García Ferreras, el presentador estrella de les clavegueres que va ser encisat per Marchena

Pantalles gegants, llums i canvis constants de càmera i de rostres. Al rojo vivo, el principal programa informatiu de La Sexta, s’ha convertit en una mena de concert de Daft Punk de la informació. Al capdavant no hi ha androides ni veus robòtiques, sinó un home hiperactiu, Antonio García Ferreras, que no para d’agitar els braços interpretant la dansa del “més periodisme”. És igual si les notícies i les informacions són rotundament falses, com ara el suposat compte corrent de Pablo Iglesias a les Grenadines

“Eduardo [Inda], això és molt seriós, i ho faig [en referència a la difusió de la notícia], però és molt delicat i massa bast.” Les pantalles continuen brillant i els llums fent pampallugues. El xou necessita gasolina, sigui quina sigui. I, si més tard, gràcies a filtracions de l’ex-comissari José Manuel Villarejo, es destapa la manipulació, s’enterra amb unes quantes palades de victimisme: “Menteixen quan diuen que vam difondre una informació falsa sabent que ho era.”

García Ferreras ha fet de les polèmiques el seu modus vivendi. Les gesta i les fa durar tant com li interessa per al seu espectacle televisiu. Diu que és passió per la informació i el periodisme, però la realitat és que, a part de presentador, també és el director de La Sexta, i l’audiència mana. El Grupo Planeta no té cares amables i els deutes no sempre es paguen. De fet, García Ferreras encara li deu un dinar a l’ex-comissari Villarejo.

📺 La magia de la tele… regalito en directo de Villarejo a Antonio Ferreras. pic.twitter.com/k28C1UIBIL

— Julián Macías Tovar (@JulianMaciasT) July 2, 2021

Un madridista enamorat de la ràdio i de Florentino Pérez

Nascut a Lleó, García Ferreras (1966) va estudiar periodisme a la Universitat Complutense de Madrid. Els primers passos els va fer amb la Cadena SER a Valladolid. Després, va passar per Sevilla, on va fer de cap d’informatius de la SER Andalusia. El 1993, torna a aterrar a la capital espanyola, on primer és subdirector d’informatius, més tard, cap, i finalment, director de la cadena.

El 2004, després dels atemptats de l’11-M, el president José María Aznar va trucar als directors dels principals mitjans espanyols per assegurar-los que les bombes les havia col·locades ETA. “Recordo molt bé la veu d’algú d’una emissora de ràdio [en referència a García Ferreras] que deia que tenia davant les fotografies de tres dels terroristes d’ETA que havien atemptat a Madrid”, ha explicat Aznar fa poc.

“Aznar va mentir durant l’11-M. Va mentir aleshores i continua mentint ara. Menteix perquè és un mentider que menteix per la gola. Potser no n’hi ha gaires que s’atreveixin a dir-li a la cara”, fou la resposta del periodista, que poc després dels atemptats va canviar els estudis de la Gran Via de Madrid pel Santiago Bernabéu, on va assumir la direcció de comunicació del club, a les ordres de Florentino Pérez, amb qui l’uneix una amistat profunda.

De totes maneres, abans de cobrar del Reial Madrid, García Ferreras ja va defensar els interessos del club i de Pérez, quan va vetar a la SER la regidora del PSOE Matilde Fernández perquè s’oposava al projecte de requalificació de la ciutat esportiva de la Castellana –conegut popularment com “El pelotazo”–, que va eixugar el deute del Madrid amb un ingrés d’uns cinc-cents milions d’euros.

“Més tard, Ferreras, o com l’anomena Florentino, ‘el Ferri’, es va convertir en el director de comunicació del Reial Madrid. I són ells dos qui posen Eduardo Inda de director del diari Marca”, explicava el periodista Fonsi Loaiza en una entrevista a VilaWeb.

Temptat per Zapatero

Abans de fer el salt al Bernabéu, García Ferreras va tenir una altra oferta: el president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero el volia de ministre del seu govern. Així ho va confessar a contracor el periodista mateix en una entrevista amb José Ramón de la Morena (Onda Cero). “No facis aquesta cara perquè saps que és veritat. […] Vaig ser-ne testimoni. Tenies una família, una hipoteca i no et podies permetre d’anar-te’n de la SER per guanyar menys”, va dir De la Morena.

“No vaig ser ministre de Zapatero perquè no sóc del PSOE, ni de cap partit, no sóc polític ni serveixo per a la política. Sóc heterodox, em sento un esperit lliure, i no he estat cridat per a la política. Solament sé ser periodista”, va respondre García Ferreras, que va afegir que va tardar tan sols tres minuts a refusar l’oferta.

