Pérez Royo alerta que el govern espanyol vol suspendre de manera encoberta l’autonomia de Catalunya

El catedràtic de dret internacional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo alerta que durant aquests últims dies el govern espanyol ha fabricat un buit jurídic ‘per fer el que li doni la gana’ a Catalunya i per a suspendre’n l’autonomia ‘de facto’ sense haver de passar pel control del senat, que implicaria l’activació de l’article 155 de la constitució. Ho ha exposat en aquest article publicat avui a ElDiario.es, en què qualifica de ‘monstruositat jurídica’ el mecanisme pel qual el govern de Rajoy s’ha disposat a agafar el control dels comptes de la Generalitat.

En declaracions a VilaWeb, Pérez Royo explica: ‘Apliquen l’article 155 de manera encoberta. De manera subreptícia i espúria. Es construeix un buit jurídic per fer el que els doni la gana. El 155 obliga a dir què i com es volen fer les coses. I això no ho volen fer. S’ha suspès de facto el dret d’autonomia de Catalunya. Fan el que no es pot fer. Si volen suspendre l’autonomia han de seguir un procediment, que és el que preveu l’article 155.’

Aquest procediment és descrit per l’article 189 del reglament del senat, que explica com s’ha de desplegar el 155. El govern espanyol hauria d’aprovar un decret en què s’identifiqués la situació d’emergència per la qual es vol activar el 155 i exposar les mesures necessàries per a poder-la encarar. La mesa del senat ha de rebre aquest decret i traslladar-lo a la comissió de comunitats autònomes, que l’haurà de debatre i aprovar. Després, ha d’anar al ple, en què també s’haurà de debatre i votar. Hi han de poder intervenir els grups parlamentaris, i s’ha d’aprovar per majoria absoluta.

Doncs el govern espanyol s’ha saltat tot això, tots els terminis i la transparència sobre les intencions i les mesures que es volen imposar que implicaria el procediment del senat. ‘Per activar el 155 han d’identificar amb claredat quina és la crisi política i constitucional que volen afrontar. I després han de dir quines mesures volen adoptar i durant quant de temps ho volen fer. I això no ho volen fer, no volen posar-ho per escrit ni sotmetre-ho a un debat que, encara que es fes en una cambra tan domesticada com el senat, seria públic i televisat’, explica.