27.05.2022 - 21:40
|
Actualització: 28.05.2022 - 14:02
Adrián Vázquez (Madrid, 1982) és una de les cares més conegudes de l’espanyolisme al Parlament Europeu arran de l’obsessió que té amb els exiliats, però especialment amb Carles Pugidemont. Ara bé, l’actual president de la Comissió d’Afers Jurídics (JURI) va entrar a l’hemicicle de rebot el febrer del 2020, quan es va executar el nou repartiment d’escons arran del Brexit. Amb l’acta a les mans, Vázquez va assegurar que les seves prioritats com a eurodiputat serien defensar la imatge d’Espanya –”arran de totes les denúncies dels nacionalistes i dels populismes”– i promoure “reformes necessàries” per a la Unió Europea, com ara la del sistema d’euroordres. Pocs dies després, les prioritats es van convertir formalment en una missió.
Gracias al equipazo de Comm de @Cs_Europa por "cazarme" en mi estreno como eurodiputado y hacerme algunas preguntas poco habituales😬
Aquí os dejo el video por si os apetece conocerme un poquito más. PD: os aseguro que el final es improvisado ⬇pic.twitter.com/XR3ymUJf3y
— Adrián Vázquez Lázara 🇪🇦🇪🇺 (@AdrianVL1982) February 4, 2020
Vázquez, dins l’estratègia espanyola d’ocupar posicions clau al Parlament Europeu per a torpedinar l’activitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí, va ser elegit president de la JURI, la comissió encarregada de decidir sobre la immunitat dels eurodiputats. Aquest òrgan parlamentari, normalment menystingut, fou considerat prioritari per PP, Ciutadans i PSOE. Amb el canvi de legislatura, els partits espanyols van passar de tenir-hi un sol representant –Rosa Estaràs Ferragut— a tenir-n’hi cinc (inclosa la presidència i una vice-presidència). D’acord amb aquesta estratègia d’estat, també es va col·locar Dolors Montserrat al capdavant de la Comissió d’Admissions i Juan Fernando López Aguilar a la de Llibertats Civils, Justícia i Afers Interns.
Un president atrapat pels seus perjudicis
Durant el procés de suplicatori contra Puigdemont, Comín i Ponsatí, Vázquez va reivindicar fins a l’extenuació la seva neutralitat, fins i tot incloent un punt teatral en les seves conferències de premsa. “Jo no sóc cap jutge, això només és un procés parlamentari”, va repetir manta vegada. No obstant això, l’essència antiindependentista de Ciutadans sempre acaba aflorant a la superfície.
Vázquez mateix, poc abans que comencés l’audiència dels eurodiputats, va rebentar la seva aparença d’imparcialitat, tot assenyalant que el rebuig de Bèlgica a l’extradició del conseller Lluís Puig no afectava les deliberacions sobre el suplicatori. “No hi té res a veure […] La sentència de Puig no hi està relacionada en absolut, i no afecta el procés dels suplicatoris. Són coses totalment separades, i jo no em ficaré pas en la sentència belga”, va dir.
Anteriorment, en una entrevista a La Vanguardia, havia criticat de manera oberta la defensa articulada per Gonzalo Boye: “Amb la mena d’intoxicacions que han enviat a tot el parlament, queda clar que ells han intentat des del primer moment de polititzar això, i això no és un procés polític. És un procés parlamentari d’acord amb un reglament que defineix perfectament les nostres competències.”
Aquestes sortides de to van anar acompanyades d’un escàndol encara més greu, la filtració al diari ABC de l’informe del ponent, el neonazi Angel Dzhambazki –enxampat en un acte de Vox aplaudint crits de “Puigdemont a la presó”–, fet que va dinamitar completament la confidencialitat del procediment contra Puigdemont, Comín i Ponsatí. Per si no fos poc, l’informe, que va ser validat per la JURI, va haver de ser esmenat pel Parlament Europeu perquè Vázquez no es va adonar que contenia errors molt greus i atribuïa a Clara Ponsatí l’acusació de malversació de manera errònia.
