illa abans que el govern cubà li retirés l’acreditació diplomàtica.
El règim cubà va acusar el CNI de captar l’empresari del país Conrado Hernández perquè aconseguís informació sobre l’estat de salut de Fidel Castro i els possibles canvis en la cúpula del règim. Hernández era amic íntim del vice-president de llavors, Carlos Lage, i tenia contactes amb més alts càrrecs, com ara el ministre d’Afers Estrangers, Felipe Pérez Roque.
A petició del CNI, l’empresari va enregistrar unes quantes converses, fins que va ser descobert. L’escàndol va causar una crisi diplomàtica entre l’Havana i Madrid que va obligar el ministre d’Afers Estrangers espanyol, Miguel Ángel Moratinos, a retirar Casteleiro i dos agents més de l’illa.
“Els serveis secrets cubans no entenien que el CNI els enviés la seva ex-número dos sense una intenció oculta i pràcticament no la van deixar sortir de l’hotel”, relatava El País en plena crisi diplomàtica. Pel que fa a Hernández, va ser condemnat per espionatge i va passar més d’una dècada a la presó (el 2021 va ser finalment alliberat).
Entrada a la política
En tornant a Madrid, Casteleiro va continuar treballant en intel·ligència exterior, fins que el 2014 va ser nomenada cap de la unitat del CNI al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). Quatre anys després, gràcies al PSOE, la carrera de l’actual directora del CNI va fer un tomb important.
A petició de Margarita Robles, va abandonar el seu seient al CITCO i es va convertir en l’ombra de la ministra com a cap de gabinet del Ministeri de Defensa. Tanmateix, a començament del 2020, com si l’afer cubà no hagués existit mai, va córrer la brama que dirigiria el CNI, arran de la retirada de Félix Sanz Roldán.
Ara bé, abans de “tornar a casa” –en paraules de la ministra–, Casteleiro va fer un darrer favor a Robles: el juliol del 2020 assumí la secretaria d’estat de Defensa, que havia romàs vacant després de la dimissió d’Ángel Olivares per motius personals.
