06.02.2017 - 22:00
‘Senyor. No ha d’explicar les raons per les quals no respon. Se li garanteix el dret de no respondre, però les raons se les guarda per a vostè.’ Això ha deixat anar el jutge Jesús Maria Barrientos al president Mas només de començar el judici d’avui (minut 0.18 del vídeo). Ací teniu el vídeo sencer:
Però no ha estat pas l’única topada entre tots dos. Al minut 34.26 el jutge hi ha tornat a intervenir. Artur Mas feia aquesta pregunta retòrica: ‘Jo em pregunto com pot ser que el Tribunal Constitucional no fes res per fer obeir la seva resolució.’ Doncs a Barrientos no li ha agradat. ‘Miri, aquest no pot ser l’objecte de la seva declaració. Vostè no pot fer preguntes aquí. No n’ha de formular. Les hi formula la seva defensa i vostè es limita a respondre-les, si així ho desitja’, ha dit el jutge.
I al final de la intervenció de Mas (minut 40), el jutge ha tornat a interrompre’l. ‘Esperi, esperi –ha dit–. És que no ha respost la pregunta de si vostè és responsable d’obrir els instituts. Res més.’ I Mas ha dit: ‘Sí que l’he contestada, perquè he dit que era el responsable de tot. Si és de tot, també és això.’
Currículum
Aquest jutge un punt molest amb Artur Mas es diu Jesús María Barrientos, i presideix el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya des de fa un any. Va substituir Miguel Angel Gimeno, que el Consell General del Poder Judicial va fer cessar de les seves funcions. Recordem que Gimeno havia votat contra l’admissió a tràmit del cas 9-N. Ara Gimeno, a proposta de Carles Puigdemont, dirigeix l’Oficina Antifrau de Catalunya, en substitució de Daniel de Alfonso.
Jesús María Barrientos, membre de l’Asociación de Jueces y Magistrados Francisco de Vitori, va guanyar la plaça el gener del 2016 per dotze vots, contra els nou de Miguel Ángel Gimeno. El govern del PP el veia amb bons ulls i, de fet, el ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, el volia condecorar amb una medalla al mèrit policíac, que ell va rebutjar per ‘poc oportuna’, perquè havia de jutjar el 9-N. La premsa unionista en va rebre el nomenament amb satisfacció. ‘El magistrat que va remarcar la gravetat del desafiament sobiranista, nou president del TSJC’, titulava el Mundo. ‘El poder judicial escull un crític amb l’independentisme’, deia El Periódico.
Jesús María Barrientos és nascut a Castella, concretament a Lleó, i es va llicenciar en dret per la Universitat Autònoma de Madrid l’any 1981. Ha passat molts anys a Catalunya, té el nivell B de català per l’Escola Administració Pública i ha estudiat a la UOC un postgrau en dret civil català. També ha treballat a la Universitat Pompeu Fabra (UPF): del 1996 al 2010 va fer-hi de professor associat de dret penal; i del 2008 al 2015 va impartir-hi un màster en dret penal. Finalment, del 2010 a 2011 va ser professor al Centre d’Estudis i Formació Especialitzada de la Generalitat de Catalunya. Ací teniu la nota informativa del TSJC el dia del seu nomenament
‘Es preveuen serioses dificultats’ i ‘criteris d’excepcionalitat’
La posició de Barrientos es pot intuir en la memòria del seu projecte, que va ser llegida per valorar si era idoni per al càrrec, i que trobareu sencera ací. Hi diu:
«La situació resultant de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya (27-S) i els esdeveniments posteriors [al Parlament català] fan preveure serioses dificultats en el manteniment de les vies normals de la relació institucional tant amb la presidència del Parlament com amb la presidència de la Generalitat, en cas que aquest òrgan assumeixi els mandats emanats de la majoria parlamentària, en la mesura que han de significar una ruptura amb la legalitat constitucional i la desobediència de les resolucions que puguin provenir dels òrgans constitucionals, entre els quals, s’entén, també el dels tribunals superiors de justícia. Si es verifiqués aquesta situació política de ruptura, les relacions del president del TSJC amb els representants dels poders autonòmics restarien condicionades pels criteris d’excepcionalitat propis de cada moment per ajustar-se estrictament a les imposades per la legalitat vigent, amb sotmetiment en tot cas als compromisos adquirits en matèria de lleialtat institucional i de respecte a l’ordre constitucional.»