Tanmateix, el dirigent de Ciutadans no s’ho va prendre com un toc d’atenció i va decidir de tornar a posar en qüestió la seva imparcialitat. En un article a La Voz de Galícia, titulat “Puigdemont, la recta final”, Vázquez va celebrar que la JURI hagués avançat amb el suplicatori. “Sense llei no hi ha democràcia. I sense democràcia no hi ha Unió Europea. Aquest és el missatge que ressona alt i clar des de Brussel·les en aquest cas: quan les institucions i el dret són més forts que les insídies, les falsedats i la demagògia populista, guanya Europa. Guanya la democràcia”, va escriure.
A començament de març del 2021, abans que el suplicatori arribés al ple, el Parlament Europeu va expressar la seva preocupació per l’acumulació d’irregularitats i per la manca de rigor de Vázquez. “Hi ha una forta preocupació a la cambra per la manca de rigor en el procediment”, van dir a l’ACN fonts de la cambra, que temien que un nou revés del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avergonyís públicament la institució.
El 9 de març, el Parlament Europeu, després de grans pressions dels partits espanyols, va aprovar el suplicatori, tot i que amb una forta oposició: 400 vots a favor, 248 en contra i 45 abstencions. I ací, aquest moment que l’espanyolisme va celebrar com una victòria sobre l’exili, és quan van començar els veritables maldecaps per a Vázquez, perquè Puigdemont, Comín i Ponsatí van portar la retirada de la immunitat als tribunals europeus.
Gracias, Federico, por el Colacell. Me viene de fábula porque tras meses de asedio de Puigdemont y cia asoman ya un par de arrugas y hasta alguna cana.
Muy contento de estar mañana con vosotros y poder contaroslo en directo en @eslamananadeFJL.
¡Atentos! 📻 pic.twitter.com/T2IISR4zX6
— Adrián Vázquez Lázara 🇪🇦🇪🇺 (@AdrianVL1982) March 9, 2021
El clatellot i la humiliació del TJUE
L’estiu passat, en una intervenció a Preguntes Freqüents, Vázquez va repetir el relat triomfalista sobre el suplicatori i va defensar, tot i els clars indicis d’irregularitat, la pulcritud de tot el procediment. De totes maneres, no va poder evitar de criticar novament la defensa dels exiliats, els quals va acusar de voler intoxicar i enfangar el procés. “Els tres eurodiputats sotmesos al suplicatori han fet el seu lobby dins la cambra. Hi ha hagut una influència constant als diputats i han aconseguit de capgirar un nombre important de vots”, va afegir.
“Hem intentat interactuar amb ells de manera didàctica i lleial. Em sorprèn l’escàs rigor i nivell amb el que ha explicat quines són les seves funcions.” Gonzalo Boye (@boye_g), advocat de Puigdemont, Comín i Ponsatí #FAQScutxiviriTV3 https://t.co/QIGyDrltTV pic.twitter.com/pYLNDufeBS
— Preguntes freqüents (@FAQSTV3) June 5, 2021
Aquesta vegada, les declaracions del dirigent no es van quedar sense resposta. En una connexió de Madrid estant, Boye va lamentar que el dirigent de Ciutadans no hagués volgut debatre amb ell –va marxar gairebé corrent del plató de TV3–, tenint en compte que: “Poques persones ens han ajudat tant perquè les coses ens vagin bé”. Així mateix, el va advertir de les conseqüències dels seus actes i li va recordar totes les irregularitats que havia comès al capdavant de la JURI. “Desconeix clarament el procediment i les funcions que ha de complir. Les coses que ha dit són preocupants, segons sembla té una confusió molt seriosa”, va afegir.
De totes maneres, la repassada televisiva tan sols va ser un petit tast del clatellot que s’ordia a Luxemburg. Aquesta setmana, després d’un periple de més d’un any i mentre el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) no es pronuncia de manera definitiva sobre el suplicatori, el TJUE ha decidit de retornar cautelarment la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí.
En la interlocutòria, el vice-president del TJUE, Lars Bay Larsen, considera que durant el procediment Vázquez ha actuat de manera esbiaixada i amb manca d’imparcialitat. “El comportament del ponent i del president de la comissió JURI al qual es refereixen els recurrents pot demostrar prima facie una parcialitat o un prejudici personal envers ells”, diu el jutge.
