01.06.2018 - 22:00
|
Actualització: 03.06.2018 - 22:52
Pedro Sánchez hauria de donar la instrucció a la fiscalia que demanés la sortida en llibertat dels presos polítics catalans tancats preventivament. I també hauria de fer revisar les acusacions perquè es retirés la rebel·lió i la sedició. Així ho veu el jurista i catedràtic en dret constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo, que explica en aquesta entrevista les oportunitats que s’obren, a parer seu, amb la caiguda de Mariano Rajoy. Opina que els fets d’aquesta setmana al congrés espanyol evidencien que l’Espanya del bloc del 155 no és viable.
—Quines expectatives teniu ara amb Pedro Sánchez?
—Se n’obren moltes. És la primera vegada que s’aprova una moció de censura. A Espanya hem tingut una gran crisi des del 2008, i tenim, a més, una crisi territorial enorme amb Catalunya. Crec que ara es configura alguna cosa de nou, però encara no sé què, perquè no s’ha estabilitzat ni solidificat. Les mocions de censura anteriors no havien prosperat, i aquesta, que semblava que era la que tenia menys possibilitats, ha funcionat.
—Per què? És perquè Rajoy ha estat víctima de l’animadversió que ha anat sembrant?
—Per moltes coses. La intuïció de Sánchez ha estat que hi havia la possibilitat de confluència de dues posicions en negatiu. Hi havia una majoria que es podia construir al voltant del no a Rajoy, i una majoria del no a les eleccions immediates. Per aconseguir que reeixís el no a Rajoy, que flotava en l’ambient, calia donar garanties que no hi hauria eleccions immediates, perquè només li interessaven a Rivera i Ciutadans. Es tractava, doncs, de crear un moviment per a envoltar i aïllar Rajoy i el PP i que no necessités els vots de Ciutadans. Aquesta és la virtut de Sánchez a l’hora d’interpretar la moció de censura. Es tractava de garantir que no hi hagués eleccions de seguida, i alhora apartar Ciutadans, col·locant-los enganxats al PP. Un partit que ha fet de la regeneració un dels seus signes d’identitat resulta que és el que ha votat no a la moció i, per tant, sí a la continuïtat de Rajoy.
—Això pot tenir conseqüències negatives per a Ciutadans?
—És clar. Li quedarà per sempre. La imatge que ha quedat és que va votar contra la moció de censura a Rajoy; que volia que continués Rajoy, tot i parlar de regeneració. I també han perdut la supèrbia. Quan reacciones a la sentència del cas Gürtel del dia 24 dient que fins al dia 11, en un comitè executiu, no prendràs cap posició, doncs se t’avancen, és clar, i presenten una moció de censura. I amb aquella supèrbia, van dir que retiressin la moció, però ja no tenien la possibilitat d’exigir. Haurien d’haver pactat la data de les eleccions. Però no volien que en cap cas Pedro Sánchez fos president, que s’arribés a la fotografia d’ahir, i això els va condicionar.
—Han aïllat Ciutadans, però els poders fàctics de l’estat encara els defensen com la nova dreta.
—Sí, i molt. Tindrà el suport d’Aznar, i ha rebut el de Felipe González, d’Alfonso Guerra… Fins i tot, la vella guàrdia del PSOE manté una posició més acostada a Ciutadans que no pas a Pedro Sánchez. Però crec que ara es trobaran amb dificultats, ja ho veurem. Fins ara, per a Rivera tot han estat flors i violes, i ell comptava que en aquest moment tindria una posició determinant en la sortida. I ha estat l’únic que no ha tingut cap posició determinant, que ha quedat fora de joc i que ha fet un discurs que ha acabat essent el que Pedro Sánchez volia que fos.
—Què voleu dir?
—Aquest discurs tan d’extrema dreta que va fer, i amb aquella amenaça als independentistes, dient-los ‘aprofiteu aquests mesos perquè després votarem els espanyols i ja veureu quin pa s’hi dóna’. Tremenda, l’amenaça. Això ho va provocar Pedro Sánchez, quan l’incitava demanant-li si votaria sí o no, o què votava, i l’altre va entrar a la brega.
—Pedro Sánchez farà un gest amb els presos polítics?
—Pot fer que surtin en llibertat aviat; jo crec que es pot aconseguir. És que n’hi ha prou que el Ministeri Fiscal demani que surtin. El govern de Sánchez pot dir a la fiscalia que ho sol·liciti al jutge. Espero que ho faci, potser no demà ni demà-passat. Però espero que ho faci, i fins i tot crec que govern espanyol ha d’examinar de seguida la revisió de la qualificació de les conductes. Que això no és ni rebel·lió ni sedició. Potser fins i tot al Tribunal Suprem agrairien que es fes això. Perquè un delicte de rebel·lió no té cap sentit, i encara tenen pendent l’afer d’Alemanya, el d’Escòcia…
—Ho farien, fins i tot, anant contra els arguments de Llarena en la interlocutòria de processament?
—Sí. Perquè no és una interlocutòria ferma.
—Però seria una gran desautorització de Llarena.
—És clar. Però és que el Ministeri Fiscal pot canviar de criteri. Ara, més aviat caldria canviar el Ministeri Fiscal, però és més complicat, perquè s’elegeix per a un període de cinc anys… Però sí que es podria moure, Sánchez, i dir que això no pot ser, que és una barbaritat, que no es pot situar la qüestió de Catalunya en aquests termes.
—Fa quatre dies, Pedro Sánchez deia que canviaria el delicte de rebel·lió del codi penal per adaptar-lo a l’independentisme.
