Pere sense llop

El president Pere Aragonès ha pronunciat aquest vespre una conferència coincidint amb l’aniversari de la victòria independentista del 52%. El discurs, de tres quarts encara no, ha estat bàsicament llegit a la sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, on 300 convidats i 65 periodistes han escoltat el full de ruta del president amb menys ímpetu d’aquests darrers anys, amb permís de José Montilla. Un full de ruta que es podria resumir així: en Pere sense llop.

Efectivament, un any després de la victòria, durant el qual el gran trumfo del republicà, la taula de diàleg, no avança, i hores després de l’enèsima empenta electoral dels franquistes de Vox, aquesta vegada a Castella i Lleó, el president català ni vol fer por, ni vol exagerar-la, ni vol amenaçar, ni vol fer pressió. Cap ensurt ni al govern espanyol, ni als socis de govern, ni a ningú. Aragonès és l’home dels pactes i la discreció, simbolitzada en la seva entrada a la sala Oval, amb piano de fons, caminant sense mai trepitjar fort, gairebé diríem que damunt cotó fluix. Es podrà valorar si a Catalunya li fa falta aquesta calma, vorejant l’ensopiment, o si li caldria tensió, vorejant el caos. Però ningú no podrà dir que no haguéssim estat avisats. Aragonès es va presentar a les eleccions allunyat de l’èpica. Avui el seu equip avisava abans de començar: “No espereu màgia.” I ni èpica ni màgia, no hem tingut.

El discurs, que podeu veure sencer, es pot resumir amb el comptador de paraules (Catalunya 63, Espanya 7, Unió Europea 2, Països Catalans 0, independència 3, pandèmia 3, revolució verda 2, socialisme 0, consensos 27, desobediència 0, acord 6); es pot llegir en una frase resum: “El nostre repte avui és construir una proposta per a la Catalunya sencera”; se’n pot recordar una frase que es diu massa sovint: “No hem vingut a gestionar i prou, no som una simple administració autonòmica”; i se’n pot subratllar una confessió: “Avui hem de compartir amb el conjunt del país que el procés de negociació [amb l’estat espanyol] viu un moment de dificultat per la poca valentia del govern espanyol, que es nega a fer una proposta política per a Catalunya.”

La idea de la Catalunya sencera ha recorregut tot el discurs i seria la cosa més semblant, i ambigua alhora, a idea força que s’hi ha sentit: “Com va fer la Catalunya-ciutat d’Enric Prat de la Riba. Com va fer Francesc Macià amb la “caseta i l’hortet”. Com va fer Jordi Pujol amb el “Som 6 milions”. I com va saber fer Pasqual Maragall amb el patriotisme dels drets socials. I com farem nosaltres amb la Catalunya sencera. El nostre repte avui és atrevir-nos a redefinir Catalunya. El projecte de país. A construir una proposta per a la Catalunya sencera. Fer un nou salt modernitzador en tots els àmbits que arribi a tothom”, deia un Pere Aragonès que llegia, més que no pas recitava, el discurs.

Aragonès, el president de formes suaus, davant la negativa de l’estat a negociar, no ha fet servir la carta del llop (que ve el llop, que ve el llop!). Enfront de la negativa estatal, “cal activar tots els mecanismes de pressió per desbloquejar la negociació”, però quan el president concreta les set coses necessàries per activar els mecanismes, pocs llops es veuen. Primer, diu, vol reunir-se amb els diputats catalans a Madrid i Brussel·les (ei, Puigdemont) per convertir en acció política acords compartits (som nació, terra acollida, llengua catalana central, europeistes, feministes, contra el canvi climàtic, etc.); en segon lloc, també vol governar bé; en tercer lloc, jugar fort a favor del progrés social; en quart lloc, optar amb determinació per la mobilització popular en defensa dels grans consensos; en cinquè, preparar-se per a les municipals; en sisè, la internacionalització del projecte; i finalment recosir la unitat d’acció sobiranista i independentista. Cap destral de guerra enlloc. No es va presentar amb aquesta promesa. I avui ho ha tornat a demostrar.

“Aquesta és la proposta guanyadora. Aquesta és la proposta que ens permet guanyar la llibertat. La que parteix dels grans consensos de Catalunya. Avancem, doncs, amb la proposta que parla i es dirigeix al país sencer. A la Catalunya sencera”, ha dit el president Pere Aragonès, que si en algun moment ha estat incisiu, i encara, ha estat en la seva crítica suau al PSOE per l’avanç de l’extrema dreta de Vox. Aquest avanç, diu, “serà responsabilitat, únicament i exclusivament, de qui governa més pendent de no fer enfadar la dreta que de resoldre els conflictes de fons”.

Aragonès, el president que no vol crear tensió i que no vol espantar amb cap llop, va acabar la conferència amb poques estridències, per no dir cap, en un Museu Nacional que en aquests moments exposa “Museu en perill! Salvaguarda i endreça de l’art català durant la guerra civil”, exposició resumida així al catàleg: “Davant les destruccions de la revolució i el perill dels bombardeigs feixistes, les autoritats catalanes van respondre amb una tasca extraordinària de salvaguarda dels béns artístics de tot el territori.”
Ni pintat.