Arran de les crítiques, Vázquez va publicar un parell de piulets assegurant que la decisió del TJUE no era definitiva. “Prudència i respecte a les decisions dels tribunals”, va afegir.
En cuanto a las acusaciones de los recurrentes: nada que no supiéramos ya.
Hoy no puedo más que reafirmarme en el buen trabajo de toda la Comisión de Asuntos Jurídicos: diputados, asesores y funcionarios del Parlamento Europeo, que juntos llevamos a cabo un proceso intachable.
— Adrián Vázquez Lázara 🇪🇦🇪🇺 (@AdrianVL1982) May 24, 2022
Una martingala per a salvar la reputació
Una setmana abans del clatellot judicial, Vázquez va convocar una conferència de premsa d’urgència al Parlament Europeu per a anunciar una nova martingala amb la intenció de retirar els escons a Puigdemont, Comín i Ponsatí, però també el de Jordi Solé (substitut d’Oriol Junqueras), i de retruc salvar-se la reputació. En aquest sentit, el dirigent de Ciutadans va dir que l’eurocambra no havia rebut la documentació de la Junta Electoral espanyola (JEC) que acredita la condició d’eurodiputat dels quatre independentistes.
Cuando la linde se acaba @AdrianVL1982 sigue: pic.twitter.com/1MjBsNSeZP
— Gonzalo Boye (@boye_g) May 18, 2022
D’acord amb la teoria de Vázquez, com que els eurodiputats no van jurar la constitució espanyola, no han complert “tots els requisits legals nacionals”, fet que impedeix de verificar les seves credencials. Per això, va explicar que, com a president de la JURI, havia demanat a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que enviés un requeriment a la JEC: “Perquè ens enviïn la notificació i la documentació per a verificar les credencials o, en cas que no sigui possible, explicar per què no hi és i les conseqüències que se’n derivin.”
D’aquesta manera, el dirigent de Ciutadans vol deixar novament en mans de la JEC el futur de Puigdemont, Comín, Ponsatí i Solé. Un tripijoc que atempta directament contra la doctrina del TJUE, que en la sentència d’Oriol Junqueras (desembre del 2019) va dictaminar que té la condició plena d’eurodiputat a partir del moment que és proclamat membre electe, sense la imposició de cap requisit per part dels organismes electorals estatals.
Qui és Adrián Vázquez?
Nascut a Madrid, però amb arrels a Galícia, Adrián Vázquez era un dels homes de màxima confiança d’Albert Rivera, quan Rivera encara dirigia Ciutadans. Durant anys li va fer d’assessor en matèria europea i va participar en les negociacions perquè el partit espanyolista fos acceptat a l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE), que temps després va expulsar CiU per complaure els seus nous socis.
Aquesta mena de maniobres i contactes als despatxos li van valdre el sobrenom de “el lampista europeu”. Abans de ser eurodiputat, Vázquez va exercir com a cap de gabinet de la delegació de Ciutadans al Parlament Europeu, tot i que ja tenia experiència a Brussel·les. Entre 2014 i 2015 va fer de cap d’oficina de Fernando Maura, que fou eurodiputat d’UPyD i vice-president de l’ALDE abans d’integrar-se a Ciutadans.
El 2019, després d’anys entre bambolines, Vázquez va fer el salt a la primera fila política i es va presentar a les eleccions europees (número 8 de la llista de Ciutadans). Inicialment, no va ser elegit, però el febrer del 2020, arran de la redistribució dels escons pel Brexit, va ser proclamat eurodiputat. Poc després, a la pregunta de quins eren els seus polítics de referència, va assegurar: “Albert Rivera és una inspiració constant, i Inés Arrimadas, que és el futur d’Espanya.”
Abans d’instal·lar-se a la capital europea, Vázquez, que s’ha format al Regne Unit i als Estats Units, va treballar en diverses organitzacions com ara l’OSCE, l’OTAN i l’Agència Coreana del Comerç. Entre 2012 i 2014, també va fer d’assessor d’Ana Palacio, la darrera ministra d’Afers Estrangers de José María Aznar.
