Pérez de los Cobos: l’ou de la serp ja ha esclatat

Fàstic, molt de fàstic i pensar que en una enquesta recent per la Universitat de Barcelona, el resultat segons els ciutadans enquestats era el segon diari amb més credibilitat era La Vanguardia; tela
Que malgrat la campanya de l’ANC envers les empreses de l’IBEX 35 com la puta Caixa, Banc de Sabadell, Endesa i així un llarg etcètera, una part important de la societat segueix sent client d’aquestés empresas.
Com dic, molt de fàstic , aquesta societat té els polítics que han votat com el lerrouxista Tardà, Rufian la reina del cinisme Colau, etcétera etcètera; Ja que dir d’en Pedrito i Marlaska

Com diria Xavi Castillo, la merda ja els reglota.
Fins quan haurem d’esperar? La majoria de la classe política dels PPCC sembla que està amortitzada. La que no ho està i té possibilitats, ara ha de suportar un nou atac de la claveguera de l’estat que torna a voler sang. Ja la van tastar i saben que poden trinxar, amb la complicitat dels poders claveguerils i amb el vist-i-plau del monarca, qualsevol polític i/o política que s’atrevisca a denunciar el gran femer en que s’ha convertit aquesta monarquia bananera espanyola.
Sols el poble salva al poble. Esperem comptar amb l’ajuda de la merda, que de tant reglotar-los a la gola al règim, els acabe ofegant, i a nosaltres ens faça un poc més fàcil la nostra llibertat.

És a dir: quan has donat masses poders a tot allò que representa De Los Cobos, ja no controles els esdeveniments. Així doncs només tens dues vies a l’horitzó: si no t’emportes tu el carro pel apedregar, estàs deixant que se l’emporti un altre. La serp ha nascut, i has de ser mes serp que la mateixa serp.
Al meu parer, té tota la raó el senyor Partal refermant la seva idea que Madrid està esclatant. No en tenen d’altre. I crec poder enfilar una agulla d’apuntar des d’aquest mirar.

Per segon dia consecutiu, demano disculpes per la llargada del text. Sorry.

El 30/09/2014 (plena efervescencia prèvia al 9/N) publicava un bloc a Vilaweb : “El 1881, una carta de Duran i Bas (ministre espanyol, i abans rector de la UB) al president espanyol Francisco Silvela, ja feia la següent consideració:
‘Va penetrando en todas las clases sociales la doble idea de que en Madrid se desdeña en general todo lo que no son intereses exclusivos de la Corte, y que so todo se tienen mala voluntad hacia Cataluña. Y esta doble idea va uniendo a todas las clases sociales. Lo cierto es que Madrid y Cataluña no se entienden.’ 134 anys!!!!! “ (139, a maig de 2020)

També hi exposava: “Espanya és un país que lidera alguns dels rànquings negatius, en els quals seria millor estar en els llocs més baixos de la llista:
1r. País en desigualtat econòmica i social a UE.
1r.País en percentatge de treballadors en atur a Europa.
1r. País en percentatge de joves en atur a Europa.
1r. País europeu en quilòmetres d’AVE. Per davant d’Alemanya i França. A nivell mundial, només darrera de Xina. Amb una mitjana d’ocupació i de rendibilitat per sota de l’alta velocitat alemana i francesa.
1r. País europeu en sentències condemnatòries dels tribunals europeus, en concret del Tribunal d’Estrasburg.
Top-3 països de la UE amb més deute sobirà: 1 Bilió d’Euros, el 100% del PIB.
Top-3 països de la UE amb més dèficit públic : El fons de reserva de les pensions ha baixat un 35% en els darrers anys.
Top-3 europeu amb els serveis bàsics més cars, gas, electricitat, internet.
Top-3 europeu amb la centralització operativa d’aeroports. Darrera de Romania!!!, les decisions estratègiques de l’aeroport de Barcelona no les pren un consorci territorial/privat, coneixedor de les necessitats per fer-lo rendible, sinó AENA Madrid, per afavorir l’enlairement de Barajas i la seva flamant terminal.
Top-5 països europeus amb més percentatge d’aforats i indultats concedits pel govern.
Top-5 països europeus amb la més alta percepció ciutadana de corrupció.
A l’altra banda dels rànquings, els que primen la qualitat i l’excel•lència, en els que convé estar ben amunt en les posicions, tenim:
Rqng. Universitats amb màxima valoració: Cap universitat espanyola entre les primeres 200 de tot el món. La primera catalana, la UB, en el lloc 166è, la segona, la UAB, en el lloc 175è.
Rqng.Transparència institucional: Espanya en el lloc 150è.
Rqng. Creació d’empreses, a la mateixa alçada que Uganda i Equador.
Rqng. Justícia social dins dels països europeus. Lloc 22 sobre un total de 28.
Rqng- Publicació articles científics. Espanya 1,5 documents per mil habitants ; Catalunya 2,0 %o ; Aústria i Finlàndia 2,5 %o ; Suècia 2,9%o.
Espanya, a l’alçada de l’Iran en independència judicial
Un estudi del Fòrum Econòmic Mundial situa l’Estat espanyol en la posició 72, seguit de la república islàmica persa i Indonèsia

