22.10.2021 - 10:39
|
Actualització: 22.10.2021 - 10:56
El PP ha proposat Enrique Arnaldo com a nou magistrat del Tribunal Constitucional espanyol, tot assenyalant que és un lletrat de llarg recorregut al congrés i catedràtic de dret constitucional a la Universitat Rei Juan Carlos. Ara bé, aquest currículum gairebé brillant, té una altra cara, i no és precisament la d’un home de lleis i imparcial.
Arnaldo és un reconegut activista de la fundació FAES, el laboratori d’idees del PP, i ha participat en més de 150 cursos i ponències. De totes maneres, aquesta afinitat amb el partit de Pablo Casado ja va quedar demostrada molt abans que entrés en contacte amb la fundació. El 1996, el govern de José María Aznar el va col·locar com a vocal en el Consell General del Poder Judicial espanyol.
D’altra banda, l’octubre de 2017 va fer propaganda a El Español a favor de l’aplicació del 155 a Catalunya. En l’article “Una mesura necessària” acusava el president Carles Puigdemont de forçar la intervenció de la Generalitat. “La dignitat de l’estat constitucional, l’ésser i existir de l’Espanya constitucional no poden admetre l’arrumbament de la llei i del dret, la destrucció del principi de sobirania nacional, l’abolició de la monarquia parlamentària o el caràcter derivat (i no originari) de les autonomies, que són els elements nuclears del nostre estat”, va escriure.
La conspiració dels fiscals afins
Dit això, els vincles ideològics amb el PP i els dilemes ètics que comporten, tampoc no són les taques principals del seu expedient. El nom d’Arnaldo apareix en dues causes judicials relacionades amb la corrupció del partit: el cas Palma Arena i l’operació Lezo. De fet, en la causa mallorquina, el lletrat va ser fins i tot encausat, però no se’l va processar perquè la fiscalia va determinar que els delictes de tràfic d’influències i de frau havien prescrit.
En l’operació Lezo, Arnaldo apareix al sumari en uns enregistraments telefònics amb l’ex-president madrileny Ignacio González, en els quals parlen de col·locar fiscals afins al PP. En aquest sentit, en una conversa de novembre de 2016, el lletrat assegura que “m’estic movent perquè el nou que substitueixi a aquesta senyora [Consuelo Madrigal] sigui bo”, en referència al nomenament de José Manuel Maza com a fiscal general de l’estat espanyol.
Ara bé, el president madrileny, que fou empresonat arran de l’operació Lezo, no en tenia prou de col·locar un fiscal afí a dalt de tot de la jerarquia. Tot exclamant, “I els de sota!”, va reclamar persones del PP en tots els graons de la fiscalia. “S’ha de moure la peça principal. I, després, els dos que van al costat, que són la fiscalia de la [Audiència] nacional i la fiscalia anticorrupció. Aquesta operació, que jo sàpiga, està preparada”, contesta el lletrat.
Després del nomenament de Maza, que fou el fiscal que va propulsar la causa de l’1-O, Arnaldo i González van tornar a conversar per telèfon:
—Arnaldo: No m’equivoca de molt.
—González: No, no? L’has encertat.
—[A.]: Ha, ha, ha! L’he encertat!
—[G.]: Ah, bé. Per tant, estem contents, no?
—[A.]: Estem molt contents! Sí, sí, sí. Quan ens veiem, ja t’explicaré com es va actuar en una altra etapa anterior, que és la que s’ha de seguir.
Necessitem més subscriptors, per a poder seguir oferint-vos en obert els nostres continguts. Són només cinc euros al mes. I és un acte de justícia. Aneu a aquesta pàgina per a fer-vos-en. Gràcies.
Família franquista
Fora de l’àmbit judicial, Arnaldo és conegut també per haver-se casat amb Isabel Benzo Sainz, que fou alt càrrec dels governs de José María Aznar. A més, és filla d’una de les famílies més ben connectades dins del règim franquista. El seu oncle, Fernando Benzo, durant la dictadura fou director general del Ministeri d’Hisenda, subsecretari d’Indústria i membre de les corts. Posteriorment va ser diputat per la UCD.