La Sexta i el salt a la fama

El 2006, després de la dimissió de Pérez i amb el Barça de Rijkaard enfilant la Champions de París, García Ferreras també se’n va anar del Bernabéu. El seu destí fou la direcció de La Sexta, on encara continua. Ara, el salt a la fama va ser el 2011, quan va començar a presentar diàriament Al rojo vivo, en què no ha desaprofitat cap oportunitat per a cridar l’atenció.

Els espectadors l’han vist tornar-se foll amb el pactòmetre elecció rere elecció; cobrir tota mena d’esdeveniments, com ara els atemptats de Bataclan, on es va presentar amb un casquet i una espelma; proporcionar pista d’enlairament a Podem abans de la seva irrupció o donar metxa a l’extrema de dreta de Vox. Tanmateix, el procés independentista ha estat, sense cap mena de dubte, el seu tema estrella.

“Defenso la unitat d’una Espanya tolerant i inclusiva. […] I per això crec que els independentistes han de formar part del debat polític. Crec en la unitat d’Espanya, en el bé superior de la unitat d’Espanya, i precisament per això convido independentistes al meu programa, perquè si els tractem com ‘l’altre’, els donem la raó, i el que hem de fer és incorporar-los”, ha defensat a l’ABC.

Val a dir que la visió de la unitat d’Espanya tolerant i inclusiva també comporta que les clavegueres de l’estat espanyol es colin al programa dia sí i dia també, especialment en la figura del director d’Ok Diario, Eduardo Inda, o emetent qualsevol manipulació relacionada amb els CDR.

L’independentisme i la violència

García Ferreras ha estat un dels amplificadors principals de les teories de la Guàrdia Civil espanyola que han provat d’identificar l’independentisme com un moviment violent, sobretot arran del muntatge policíac de l’operació Judes, que va comportar la detenció d’uns quants membres dels CDR sota l’acusació de terrorisme.

“Important operació de l’Audiència espanyola i de la Guàrdia Civil contra allò que es considera un grup terrorista secessionista català. Grup terrorista secessionista català. Hi ha nou detinguts que pertanyen a alguns CDR. Prepararien accions violentes a Catalunya entre el primer i el 15 d’octubre, coincidint amb la sentència. Tindrien material explosiu per a atemptar”, va dir en directe el 23 de setembre de 2019.

Ferreras es puro “periodismo de las cloacas”, y lo peor es que en el Estado español mucha gente lo tiene como “periodista progre” de referencia:

Mirad con qué énfasis repite la frase “grupo terrorista secesionista catalán”

Perriodismo franquista 2.0 🤮pic.twitter.com/nqYmFFhNsG

— Malcolm iXa 🔻 (@ideiazabaldu) September 23, 2019

De fet, arran de l’operació Judes va tenir una enganxada amb el portaveu d’ERC al parlament d’aleshores, Sergi Sabrià, que li va retreure que no respectés la presumpció d’innocència dels afectats. “Vostès creuen en la presumpció d’innocència dels detinguts, em sembla correcte, però també… Senyor Sabrià, també presumpció de respecte per les actuacions de la Guàrdia Civil, de la fiscalia i de l’Audiència. Vostè dóna per fet que és un muntatge policíac”, va dir el presentador.

El presentador de 'Al rojo vivo', Antonio García Ferreras, responde a Vox ante la difusión de bulos sobre laSexta: "Mienten y lo saben, pero es su estrategia: la mentira, la manipulación, los bulos, los fakes y, sobre todo, mucho odio".
Y la GOMA-2 de los CDR donde está?? pic.twitter.com/Nxx4FBK3yO

— David Torrents (@torrents_d) April 16, 2020

Però els CDR no han estat l’única víctima que García Ferreras ha provat d’empastifar amb la sang i la violència. Abans, ho havia fet amb el president Quim Torra, quan va defensar la via eslovena cap a la independència en una conferència a Ljubljana. “Ha dit, sense que se li mogui cap múscul de la cara, que l’aposta per a Catalunya és la via eslovena, és a dir, la via de la guerra i dels morts, que és el que es va viure en el territori de l’antiga Iugoslàvia. Aquí no governa Slobodan Milošević, això no és una dictadura”, va dir el presentador, mentre la realització intercalava imatges de la guerra dels Deu Dies.

