03.09.2020 - 18:07
Àngels Ponsa (Artesa de Segre, 1960), la substituta de Mariàngela Vilallonga al capdavant de la conselleria de Cultura, fa vint-i-cinc anys que es dedica a la política, però fins ara havia estat més aviat rere l’escenari. En un moment convuls per a l’espai de Junts per Catalunya, que encamina el que presenta com una ruptura definitiva amb Convergència i amb la seva marca hereva, el PDECat, hi ha qui ha interpretat la remodelació del govern com un reflex d’aquest trencament. Però el nomenament de Ponsa relliga la quota de JxCat a l’executiu amb la tradició de partit del seu espai polític, perquè la flamant consellera havia ocupat diversos càrrecs orgànics a l’antiga Convergència i Unió, i ha estat sempre molt lligada a la formació. Això ressalta especialment tenint en compte que les dues predecessores que haurà tingut en aquesta legislatura eren perfils independents, essent, de fet, Vilallonga, l’única consellera que hi havia fins ara en actiu sense carnet de partit.
Ponsa va començar essent treballadora pública el 1991, com a tècnica superior d’ensenyament a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, on encara viu ara. El 1995 va deixar el càrrec per a esdevenir tinent de batlle de Serveis a la Persona (Benestar Social, Igualtat, Joventut, Salut, Cultura, Educació i Esports) durant la darrera legislatura de Joan Aymerich, i va mantenir el càrrec durant la primera de Lluís Recoder, ex-conseller amb Artur Mas, tots dos governs municipals sota la marca de CiU. A més de regidora, va ser presidenta delegada de l’Organisme Autònom del Centre Cultural i del Patronat Municipal d’Educació de l’Ajuntament. Entre el 2003 i el 2008 fou cap del Servei de Participació de l’Associació Catalana de Municipis.
El 2011 entrà com a diputada al Parlament de Catalunya en substitució de Jordi Cuminal. El 2013 ho feu en substitució del mateix Recoder, i el 2017 de Neus Munté; les dues primeres vegades per CiU i, la segona, per la quota de CDC dins de Junts pel Sí. Durant el seu període com a diputada, Ponsa ha combinat el càrrec amb la direcció general de Cooperació Cultural de la Generalitat i la coordinació de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona. Del 2019 ençà i fins avui ha estat directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. La nova consellera té, doncs, experiència en la gestió cultural, cosa que pot servir-li per a un càrrec que han ocupat cinc persones diferents en els darrers quatre anys (sumant Santi Vila i Lluís Puig a Borràs i Vilallonga), i que té el repte de reflotar un sector molt perjudicat per la crisi de la covid-19.
De formació, Ponsa és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, i diplomada en Magisteri amb un postgrau en Gestió i Administració de Sistema Educatiu per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. També té un màster en gestió pública també per la UAB i un postgrau en Intervenció en Situacions de Conflicte a la UB. A més, va ser entre el 1988 i el 1992 professora d’Història de l’Art a l’Escola Massana de Barcelona. Va coordinador el llibre ‘Cultura i municipi. Polítiques culturals municipals a Catalunya’ (UAB, 2007) i és coautora d’’El meu llibre de Sant Cugat’ i de ‘Riera amunt!. Proposta didàctica i guia per al professorat’.
