Pere Soler: “El discurs que la normalitat només tornarà a l’escola si es vacunen els nens és fals”

La setmana passada l’Agència Europea de Medicaments (EMA) va avalar la vaccinació amb Pfizer a menors de dotze anys a setze. I amb aquesta aprovació s’obria la porta a la vaccinació d’adolescents i infants. El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray, anunciava que al setembre es podria començar a vaccinar aquesta franja d’edat als instituts. Ràpidament, experts en la matèria sortien a alertar que no cal córrer per aplicar aquesta mesura. Xavier Abad defensava en una entrevista a VilaWeb que la població infantil i juvenil no és vaccinable. I Magda Campins deia que calia vaccinar tan sols els adolescents amb patologies prèvies i recomanava de prioritzar adults de països vulnerables. En parlem amb Pere Soler, cap de la unitat de patologia infecciosa i immunodeficiències de pediatria de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona.

—Nova polèmica sobre la covid-19 i els infants. Malgrat que els epidemiòlegs diuen que el vaccí en els infants no hauria de ser prioritari, el govern espanyol i el català ja parlen de vaccinar-los al setembre…
—Hem de fugir d’aquesta idea que els metges diem una cosa i els polítics en fan una altra. Si no, tornarem a començar una altra polèmica, com la que vam tenir quan vam obrir les escoles. Hem d’intentar evitar això a la ciutadania. Aquí la qüestió important és per què volem vacunar els nens?

—Per què?
—El principal motiu hauria de ser protegir-los. Si la malaltia els afectés, els hauríem de vacunar. Però això, com ja hem dit altres vegades, no és així. Tenim prou dades per a afirmar que els infants i adolescents no tenen riscos amb la covid-19. No tenen complicacions, ni ingressen. Per tant, realment el benefici és pràcticament nul. I arran d’aquesta situació hem de pensar si s’ha d’aplicar. I si finalment decideixen fer-ho, hem d’estar 100% convençuts que és segura. En les vacunes pediàtriques els hem d’exigir una seguretat molt més gran. Tot i que les dades dels adults demostren que és prou segura a curt termini, i per tant també ho hauria de ser en infants, l’estudi que ha portat a l’EMA a l’aprovació de la vacuna de Pzifer per a adolescents de dotze a quinze anys, és molt minso. Parlem de dos mil casos i escaig. De fet, l’EMA ja ha dit que l’estudi és massa petit per a detectar efectes secundaris no desitjats. Això em fa preguntar: Podem quedar-nos tranquils amb les dades de l’estudi? Sí. Però cal córrer vacunant adolescents sense tenir prou informació? Possiblement la medicina d’emergència que hem practicat amb els adults, perquè la gent es moria, no cal que la practiquem amb els infants. Cal tornar a la medicina d’evidència. Calen dades més clares.

—Però pot ser que s’hagin de vaccinar per arribar a tenir la immunitat de grup?
—Podria ser un altre motiu per a vacunar-los. Però realment no tenim prou informació per a saber si això passarà. De moment, vacunant només persones més grans de cinquanta anys, ja hem vist que s’ha reduït la corba de mortalitat. Segurament, arribat aquest punt haurem de decidir si volem fer desaparèixer la circulació del virus, una cosa poc probable, o evitar casos greus? Fins on jo sé, l’objectiu és que la gent no es mori i les que les UCI no es col·lapsin. I som força a prop d’aquest objectiu, si la població adulta es comporta.

—Per tant, és improbable que aconseguim d’eliminar el coronavirus?
—És clar, si no en volem ni un cas, llavors segur que haurem de vacunar tothom. Però també es pot decidir que importa evitar els casos greus. Que només hi hagi algun cas de tant en tant, com passa amb moltes altres malalties. Si és així, no és necessària la vacunació en infants. Però a més, també hi ha una part més moral. Hem de voler vacunar menors d’edat, que no tenen capacitat per prendre decisions, per protegir els adults? O encara podem anar més lluny: hem de vacunar els adolescents per protegir els adults que no ho han volgut fer? Caldria fer una valoració bioètica per a respondre a aquests dubtes.

—Hi ha països que van més avançats en la vaccinació. Podrien servir de mirall?
—Si, les dades de països amb més vacunats, per exemple Israel, demostren que quan vacunes els adults, la corba de desens de casos pediàtrics és paral·lela. La transmissió en aquesta malaltia és d’adults a nens, i per tant, és normal que passi això. Ara, no tenim prou dades per a saber quin percentatge haurem de tenir perquè hi hagi una immunitat de grup. Encara que tot fa pensar que no caldria vacunar els adolescents.