📺 Guerra, muertos, sangre… Esto es Antonio García Ferreras y La Sexta. La cloaca del periodismo sensacionalista y tremendista. Sin la manipulación diaria de Ferreras, Griso y Ana Rosa es imposible entender la degradación intelectual de España para frenar el independentismo. pic.twitter.com/G385PlXqpe

— Kasper Juul (@KasperJuuI) December 10, 2018

Així mateix, l’octubre del 2017, després de ser escridassat quan sortia del Parlament de Catalunya, va dir, en declaracions a El Independiente: “Hi ha un risc molt alt que al moviment independentista se li escapi de les mans el carrer. […] Són al llindar del precipici i que la situació se’n vagi de les mans. Hi ha massa llumins a punt de cremar.” Aquells dies, en les seves cròniques de la cambra estant, va reiterar la idea que la societat catalana estava fracturada i enfrontada. “Està trencada, hi ha fractura entre amics, veïns i familiars”, deia.

“Puigdemont és l’emperador i Marchena és Bach”

Unes setmanes abans, en una entrevista a El Mundo, va dir que l’1-O era la crisi més greu de l’estat espanyol d’ençà del 23-F. “M’agraden les urnes i m’agrada la democràcia, però aquest referèndum és com un Barcelona-Madrid al Camp Nou i arbitrat per [Joan] Gaspart. No em sembla rigorós”, afegia, després de comparar el president Carles Puigdemont amb Palpatine, l’emperador de la Guerra de les Galàxies.

Dos anys després, arran d’una pregunta de Salvador Sostres sobre el referèndum, el presentador va respondre que l’estat podia debatre sobre “un nou marc de convivència”, però mai sobre la independència de Catalunya, perquè aleshores ja no seria Espanya. A més, va defensar a ultrança el president de la sala penal del Suprem espanyol, Manuel Marchena: “Ha estat el personatge de l’any. Per la seva intel·ligència, per la seva solvència i per la seva lucidesa. Tenia un judici delicat, molt sensible. I ha estat Bach, al Suprem.”

Lliçons de periodisme

Malgrat els vincles acreditats amb les clavegueres de l’estat, García Ferreras ha aprofitat la seva posició com a cara visible de la televisió suposadament més progressista de l’estat espanyol per repartir lliçons de bones pràctiques de periodisme, especialment als seus companys de professió catalans. En aquest sentit, en un programa de Salvados, en què va coincidir amb Mònica Terribas, Lídia Heredia i Josep Cuní, va criticar amb duresa el paper dels mitjans en l’auge del procés i l’independentisme.

“No sóc una cadena de Madrid, sóc una cadena d’Espanya i Catalunya és una part del meu territori. […] Potser vosaltres heu de fer una reflexió allà. Allò que més em dol és que durant anys a Catalunya tan sols es parla d’Espanya amb una visió de mala qualitat democràtica. […] I crec que també hi ha un intent de minimitzar permanentment les contradiccions o les mentides de l’independentisme”, va dir.

Abans, a Al rojo vivo, havia qüestionat la professionalitat de Vicent Sanchis al capdavant de TV3 perquè es definia com a independentista: “Hi ha una part de la població, i vostè ho sap, que considera que TV3 no respon a les seves sensibilitats, que és una televisió feta amb molt de talent, però per a la meitat de Catalunya. Això és el que hi ha i vostè ho sap, també.”

Vicent Sanchis afrontó críticas en los primeros meses dirigiendo TV3 por emitir la campaña del Govern sobre «decidir» y se temió que aplicasen el 155 a la CCMA. Tuvo repercusión este fragmento de la entrevista con Antonio García Ferreras en «Al Rojo Vivo». pic.twitter.com/9EH5Yt0tlU

— Samuel Negredo Bruna (Dr.) (@negredo) April 26, 2022

Ara, aquesta exigència amb la resta de mitjans es distorsiona quan García Ferreras es mira al mirall. Dins el seu codi deontològic hi entren males praxis, com ara brandar informació falsa i presumir d’haver mort políticament un dirigent com Juan Carlos Monedero. Al final, l’Associació de Premsa de Madrid (APM) li riurà les gràcies, com el 2017, quan el va premiar com a millor periodista, o simplement farà els ulls grossos.

“La cerca de la veritat, però sempre practicant la religió del periodisme, que és la decència. El repte principal del periodisme és la decència. Això, amb el temps, és el que et dóna la credibilitat”, va defensar després de rebre el premi. No se sap on el té desat, però si és en una vitrina, potser hi haurà de fer un lloc ben aviat perquè, tot i les polèmiques, ha estat nominat als Iris d’enguany, que lliura l’Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió d’Espanya. Segurament García Ferreras no és solament la debilitat de l’ex-comissari Villarejo.