Espanya se situa al nivell de l’Iran en independència judicial, segons un estudi del Fòrum Econòmic Mundial. D’un total de 148 Estat analitzats, l’espanyol ocupa el lloc 72. Just darrere seu hi van la república islàmic persa i Indònesia. Espanya obté un escàs 3,7 de nota.Els països amb una justícia més independent del poder executiu són Nova Zelanda (6,7), Finlàndia (6,6), Irlanda (6,4), Hong Kong (6,3), Noruega (6,3) i el Regne Unit (6,2).
Espanya, en canvi, queda per sota de Botswana, Malàisia i Aràbia Saudita. Just per sobre seu se situen Zàmbia (3,7), Itàlia (3,7) i Lituània (3,7), que també queden malparades en el rànquing, titulat Executive Opinion Survey. L’estudi ha valorat la independència judicial respecte dels governs, els ciutadans i les empreses.

“Antes de comenzar la crisis, en el ranking mundial de las economías de todo el mundo España ocupaba la novena plaza en términos nominales, es decir, el PIB medido con los precios en moneda local y convertido a la divisa estadounidense. Ahora se ha situado en el puesto 14º, lo que supone una caída de cinco posiciones, según las estimaciones de PIB de 2014 actualizadas ayer por el Fondo Monetario Internacional (FMI).”

Recordem-ho: Dades de 2014 ¡!!!!! 🤦‍♂️

¿Què ha passat en aquests 6 anys perquè la força de 2,0M de conciutadans, el compromís de centenars de milers manifestants resilients, i l’execrable persistencia espanyola en continuar liderant rànquings vergonyants, no hagi provocat el xoc definitiu d’aquell tren estatal que viatjava a velocitat infernal per un pendent irreversible?
Com vam renunciar a fer servir les bones cartes que ens havia posat a la mà la història i la responsabilitat cívica? 😢
Per tant, des del respecte intel•lectual, professional, i personal cap al director (recordo haver-lo portat fins a Barcelona, després de l’acte / col•loqui celebrat al nostre municipi), he de dir que tant de crítica –justa i necessària, cert- al que fan els espanyols, em destarota. No pas perquè no la comparteixi, sinó perquè sembla dispersar l’energia que hauríem de tenir en “quadrar” els nostres. És la rebequeria de la part feble d’un conflicte, cert. Fills menors respecte a pares. Dona menystinguda respecte a marit maltractador. Minoria respecte a majoria. D’acord. Però a efectes pràctics: dubto que cap espanyolista deixi de votar a favor de la unitat espanyola, només perquè tot, -però tot- ho fan malament els mesetaris. No crec que augmentem la base tot llistant les mancances dels unionistes. En canvi, ens distreu de l’únic, sí, l’únic objectiu polític important pels propers mesos : recosir, obligar els partits catalans a reconstruir ponts entre ells, o amenaçar-los d’una llista cívica per a les properes eleccions.
I, tenint en compte que vaig demanar propostes per a la república, aquí va la meva 8a. Una Catalunya federal. Només un parell o tres de conselleries a Barcelona. A escampar-les pel territori : Lleida, Catalunya Central, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Girona. Descentralització real, com a Suïssa, com a Alemanya.

Georges Bataille (…Ensayos 1944-1961) explica bé la reflexió de Hegel sobre l’amo i l’esclau: “L’amo romandrà idèntic a sí mateix, mentre que l’Esclau es transformarà perquè treballa.” Bataille cita aquest text d’Alexandre Kojève: “‘L’amo força l’esclau a treballar. I al treballar es torna amo de la Natura. Però no es tornà Esclau de l’Amo sino perquè -en un principi- era esclau de la Natura […]. Al conversir-se pel treball en amo de la Nartura, l’Esclau s’allibera, doncs, de la seva pròpia naturalesa, del seu propi instint que el lligava a la Natura; el treball llavors l’allibera també de sí mateix, de la seva naturalesa d’Esclau, l’allibera de l’Amo.”