—Sí, i espero que no ho faci. Va dir que el volia vincular a una ruptura de la integritat territorial per part d’òrgans constitucionals de l’estat, com les comunitats autònomes. No crec que ho faci. És una de les coses que va dir que –m’imagino– haurà de corregir, com també el to bel·licós que va fer servir contra Torra. M’imagino que això anirà desapareixent.
—Fins on pot arribar Sánchez?
—Que desaparegués Rajoy era una condició necessària per a qualsevol cosa; amb Rajoy era impossible res. Perquè la trajectòria que tenia el marcava de tal manera que era impossible fer res. Per donar una solució a Catalunya també cal que desaparegui Puigdemont. I no ho dic per equidistància, que no faig Puigdemont igual de responsable que Rajoy, ni de bon tros. Però són dues persones que s’han cremat en aquest procés, i en aquesta nova fase ells ja no poden ser protagonistes. Hi ha persones que en un moment donat cauen en un lloc determinat, i ja no en poden sortir; ja no hi ha capacitat de rectificació, perquè estan identificades amb un determinat discurs. I el discurs compromet més, fins i tot, que els fets. I Puigdemont és Puigdemont. Jo no crec que s’hagi equivocat, i que el fet d’haver-se’n anat d’Espanya li ha permès de defensar-se i de situar el tema i agafar oxigen. Però si canvien les circumstàncies i entrem en un moment diferent, ell ja no pot ser l’interlocutor. Perquè està massa condicionat. Ell ja ha posat l’estat espanyol davant un mirall en què no es volia mirar.
—Sánchez pot arribar a negociar un referèndum?
—Jo crec que això no podrà ser. Ara mateix no veig que al PSOE hi hagi una majoria per a una posició com aquesta. Ara el PSOE és molt sòlidament contrari a la proposta d’un referèndum.
—Per més que Podem els pugui condicionar al congrés?
—És que Podem tampoc no ho té clar, això. Però ha tingut més marge de maniobra que no el PSOE, que té una vella guàrdia tremenda i comunitats com Andalusia que hi estan radicalment en contra i que pesen molt en el partit. El referèndum ara mateix no és una opció en el temps en què és possible fer prediccions.
—Què voleu dir?
—Que les coses també canvien, i ja ho veiem. I allò que sembla possible en un moment després esdevé possible. Però jo ara mateix no ho veig. En canvi, sí que veig possible que es pugui apartar el poder judicial del problema. Aquí sí que es pot moure la cosa; que sigui la política qui ho mogui, perquè els jutges hi sobren. Amb l’objectiu de fer una negociació política.
—Pedro Sánchez no ho tindrà pas fàcil, per l’hostilitat mediàtica, per la composició de les forces que li han donat suport…
—D’hostilitat mediàtica, sí que en tindrà. Però en l’àmbit parlamentari, si més no en relació amb Catalunya, jo crec que no. De fet, una cosa bona que ha tingut la moció de censura ha estat l’aixecament del cordó sanitari que hi havia respecte del nacionalisme català i, en certa manera, del nacionalisme basc. Que són parlamentaris com els altres i que s’ha de comptar amb ells.
—Un cordó sanitari que Pedro Sánchez va ajudar a traçar.
—Sí, hi havia contribuït, amb el 155. Però la moció de censura ha posat de manifest que l’Espanya del 155 no és governable. Si Espanya es vol governar amb normalitat i amb estabilitat, no pot ser amb el 155. El nacionalisme català i el basc han de formar part de la constitució material d’Espanya en el seu conjunt. I si es mutila aquesta constitució, això condemna Espanya a la ingovernabilitat. La moció de censura ha estat possible perquè s’ha aixecat aquest cordó sanitari, perquè els partits nacionalistes hi han comptat, com havien comptat sempre.
—El dia a dia per a Sánchez no sembla que hagi de ser fàcil, amb una majoria que depèn de tants partits.
—Però és que venim d’un govern anterior que ha fet tantes barbaritats. No dic ara, sinó des del 2011 amb la majoria absoluta. Hi ha moltes coses que es poden fer i que poden estar molt bé. Per exemple, la modificació dels articles de la llei mordassa de què va parlar Pedro Sánchez. O totes les multes que s’han imposat d’acord amb aquesta llei. Són decisions administratives que es poden anul·lar amb un decret. Totes. Tornar els diners a la gent que han multat per haver protestat contra l’AVE a Múrcia, per exemple. Hi ha més de seixanta mil multes! Hi ha missatges que es poden enviar amb això, com el respecte a la llibertat d’expressió, al dret de reunió, al de manifestació.
—Es pot revertir la persecució policíaca i judicial que hi ha hagut en aquest sentit?
—Sí. I també es pot canviar la manera d’enfocar la política educativa… Hi ha moltes coses que es poden fer i que ajudarien a canviar el clima. Però, primer de tot, cal fer sortir la gent de la presó. Aquesta és la primera cosa que ha de fer Sánchez. A veure com ho fa, parlant amb el ministeri fiscal: ‘Al carrer, al carrer.’ I després, el procés es posa en marxa o s’atura, ja ho veurem. Tan bon punt ets en el govern, les coses es poden moure d’una altra manera. També haurem de veure quina és la situació econòmica, perquè si la cosa a Itàlia esclata, ens pot complicar la vida a tots. La inestabilitat econòmica pot ser una amenaça. Però mentrestant, de gestos per a dir a la gent que podem conviure i respectar el pluralisme de la societat espanyola, se’n poden fer.