—Hi ha qui defensa que s’haurien de vaccinar perquè poguessin tornar a la normalitat i llevar-se la màscara a les escoles…
—Des d’un punt de visita egoista, com a pare, pot ser còmode. Molts pares pensaran que si els vacunen, no caldrà que els confinin. Però, és clar, si aconseguim que la circulació del virus sigui prou baixa, com probablement passarà els mesos vinents, les escoles podran relaxar mesures sense la necessitat de vacunar. Alemanya o el Regne Unit, que ja hauran pres mesures d’aquestes, perquè tenen un percentatge de vacunació més alt, ens podran ajudar a decidir. El problema és que la comunitat educativa ho vol saber de seguida per poder-se planificar el curs que ve. Ja voldríem poder-ho saber, però cal ser conscients que continuem vivint enmig d’una pandèmia. No podem respondre a aquestes preguntes encara.

—Podria ser que es poguessin llevar la màscara a les escoles sense haver estat vaccinats?
—Tal com van les dades i amb la gent que hi haurà vaccinada, al setembre s’haurà de posar sobre la taula la retirada de les màscares per al grup de sis anys a onze. Segons el moment que puguem fer això, haurem de valorar quan ho podrem fer amb els més grans. El discurs que la normalitat només tornarà a l’escola si es vacunen els nens és fals.

—Per tant, no cal córrer a prendre aquesta decisió.
—Encara cal aplegar molta més informació. No som en una situació d’emergència. Salvar la gent que viu a la residència o els de setanta anys sí que ho era, els infants no. I menys si el seu voltant, que sí que és vulnerable, ja ha estat vacunat. Us poso un símil: al principi vam tancar les escoles, perquè ens pensàvem que la covid-19 era com la grip, i que els infants eren qui els qui l’encomanaven als adults. Ara sabem que no. Però imaginem-nos que fos així. Al nostre país moren milers de persones cada any per la grip, i no vacunen els nens. En canvi, els Estats Units, si més no, mantenen la coherència, i sí que ho fan. Quin sentit té vacunar-los per a la covid-19, però per a la grip no? Cap, en la grip els nens són poc asimptomàtics. Són els qui infecten els adults, que sí que poden tenir quadres greus. Quina coherència tindria començar a vacunar els infants sense tenir tota la informació, si no ho fem amb la grip.

—També molts científics diuen que abans de vaccinar els infants caldria vaccinar adults de països més vulnerables.
—Les vacunes són un bé limitat i això és una pandèmia mundial. L’exemple més clar és que anomenem variant britànica la que és prevalent a Catalunya, i en canvi a Anglaterra la predominant és l’índia. Amb una pandèmia mundial té molt més sentit que es vacunin tots els adults dels països amb menys recursos, i no que dediquem les vacunes als nostres adolescents. I no dic això només des d’un punt de vista solidari, sinó també perquè si no ho fem així, s’obrirà la possibilitat que hi hagi persistència de variants amb capacitat de resistència i que aquestes puguin arribar aquí. Fins i tot d’una manera purament egoista, t’ha de preocupar molt més vacunar els adults d’uns altres països. Perquè les variants comencen en un país, però acaben a tot arreu. Si la decisió depengués de mi, miraria quins són els països dels quals tinc més immigració i els oferiria la vacuna. Crec que seria la cosa més intel·ligent.

—Magda Campins deia l’altre dia que potser s’hauria de prioritzar vaccinar adolescents amb alguna patologia prèvia.
—No hi estic d’acord, no hi ha grup de risc en els infants. No hi ha nens amb malalties de base que tinguin un quadre més greu. Potser des del Departament de Salut faran aquesta aproximació, però des d’un punt de vista del que ha passat amb la covid pediàtrica a Catalunya, no té sentit. Aquests infants no han estat ingressats. Hi ha companys que diuen que no hi ha hagut casos perquè han estat molt protegits. Estic convençut que hi ha casos que han anat a l’escola…

—Però potser els pares han patit molt durant la pandèmia i el vaccí els podria donar certa tranquil·litat.
—És clar, però això és com quan la gent va el pediatre perquè es pensa que el nen té febre i se li ha de donar un medicament, i al final li acaben donant un antibiòtic, perquè la mare es tranquil·litzi. No acostuma a ser bo. Té sentit gastar unes vacunes que són escasses per tranquil·litzar els pares? No ens en sobren. Recordo que encara no hem vacunat la gent menor de cinquanta anys.

—I una última pregunta… Per què hem de vaccinar els de disset anys i no els de quinze?
—Aquestes situacions ridícules passen sempre. A tot hi hem de posar un punt de tall. Sí que us podem dir que hi ha molts més estudis sobre els joves de disset anys.