05.05.2021 - 01:05
|
Actualització: 05.05.2021 - 08:08
“Aquest partit és molt i molt viu“, ha declarat el candidat de Ciutadans, Edmundo Bal Francés (Huelva, 1967), poc després de votar a les eleccions madrilenyes. La frase contenia el mateix deix de fals optimisme que la que va pronunciar Inés Arrimadas el 10 de novembre de 2019: “Fa olor de remuntada.”
A diferència d’aquella nit electoral, que va desencadenar la caiguda pel precipici, Bal ara ja sabia que la desfeta seria històrica i que no el votaria ni el seu fill. “Sóc abstencionista, no aniré a votar el 4 de maig“, va dir Edmundo Bal júnior en una entrevista al diari ABC, enmig de la campanya.
Precisament, una barrera electoral, com la que volia imposar Albert Rivera en les eleccions espanyoles, ha esdevingut una trampa mortal per a Bal i Ciutadans, que no han assolit el 5% dels vots. El partit espanyolista ha passat de tenir 26 escons i la vice-presidència de Madrid a desaparèixer de l’assemblea.
Segurament, tement el desastre electoral, Bal ja va advertir durant la campanya: “Deixaré el meu escó al congrés segons quins siguin els resultats de Madrid.”
La desintegració d’un fitxatge estrella
Edmundo Bal va fer el salt a la política poc després d’haver estat substituït al capdavant de l’advocacia de l’estat en la causa contra el procés. Igual que la fiscalia i Vox, Bal era partidari de la línia més dura i es va negar a signar un escrit d’acusació que descartés la rebel·lió. “No suporto les pressions dels polítics als funcionaris públics que només volen fer la seva feina. No suporto la mentida“, va dir en aquell moment.
El març del 2019, Albert Rivera li va obrir les portes de Ciutadans de bat a bat, i li permeté de marcar perfil espanyolista i recriminar públicament a Pedro Sánchez la gestió de la situació a Catalunya. Segons l’estratègia de Ciutadans, Bal representava l’OPA final a l’electorat del PP en l’intent d’assalt a la Moncloa. Tanmateix, la realitat era diferent: Bal era un candidat poc conegut pels electors, tot i els intents d’alguns mitjans de presentar-lo com un “centrista, rocker i motard” que canta cançons de Loquillo al karaoke.
A les eleccions del 28 d’abril de 2019, el pla de Ciutadans va fer curt. El partit va aconseguir més de quatre milions de vots i 57 escons. Un creixement espectacular, però insuficient per a superar un PP en crisi (66 diputats). L’assalt a la Moncloa havia estat un miratge i prou.
La legislatura, marcada per la manca d’acord entre PSOE i Unides Podem, va durar quatre mesos, en els quals Bal va exercir sense pena ni glòria de portaveu adjunt al congrés espanyol. Amb una nova convocatòria a les urnes, Rivera va voler recuperar el protagonisme i erigir-se en presidenciable, però era massa tard. Vox ja no era un fantasma. L’extrema dreta s’havia materialitzat després de la fotografia de Colón i s’havia apropiat la sembra de tensió i crispació de Ciutadans.
La nit del 10 de setembre de 2019 va dictar la sentència final de la formació espanyolista, que d’aleshores ençà agonitza en tots els escenaris polítics. Al congrés espanyol va aconseguir grup propi pels pèls, amb deu diputats, dos menys que Esquerra Republicana. De fet, Edmundo Bal va quedar sense escó, però el va recuperar amb la renúncia d’Albert Rivera. De llavors ençà és el portaveu de la formació al congrés.
Escuder d’Arrimadas en la ruptura
Les desfetes electorals han submergit Ciutadans i el lideratge d’Inés Arrimadas en una crisi permanent. En aquest context remogut, en què diversos dirigents han abandonat la formació o s’han passat directament al PP, Edmundo Bal s’ha convertit en el principal escuder d’Arrimadas. Quan ha tocat afrontar les ruptures, l’antic advocat de l’estat ha donat la cara i s’ha sotmès als micròfons i a les preguntes dels periodistes.
Ha estat especialment dur amb el PP, sobretot quan Fran Hervías, antiga mà dreta de Rivera, va abandonar l’acta de senador i va fitxar per la formació de Pablo Casado. “El PP ha obert la seva caixa B i pagarà el que calgui per comprar la gent de Ciutadans”, va dir.
Però el cicle etern de crisi l’ha acabat atrapant i, gairebé sense adonar-se’n, s’ha trobat competint a les eleccions madrilenyes, després del trencament del govern amb Isabel Díaz Ayuso. “El fitxatge estrella de Rivera” ha acabat fent campanya per mirar que Ciutadans no desaparegués de l’Assemblea de Madrid.
Una campanya erràtica que ha acabat en mem
La campanya d’Edmundo Bal va començar amb mal peu, perquè la llista de Ciutadans no comptava amb les cares de referència de la formació a Madrid, com ara l’ex-vice-president Ignacio Aguado ni l’ex-conseller Ángel Garrido. D’una altra banda, Bal mateix, segons els sondatges d’opinió, era un dels candidats menys coneguts per l’electorat. “En la meva vida acadèmica m’han posat molt pocs cincs, sempre m’han posat notes molt altes”, va dir sobre els estudis d’opinió.
A més d’aquest desconeixement, cal tenir en compte que Bal, amb l’excusa de fer una campanya centrista i moderada, ha acabat anant a remolc dels grans partits, especialment d’Isabel Díaz Ayuso. De fet, malgrat els casos de transfuguisme i que la líder del PP ha menystingut unes quantes vegades Ciutadans, Bal ha assegurat: “Isabel, governarem junts, ens hem d’entendre.”
Però els problemes també li han vingut d’antics companys de partit. A banda l’intent de Toni Cantó d’integrar-se a la llista del PP, Bal també ha hagut de llegir com un ex-company de grup parlamentari, Marcos de Quinto, escrivia això a Voz Populi:
“Encara que les pressions internes et dictin el contrari, Ed, si us plau, demostra una vegada més la teva valentia i surt avui mateix a dir als potencials votants de Ciutadans que hi renuncies, que no malgastin el seu vot en una opció estèril i dóna’ls, com a liberal, llibertat de vot a qualsevol de les opcions constitucionalistes antisanchistes.”
I per si no n’hi hagués prou, durant la jornada de reflexió, Bal es va convertir en un mem a Twitter. El candidat de Ciutadans va aprofitar el matí per sortir a córrer i l’agència Europa Press va enregistrar-ne unes imatges. El seu peculiar estil de córrer va desencadenar tota mena de mofes i es va convertir en el tema més comentat a la xarxa. La humiliació, per tant, no ha estat únicament a les urnes. Com canta Loquillo: “Mai no ha estat bella la derrota.”
#LoMásVisto | Edmundo Bal (Cs) aprovecha la jornada de reflexión para salir a correr, tomarse unas cañas y descansar tras su intensa campaña https://t.co/xhwZPTCsa8 pic.twitter.com/5q5rHAReEa
— Europa Press (@europapress) May 3, 2021