Benvolgut Director, excel·lent editorial de molt bon llegir, però les coses són com són i no com ens agradaria que fossin. Ells tenen la AEAT, els picoletos, el costat fosc de la força amb punyetes a les mànigues, la cabra, i són 40 milions. India tenia a Gandhi però eren deu vegades més que els anglesos, el mateix podem dir de Nelson Mandela. Clar que hi ha precedents, però nosaltres no som finlandesos i mai faríem la “Guerra d’hivern”, ni tant sols som irlandesos. Podem somniar llegint terapèutiques editorials de vós, però en despertat (com diu el deliciós i cruel link de Jaume Bosch), el dinosaure continuava allà. Salut.

Pérez de los Cobos: l’ou de la serp ja ha esclatat. D’acord. Però és que els ous de serp no esclaten mai d’un en un, sinó de varis en varis o de molts en molts, i la darrera posta va ser immensa i ja està prou madura per a esclatar. Ara cal veure com reaccionen els milers d’ouets de la guàrdia civil, veure com el poder judicial i el traficant -que n’és l’amo se situen al seu costat contra el gobierno, i sobretot, veure què fan els ous de l’Ibex 35 per no perdre poder en el posicionament en el tauler… Com tot, a espanya, això també serà una qüestió d’ous, no pas de coneixement, però cal estar preparats, perquè el tren en baixada i sense frens ja està entrant a tota velocitat a l’estació terminus.

ELS SISMÒGRAFS NO SOLEN ENGANYAR, PERÒ…

Parlem de conflicte entre l’estat (el deep, el que vulgueu) i el govern PSOE-UniPod. Un conflicte amb l’Estat quan es manifesta, implica divergències profundes…

…Si no ho són en els valors coincidents del nacionalisme espanyol (un país, una nació), ¿Més aviat podem parlar de passar comptes dins la dinàmica pròpia del poder (pressions per canvi de socis)?, o si el calat és més fondo, ¿De què parlem?

PS. En el meu imaginari les serps són beneficioses. Ep! que ningú es confongui…

“aquesta idea tan arrelada en l’imaginari espanyol que la policia és un instrument no al servei dels ciutadans sinó de la classe política.” Sí, per això es van quedar tan astorats al judici quan Quim Forn els intentava explicar amb tota la paciència de què fou capaç que ell recolzava la independència però que no va exigir els Mossos ni el seu cap que ho fessin. Senzillament, no els entrava al cap.

Però tot això ja ho sabem. Tinc la sensació que cada cop som més lectors i lectores en aquest forum i fora d’ell que estem tips de la crítica a Espanya. És patològica i és un mecanisme evitatiu per no haver de mirar-nos al mirall. Espanya ja pot esclatar que si nosaltres no entenem els motius que ens fan quedar-nos-hi, l’esclat serà (ja és) amb nosaltres dins. Perquè encara que sigui un tòpic, si no hem marxat és perquè no hem volgut. Acceptem el relat del “no ens deixen” com un adolescent irresponsable, quan la realitat és que temem el preu a pagar per la llibertat. Poder es pot fer gairebé tot.

El problema és que l’estat profund està sempre per sobre els governs. Seguint l’exemple de la Vanguardia, recordo que algun dia del mes de juny de 1974 estava a la Parròquia de Sant Agustí -espai totalment abarrotat de gent- esperant al capellà que havia d’oficiar el funeral de Puig Antich. Quan va sortir a l’altar va deixar anar els noms de dos o tres persones mortes a les quals dedicava aquella missa. No va anomenar per res Puig Antich. La gentada va començar a cridar i xiular davant el cinisme d’aquell capellà que encarnava l’estat profund. Vam sortir gairebé en fila índia per un passadís fet pels ‘grisos’ que anaven fent servir la porra mentre avançàvem pel carrer de l’Hospital en direcció plaça del Padró. La serp campa des de fa molts anys, des de la constitució del 78, des del 23 F, des del 20 S de 2017, des de l’octubre del 2017, des de l’octubre de 2019, … i els nostres avis ens en parlarien molt també de la serp.

S’ha deixat arrelar massa el poder de la guàrdia civil, uns servidors del poble que els paga, han esdevingut una part cabdal del poder profund, i ara això ha desembocat en una guerra per el poder, i acabarem rebent tots,……ja fa temps que es ve dient, que hi ha una por a aquest poder armat, per part de la suposada esquerra espanyola, que en virtut d’aquesta por, se els hi ha fet la vista grossa moltes en infinitats d’ocasions, al punt que s’han cregut immunes i els amos de tot, fins que ara van a per el govern que no agrada a la dreta extrema i a la extrema dreta, com no els varen parar a temps, ara es el seu cul i els seus sous els que perillen, Marlaska ha fet un acte a la desesperada, ha gosat tocar al cos intocable, i ho pagarà molt car, la guerra la tenim servida, amb un problema greu, molt greu crec jo,…ells tenen las armes….que te el govern espanyol per a defensar-se d’aquesta gent armada?,..que tenim el poble català?, .res, no te ni tenim res, poden destituir a qui vulguin, però quant ells diguin prou, amb un cop de puny els esclafen, encara que això porti l’expulsió d’Espanya de Europa, tant els hi fa, de fet estar sota Brussel·les ja els hi emprenyava molt. Ja era molt evident qui manava a Espanya per damunt del govern, i crec que el PSOE a volgut aparentar a Europa que manen ells, lo qual no es cert, doncs la serp no es morta, i els ous son a centenars, si no a mils, fins i tot dins el PSOE. I en tot això, que hi diu el rei?…..l’emèrit ja ha fugit al carib, i el que tenim que farà?…..repeteixo, això no quedara aquí, “el cuerpo no perdona” i menys -en el seu vocabulari-, que “a un hombre macho, lo destituia un maricón”……segur els hi ha fet un mal terrible…

Tinc un company de feina, que sempre celebra aquests tipus de notícies. Si dimiteix un polític corrupte espanyol, si jubilen un jutge prevaricador espanyol, sí cau un govern espanyol del pp… Ahir, el primer que em va dir, tot cofoi, abans de res, va ser la destitució del guardia civil espanyol. La resposta, com sempre, en col·locaran un altre igual (d’espanyol) o pitjor.
Valgui això com a comentari sobre l’editorial.
Deixem de mirar cap a Espanya i pensem en com alliberar-nos i fer-los fora de la nostra terra? Que marxin (no que marxem, com molts companys repeteixen, encara que ja s’entén…)

Quanta sorpresa i lamentació! estem en descoberta permanent.

Com diu Eduard Samarra “Però tot això ja ho sabem. Tinc la sensació que cada cop som més lectors i lectores en aquest forum i fora d’ell que estem tips de la crítica a Espanya. És patològica i és un mecanisme evitatiu per no haver de mirar-nos al mirall”

A mi em sorprèn més el què diu Partal “que el colp d’estat del 20 de setembre del 2017 va aconseguir de frenar momentàniament el procés d’independència de Catalunya però va tenir un efecte, un preu, devastador per a Espanya, que a la llarga serà molt més determinant que el primer.”

Ara a pilota passada ja es pot acceptar que anem per fases? ja no és la irresponsabilitat dels “nostres partits” aquell pas endavant que no va culminar? perquè doncs finalment es reconeix la validesa de l’intent? . A veure si alguns opinadors del fòrum comparteixen això, sobretot ara que el President Puigdemont diu (també) que cal trepitjar tots els camins, que tots som imprescindibés, que unitat no és llista única, i que calen molts anys de “preparació” per enfortir-nos en tots el camps, i aconsellant que el President Torra com a cap de Govern segui a una taula creda no pas per renúncies, sinó per posar en evidència això que ja sabem i die cada dia.

Estic convençut que la única manera que tenim els independentistes te treure profit del podriment d’Espanya (d’esclafar l’ou de la serp quan encara és a la closca), és anant units i esperar a barallar-nos quan tinguem la independència molt assegurada.

No sé per quina raó em venen a la memoris els dos darrers versos d’una llarguíssima poesia de Gabriel y Galan de nom LA PEDRADA que els Maristes em van fer aprendre de memòria fa seixanta i tants anys i que encara puc recitar sencera.

Els dos versos son aquests:

¿Somos los hombres de hoy
aquellos niños de ayer?

Jo també crec inútil parlar dia sí i dia també de com dolenta és Espanya. Ja ho sabem que només volen la nostra assimilació i la mort de la nostra nació, començat per la llengua. Aquesta és la realitat i bé…què fem amb ella? Construïm l’alternativa d’una vegada per totes….fem el primer pas…gent valenta i amb les coses clares i que parli clar i català…per començar una alternativa que digui senyors vam fer el referèndum i el vam guanyar…!
Sr. Partal jo tinc la impressió que d’un temps a aquesta part el seu digital també rep pressions i no parla del tot clar!